La Vanguardia (Català-1ª edició)
La ultradreta alemanya busca vots aprofitant la davallada de Merkel
Milers de manifestants protesten a Hannover contra el congrés de l’AfD
El partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD), que en les eleccions generals del 24 de setembre passat va obtenir el 12,6% de vots i va aconseguir per primera vegada representació parlamentària a escala federal, ara pretén capitalitzar aquell èxit i consolidar-se aprofitant la debilitat de la cancellera democristiana en funcions, Angela Merkel, en plena lluita per forjar una coalició de govern.
Amb aquest objectiu principal, ahir l’AfD va obrir el seu congrés federal a Hannover, que clausurarà avui i que, com sol passar amb totes les seves reunions, va estar envoltat de manifestacions de protesta dels seus detractors, centrades a criticar la dura retòrica nacionalista i antiimmigració que esgrimeix el partit. “Volem recuperar la nostra pàtria”, deia el vídeo que es va projectar en l’obertura del congrés.
Com a primera tasca, els ultradretans van elegir la seva cúpula dirigent per als propers dos anys, fins ara bicèfala, però que va quedar coixa després de marxar, l’endemà de les eleccions, la copresidenta i cara més visible, Frauke Petry, que es queixava que el partit incidia en una deriva massa ultranacionalista i reaccionària (l’AfD, convertida en tercera força parlamentària, va aconseguir 94 escons al Bundestag, però al final en té 92, perquè Petry i un altre diputat no es van integrar al seu grup parlamentari. Petry ha fundat amb el seu marit i correligionari un altre partit dretà, Els Blaus).
El fins ara copresident, Jörg Meuthen, de 56 anys, un economista enemic de l’euro, usualment etiquetat com a dretà neoliberal, va ser reelegit després d’un discurs d’obertura en què va afirmar que l’AfD és l’únic partit d’Alemanya que defensa “polítiques patriòtiques”. Per a la copresidència vacant va ser elegit Alexander Gauland, de 76 anys, cocap del grup parlamentari de l’AfD al Bundestag i representant de l’ala més dura dins del partit.
Alternativa per a Alemanya ara vol reivindicar-se com a principal oposició a Merkel, que consideren culpable d’una situació que, al capdavall, és la que ells mateixos han explotat per pescar vots a les urnes: l’arribada a aquest país d’1,3 milions de refugiats des del 2015 a causa de la política d’asil aperturista de la cancellera democristiana.
L’AfD, fundada a inicis del 2013 com a formació nacionalista aglutinant del vot euroescèptic, va virar de discurs cap a la xenofòbia cavalcant sobre la crisi migratòria i va atreure així votants conservadors disgustats. Actualment ocupa escons en 14 dels 16 parlaments regionals. Segons els sondejos, en els comicis del setembre va arrabassar un milió de vots a la CDU, el partit de Merkel, i al seu soci socialcristià bavarès, la CSU. El copresident Jörg Meuthen es va delectar davant els intents negociadors de Merkel –el primer amb els liberals i els verds, que va fracassar, i el d’ara amb els socialdemòcrates, que se li resisteixen– perquè considera que afavoreixen l’AfD. “Ens porten més partidaris”, va concloure.
Fora del congrés es mastegava el rebuig. Ahir a Hannover van desfilar contra l’AfD manifestants en dues convocatòries: uns 5.000 al migdia, i 6.000 més a la tarda, segons xifres policials. Al matí hi va haver aldarulls, en els quals dos agents van resultar ferits, i un manifestant es va trencar una cama quan s’encadenava a un piló i va ser apartat per la policia.
Les forces de seguretat calculen que en aquests dos dies a la capital de Baixa Saxònia s’hauran aplegat contra la ultradreta 8.500 manifestants.
Precisament per això ahir el congrés va començar amb retard, perquè alguns dels 600 delegats no aconseguien accedir al recinte firal on se celebrava. La policia va utilitzar canons d’aigua per dispersar joves que els bloquejaven l’entrada.
Una copresidència del partit, vacant després de marxar-ne Frauke Petry, ha anat al ‘dur’ Alexander Gauland