La Vanguardia (Català-1ª edició)
Trump torna a somriure amb la imminent reforma fiscal
El Senat aprova el seu projecte però no eclipsa el Russiagate
La Casa Blanca amb Donald Trump funciona com una muntanya russa. Amunt i avall.
A un mal dia –asseguren que divendres va ser un dels pitjors, sinó el pitjor, del seu mandat per la declaració de culpa de Mike Flynn al Russiagate–, se li va fer de dia un dissabte que, de matinada, va deixar el president acariciant la seva primera gran victòria i la més desitjada després de fracassar en la demolició de l’Obamacare.
El Senat, controlat pels republicans, va aprovar la versió legislativa de la retallada d’impostos pel marge de 51-49. En aquest projecte es conté la revisió impositiva més gran als Estats Units en més de tres decennis, des de l’era Reagan.
Afecta totes les famílies, petits i grans comerços o multinacionals, en què els guanyadors indiscutibles són les grans fortunes i les corporacions, mentre que la classe mitjana queda a mercè d’una barreja que, en el llarg recorregut, apunta a perjudici. Qui perd en totes les lectures són els pobres.
Celebrant la seva victòria en el Senat, els líders republicans van predir que la retallada impositiva –d’1,5 bilions de dòlars– animarà les companyies dels Estats Units a invertir més i això suposarà un impuls al creixement econòmic i dels salaris. Aquest suport actuaria de prevenció contra l’increment del deute federal.
Tot i això, estimacions de diverses organitzacions van assenyalar que en la diferència entre el cost del pla i els possibles beneficis, el saldo negatiu no baixa de 500.000 milions de dòlars. Mitch McConnell, que com a president del Senat és un dels que surt guanyador, es va passar els dos mandats de Barack Obama combatent el que ara predica: l’endeutament.
El conservador Bob Corker va trencar la dinàmica del seu partit, malgrat les esmenes d’última hora, que els demòcrates –van votar no en bloc– van ridiculitzar quan van penjar a les xarxes socials el document mecanografiat ple de correccions fetes a mà de pressa i corrent, com si temessin que no hi hagués un demà.
“Som abans un procés i un producte de què ningú no pot estar orgullós i de què tots ens hem d’avergonyir”, va remarcar el líder de la minoria, Chuck Schumer. “En la foscor –va prosseguir–, això posarà més diners a les butxaques dels rics i de les grans corporacions, mentre que apujarà els impostos a milions de persones de la classe mitjana”.
Aquestes societats passarien de tributar un 35% al 20%. En la classe mitjana, els que més guanyen s’estalviarien uns 850 dòlars el 2019, en la mesura que una immensa majoria pagaria uns 100 dòlars menys. Però si les retallades per a les corporacions no caduquen, els de les famílies acaben el 2025. El projecte inclou un dels rebutjos més importants de la reforma sanitària que va aprovar Obama, i que li va donar nom, per tal com rebutja l’obligació individual de contractar una assegurança.
Ara toca que les dues seus legislatives –la House va aprovar la seva al novembre– casin les seves propostes i pactin el redactat final. Malgrat que hi hagi diferències, ningú no sembla dubtar que aviat Trump tindrà sobre la taula un document per firmar i convertir-lo en llei. “Som un pas més a prop d’oferir una retallada massiva d’impostos a les famílies treballadores d’Amèrica”, va tuitejar el president de matinada.
Al matí, va insistir en la poda d’impostos més important “de la història” i va animar els republicans d’una i una altra cambra que “vinguin amb la proposta final”.
Donald Trump es va deixar veure ahir, ja que es va desplaçar a Nova York per a un parell d’actes de recaptació de fons. El seu to vital, que segons diverses fonts era més que ombrívol divendres, havia recuperat la seva hipèrbole. “No hi ha col·lusió”, va afirmar abans d’agafar l’helicòpter i amb referència a l’acord de culpabilitat de Flynn, bon amic i efímer conseller de seguretat nacional (24 dies). Assegura que no hi ha cap relació entre la seva campanya i els russos.
És el mateix argument que el seu advocat, Ty Cobb, va emetre divendres quan es va difondre una notícia que, pel que sembla, va agafar totalment per sorpresa la Casa Blanca. Cobb és el mateix lletrat que, després de la imputació de l’excap de campanya, Paul Manafort, i dos assessors més, va afirmar que el fiscal especial Robert Mueller tancaria el cas immediatament.
La qüestió Flynn, que ha pactat certa benevolència judicial a canvi de cooperar, evidencia que Mueller no té cap intenció d’arxivar. Tot apunta que s’acosta al nucli intern d’aquesta administració. L’ombra plana sobre Jared Kushner, el gendre, el marit d’Ivanka.
Com que aquesta presidència és ciclotímica, ahir tocava dia de pujada. “Farem créixer el país, el nombre de llocs de feina, tot”, va proclamar Trump en un dels seus discursos a Manhattan. “Tots els indicadors són més alts que mai, fins i tot el del mercat borsari”, va afegir.
Així que, mentre divendres va complir amb el consell de no tocar la qüestió russa al seu tuit, ahir va tornar a cavalcar sense regnes.
“Vaig acomiadar el general Flynn perquè va mentir al vicepresident i a l’FBI. És una pena perquè la seves accions durant la transició van ser legals”, va difondre. Al seu dia no es va referir a l’engany a l’FBI. Si ho hagués sabut, això podria causar-li problemes perquè, a posta, va demanar a James Comey, aleshores director de l’agència, que arxivés el cas. En negar-s’hi, el va acomiadar.
El tuit causa problemes a Trump en afirmar que sabia que Flynn va enganyar l’FBI quan va demanar arxivar el cas