La Vanguardia (Català-1ª edició)
Diari d’una escapada a Brussel·les
Un sergent, un caporal i un mosso van participar, un conscient del que feia i dos no, en l’improvisat viatge de Puigdemont fins a Bèlgica
UNA FUGIDA SENSE LOGÍSTICA Puigdemont va improvisar el viatge en una tarda i va confiar en un sergent dels Mossos LES INDAGACIONS Afers Interns està a punt de concloure la investigació sobre els policies que van ajudar
Ha passat poc més d’un mes des que Carles Puigdemont va reaparèixer per sorpresa a Brussel·les acompanyat d’alguns dels homes i dones del seu govern. El que s’explica a continuació és una reconstrucció d’aquelles hores en què es va improvisar el viatge. Una crònica elaborada a partir del relat de persones que van estar al costat del president destituït i les declaracions dels mossos d’esquadra que van participar, alguns intencionadament i d’altres no, en la preparació del trasllat a Bèlgica. Un llarg trajecte que van fer de nit, per carretera. Fonts policials insistien anit que part del trajecte es va fer en avió.
La ressaca de la proclamació d’independència va robar hores de son a Puigdemont. Sempre ha estat matiner. Però el dissabte 28 d’octubre va dormir menys del previst a la seva casa de Sant Julià de Ramis. Altres membres del seu govern ja havien travessat la frontera i van despertar-se a Prada de Conflent.
A les set del matí va començar a desfilar gent per la casa. A les onze hi estava citat un sergent d’escortes que no havia format part de la vigilància de Puigdemont, però de qui havia sentit a dir el cap de l’oficina del president, Josep Rius, que era un policia “compromès amb la institució” i en el qual podien “confiar”.
A aquelles hores de dissabte Puigdemont encara no havia decidit si aniria a l’estranger o es quedaria a Espanya, amb la qual cosa hauria assumit el seu ingrés a presó. El sergent va acudir a l’habitatge i va participar en una reunió en què també hi havia Josep Maria Matamala, amic i persona en qui confia cegament Puigdemont.
L’escorta de l’expresident s’havia reduït aquell mateix matí de deu a quatre mossos. Puigdemont va plantejar al sergent dubtes sobre la seguretat de les seves comunicacions, especialment telefòniques. El preocupava si l’Estat, a través del CNI, el podia estar escoltant. Va deixar d’utilitzar el telèfon aquell cap de setmana i l’aparell continua guardat des d’aleshores en un calaix de la casa.
A la conversa, Puigdemont va plantejar com podia desplaçar-se a un altre país, acompanyat de part del Govern, però sense que se n’assabentés ningú, ni tan sols els seus escortes. El sergent es va oferir a ajudar-lo.
El cap de Puigdemont era una olla de pressió. Estava disposat a anar a la presó, però va plantejar a Matamala, a un altre gran amic periodista que l’acompanyava amb la seva parella aquell dissabte i a la seva dona, Marcela Topor, que no facilitaria la seva imatge emmanillat i detingut pels Mossos.
Van començar a plantejar-se destinacions a l’estranger. Un exili temporal. Aquell matí va gravar el missatge institucional, que es va emetre en diferit hores després, i va decidir passejar pels carrers del centre de Girona. En aquell trajecte, en què els veïns el van aclamar, el van victorejar i es van fotografiar al seu costat, va acabar per decidir que la millor opció era l’exili. Però encara aquesta mateixa tarda va participar en una reunió en una casa rural a Vilaür, a l’Alt Empordà, amb diversos membres del denominat estat major del procés.
Va tornar a Sant Julià a l’hora del sopar. L’amic periodista es va encarregar de cuinar. Les nenes ja s’havien adormit i la vetllada es va allargar. Puigdemont va tornar content de la reunió. Va explicar que havia anat “de meravella”. Estava decidit a anar-se’n fora, però pensava fer-ho dilluns al matí. Diversos advocats ja preparaven un informe sobre el país on tindria més facilitats per quedar-se i en el que fos més complexa l’extradició. Li van donar tres opcions. Bèlgica va ser l’elegida, per la presència dels nacionalistes flamencs i perquè hi resideixen els corresponsals europeus dels principals mitjans de comunicació.
El sergent dels Mossos va rebre diumenge una nova trucada del cap de l’oficina del president. Havia de tornar a la casa de Sant Julià a les dues del migdia. Al volant d’un Skoda Octavia no logotipat de l’àrea d’escortes, va accelerar amb rumb a la casa de Puigdemont. Va arribar-hi a les 15.45 hores. L’esperaven el president ja cessat, Topor, Matamala i una quarta persona.
Puigdemont li va explicar que volia anar a Brussel·les aquella mateixa nit i li va tornar a preguntar si podia comptar amb els seus serveis. El sergent no ho va dubtar. Abans necessitava anar a casa seva a deixar la seva arma reglamentària i buscar un cotxe particular perquè amb l’oficial era millor no travessar la frontera.
El sergent va telefonar a un amic, un caporal de la Brigada Mòbil. Li va dir que necessitava demanar-li un favor, però en persona. S’estimava més no parlar per telèfon. A l’habitatge, a Llinars del Vallès, el caporal i la seva dona, també policia, celebraven aquell diumenge una festa amb amics. Molts dels quals mossos.
El sergent va reconèixer entre els assistents un policia de l’àrea d’escortes. Es va apartar de la resta del grup amb els dos mossos, el caporal amic i l’escorta i els va demanar si el podien acompanyar en un desplaçament de feina en el qual no podia utilitzar un cotxe policial. Hi van accedir sense fer preguntes. El caporal va conduir el seu totterreny, un Mazda blanc, rere el sergent.
A les 19.30 hores, els dos cotxes es van aturar a la urbanització Golf de Girona, a uns dos quilòmetres de l’habitatge de Puigdemont. El sergent els va demanar que esperessin i es va traslladar a la casa. Va saludar els escortes i els va comentar que necessitava entrar al garatge amb el cotxe per deixar-hi una caixa de documents. L’operació va durar pocs minuts. Puigdemont ja s’havia acomiadat de la seva dona i de les seves filles. Es va asseure a la part posterior del cotxe, es va estirar al seient quan van sortir i, junts, van abandonar la casa.
Després els escortes explicarien que no van veure ningú a la part posterior del cotxe. S’havia fet fosc i no se’ls va acudir mirar-hi, perquè no s’imaginaven que Puigdemont s’hi pogués haver amagat.
El sergent i Puigdemont van arribar fins al punt on esperaven els altres dos policies i es van intercanviar els cotxes. Amb el totterreny van arribar fins a la primera àrea de servei de l’autopista que hi ha després de la Jonquera. Havien quedat amb Matamala. El sergent va descobrir que no hi havia la documentació del totterreny que li havien deixat. A les 21.20 hores va trucar a l’amo i li va demanar que l’hi fes arribar. El caporal i el mosso van arribar a l’àrea de servei a dos quarts de dotze de la nit. Abans d’acomiadar-se, el sergent va demanar als seus companys que tornessin el cotxe policial al complex Egara i que informessin el cap d’escortes sobretot el que havia passat.
Dilluns, a les 7.12 del matí, l’inspector en cap dels escortes va rebre una trucada d’un dels dos mossos que havien ajudat el sergent. Necessitava veure’l urgentment. A les 7.53 h l’inspector va telefonar al cap dels escortes de servei al domicili de Puigdemont i aquest li va dir que tot estava en ordre.
L’inspector va intentar posar-se en contacte amb el sergent. Però saltava el contestador, en francès. A les 7.58 hores, el sergent va telefonar al seu cap i el va informar que estava anant cap a Brussel·les, amb Puigdemont, i que n’assumia totes les conseqüències. A les 8.19 hores, l’inspector va tornar a telefonar als escortes que seguien a les portes de la casa de Sant Julià i els va demanar que comprovessin qui hi havia al seu interior. Marcela Topor abandonava en aquell moment el domicili. Els va dir als escortes que tot anava bé i que no es preocupessin, que el seu marit havia sortit.
A les 9.12 h, el sergent va enviar un missatge al seu cap per indicar que estaven arribant a Brussel·les. A la una ja va telefonar des de Brussel·les al seu superior i aquest li va ordenar que es reincorporés immediatament al servei i el va advertir de les conseqüències. El mosso va insistir que sabia el que feia i va penjar el telèfon.
Dimarts al matí, el sergent de la policia de la Generalitat va tornar amb cotxe a Barcelona. Va fer un primer informe per a la Divisió d’Afers Interns (DAI) i va sol·licitar agafar-se uns dies de festa, que va aprofitar per tornar novament a Brussel·les, on va estar amb Puigdemont. La setmana passada va declarar a la DAI, com han fet tots els mossos implicats en la fuga. La investigació interna continua oberta i està a punt de tancar-se. Tots els policies implicats es mantenen en els seus llocs de treball. No hi ha mesures cautelars, en espera del resultat de la investigació. El sergent no s’ha reincorporat perquè encara li quedaven lliurances pendents.
Puigdemont continua a Brussel·les. La seva dona i les nenes el van visitar fa un parell de setmanes i ja tenen els bitllets per passar junts el pont de la Constitució.