Junts sense el PDECat?

Ala complexitat de la campanya electoral, amb un candidat amb residència judicial a Brussel·les, les famílies exconvergents han decidit apujar-hi l’aposta i emprendre una batalla gens silent per l’espai polític que representen. Els moviments per llançar la llista del president van deixar sense alternativa electoral el PDECat, però ara la seva direcció està disposada a lluitar contra els qui pretenen residualitzar el partit des de dins. És una batalla suposadament hibernada fins a la nit electoral, però amb estratègies en marxa gairebé des del dia després del congrés de fundació del PDECat.

La conllevancia entre la candidatura de Junts per Catalunya i el partit és d’allò més orteguiana. Fa una setmana, mentre la llista de Junts per Catalunya es presentava a Brussel·les, la coordinadora general del PDECat dinava, en un parc de Tordera, amb la història vivent de la JNC en homenatge als exconsellers empresonats que van formar part de l’organització juvenil de Convergència.

No hi haurà cap invitació perquè Marta Pascal intervingui en els mítings de Junts per Catalunya, tot i que sí que s’aprofitarà la línia de continuïtat de la presidència de la Generalitat entre Artur Mas i Carles Puigdemont. Del 129 al 130 president. La comunicació no està trencada –dimarts Pascal va ser a Brussel·les amb Puigdemont i hi tornarà la setmana vinent; també Mas–, però els interessos mutus no van compassats.

Això sí: l’estructura s’ha triplicat. El president cessat treballa a Brussel·les amb excàrrecs desplaçats durant la campanya, en l’equip que lidera Elsa Artadi a Barcelona s’han incorporat els responsables de la campanya convergent més presidencial (La voluntat d’un poble, 2012) i en el partit es troben immersos en una certa esquizofrènia generada pel fet d’estar en campanya i que no es noti.

Artadi es va donar de baixa del partit per “motius personals” no aliens a la direcció i, per si hi havia dubtes, no es cansa de dir que el PDECat no es presenta a aquestes eleccions. L’afirmació té una digestió difícil: la coordinadora general i el secretari d’organització no van a les llistes, però el partit és “propietari” de la coalició electoral; és qui va registrar i patentar la marca i qui es beneficiarà dels “drets electorals” que generi el resultat de la llista del president.

El relat és un problema afegit. Puigdemont planteja les eleccions com un plebiscit entre ell i Rajoy, mentre que Pascal aspira a un espai polític viable després del 22-D, així que no hi ha cap error que surti de franc. Ni referèndum sobre la permanència a la Unió Europea ni la insistència en la unilateralitat quan hi ha exconsellers pendents de la resolució del Tribunal Suprem per sortir de presó.

Puigdemont va ser el menys convergent dels convergents, així que, cessat per decisió de Mariano Rajoy, no serà ara quan se sotmeti a la disciplina de partit a qui molts dels qui donen suport al candidat havien condemnat a deambular pel camí del fracàs. Serà després de les eleccions quan es decideixi si continua Junts, amb o sense el PDECat.

La candidatura de Puigdemont ha donat aire a la batalla hibernada de famílies exconvergents