La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tones de voluntat
HAURIA estat una bona notícia que el Banc dels Aliments no hagués hagut d’organitzar aquest any el Gran Recapte per fer arribar menjar a més de 250.000 persones que passen fam a Catalunya. Però ho ha fet perquè, tot i que aquest és el quart any de recuperació econòmica, hi ha una extensa bossa de pobresa cronificada al país que augmenta sense parar. La recollida d’aliments no és la solució a la pobresa, sinó una mesura extrema i absolutament necessària que posa de manifest l’enorme gravetat del problema.
El que sí que és una bona notícia és que, un altre cop, els ciutadans d’aquest país han demostrat la seva solidaritat amb la donació de productes alimentaris per als més necessitats. La solidaritat és una característica essencial de la societat catalana, que respon amb escreix a les crides urgents. I és bo que sigui així perquè pugui arribar a cobrir el dèficit d’atenció de les administracions públiques envers els ciutadans, per falta de mitjans o d’una organització dels ajuts socials adequada i eficient. O de les dues coses alhora.
El Banc dels Aliments, amb l’ajuda rècord de 27.000 voluntaris, confia que ha obtingut entre el divendres i ahir més de 4.000 tones de menjar en els prop de tres mil punts de recollida que es van establir arreu del país. Com diu el lema d’aquest any, aquest resultat reflecteix l’esforç de “tones de voluntat” per ajudar els altres. Amb el que s’ha obtingut aquests dos dies s’haurà aconseguit una quarta part dels productes que necessita el Banc dels Aliments per fer arribar menjar als més necessitats durant tot l’any. La resta procedeix de donacions d’empreses del sector de l’alimentació o s’obté amb les aportacions de particulars i les donacions que es reben de la Unió Europea. Els aliments arriben als més necessitats a través de la col·laboració de prop de setcentes entitats socials i dels serveis socials dels ajuntaments. El Banc dels Aliments, amb la tasca encomiable que porta a terme des de fa anys, ha demostrat que no es malgasta ni un gra d’arròs i que tot el menjar que recull arriba als més necessitats. Aquesta entitat, com se sap, va néixer per aprofitar els productes sobrants d’empreses d’alimentació, supermercats i grans cadenes de restaurants per evitar que es llencessin i per ferlos arribar a les persones més vulnerables.
És evident que cal redoblar els esforços per aconseguir un progrés social i econòmic més gran que faci que el Banc dels Aliments deixi de ser tan necessari com ho és en l’actualitat. Però, de moment, cal aplaudir i donar suport a l’enorme esforç de mobilització solidària que fa any rere any i dia rere dia.