Privacitat

La informació afecta inevitablement la vida de la gent. I, de fet, un dels objectius fonamentals del periodisme és contribuir a la millora de la societat en la qual es desenvolupa. Ara bé, hi ha facetes de la informació que incumbeixen a la vida privada d’individus concrets i allà emergeix un debat tan vell com el mateix periodisme: quan és lícit entrar en la privacitat d’una persona?

La resposta no està en absolut clara. No només perquè es produeixen situacions en les quals precisament la vida privada d’una persona constitueix una notícia d’interès general per a la societat (com seria ara mateix el cas del productor de cinema dels Estats Units Harvey Weinstein, acusat d’abusos a dones per als quals s’hauria valgut de la seva posició de poder social, econòmic, laboral...), sinó que hi ha no pocs casos en els quals els mateixos protagonistes de notícies busquen sortir en els mitjans tant sí com no i a continuació pretenen que la fama els persegueixi només per a allò que els interessa a ells.

Amb tot, sí que hi ha casos en els quals no hi hauria d’haver tants dubtes. Un d’ells es va produir fa pocs dies, quan es va conèixer que Malia Obama, la filla gran de l’expresident dels Estats Units, surt amb un jove britànic de la seva mateixa edat, 19 anys, amb qui comparteix estudis de Dret a la Universitat de Harvard. La parella va ser captada fent-se petons sense amagar-se abans de la disputa d’un partit de futbol entre Harvard i Yale i, com sol passar avui dia, les imatges es van expandir a tota velocitat en aquest món hipercomunicat. I el tema es va publicar com a notícia en nombrosos mitjans de tot el món, també en La Vanguardia.

La lectora Anna Belén Chamorro Ruiz va enviar una carta al Defensor en la qual plantejava dues qüestions. “D’una banda, trobo que el titular és una mica masclista (en l’edició digital la informació es va titular “Rory Farquharson, el jove que ha robat el cor a Malia Obama”), ja que es dona per entès que la noia cau rendida davant seu. Ell és qui sedueix i ella qui es deixa seduir. Crec que hi ha altres maneres de dir que una parella ha començat una relació”.

“D’altra banda –continua dient Anna Belén Chamorro–, trobo desafortunat parlar d’una persona que ja no és famosa. La filla de l’expresident Obama intenta refer la seva vida i la gent es dedica a xafardejar sobre amb qui surt. No és una noia que acostumi a mostrar-se als mitjans, només intenta fer la seva vida i estudiar”.

La lectora encerta amb l’ús d’aquell verb: xafardejar. Certament, no hi ha elements de la informació que puguin considerar-se objectivament com una notícia. La jove és coneguda exclusivament per ser filla de l’expresident Barack Obama i no només no pretén valer-se’n sinó que no fa res diferent del que faria una desconeguda de la seva edat.

Al nostre diari, la informació va tenir continuïtat quan es va publicar que Ivanka Trump, filla gran de l’actual president dels EUA, i Chelsea Clinton, filla de l’expresident Bill Clinton i de Hillary Clinton, havien sortit en defensa de Malia Obama i del seu dret a la privacitat. Chelsea Clinton va ser molt dura amb els mitjans de comunicació, deia el text publicat dilluns passat: “La vida privada de Malia Obama, com a dona jove i estudiant universitària, una ciutadana privada, no hauria de ser el vostre clickbait (esquer de clics o ciberham). Sigueu millors”.

L’escarida, i també cordial en el to, lliçó de Chelsea Clinton, recollida per les edicions impresa i digital de La Vanguardia, segurament no necessita més postil·les. Els lectors poden escriure al Defensor del Lector (defensor@lavanguardia.es) o trucar al 93-481-22-10

Una lectora planteja el debat pertinent sobre per què ha de ser notícia la vida privada d’una de les filles de l’expresident Barack Obama