La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’hora del tarannà
Mesos abans de la seva mort, Ernest Lluch i Martín (19372000) ens deia a un grup de doctorands en Economia: “És més fàcil canviar d’idees que canviar de tarannà”. El professor Lluch, màrtir de la pau a Euskadi, es referia a polítics que havien començat militant a l’extrema esquerra i havien acabat a l’extrema dreta. La diferència entre idees i tarannàs m’ha portat a fixar-me en els tarannàs de les persones, intentant deixar al marge les idees.
El resultat d’aquest exercici és la diferència entre dos tarannàs: el serè i l’esbojarrat. Descric el primer, el segon surt per contrast.
El tarannà serè no canvia d’idees a la lleugera. Sap que manté una posició i no la sacrifica per interessos personals. Però no utilitza les paraules per descarregar passions contra l’oponent. Per això sap callar si les paraules poden encendre focs. No pren decisions a cop calent, sinó que sempre invoca la pau interior abans de parlar o actuar.
El tarannà serè té una mirada ampla i profunda. Ampla perquè sap que l’altre pot ser oponent en un aspecte de la vida però amic i company en molts altres camps vitals. Profunda perquè no s’encalla en la superfície d’un argument mal formulat de l’oponent, sinó que procura acollir l’estat d’ànim del qui el formula.
El tarannà serè no projecta les seves pors en escenaris catastròfics de futur, perquè això estén la por i contribueix a accions esbojarrades.
El tarannà serè és humil: si s’enorgulleix d’haver estat serè, aleshores es tornarà altiu i esbojarrat. I fràgil: sap que es pot contagiar fàcilment dels tarannàs esbojarrats.
La fragilitat demana fer coses per mantenir i reforçar el tarannà serè. Cadascú s’ho coneix: treure a passejar el gos, anar a caminar al parc, llegir poemes, escoltar música de Mozart o Txarango, tocar el flabiol, fer ioga o meditació, resar o anar a fer esport.
Serè no vol dir necessàriament conservador. El tarannà serè pot promoure el canvi social. Però Charles Péguy deia que qualsevol canvi social “serà moral o no serà”. Doncs això: canvi però amb un cert tarannà.
Sempre és l’hora del tarannà. També avui.