Els viatges de la misèria

Aquesta setmana el sector del taxi a Espanya ha volgut fer una demostració de força amb una aturada que ha deixat sense servei les principals ciutats del país. De retruc, també han parat de circular els cotxes motiu de la protesta: els que es poden llogar a través d’aplicacions com Uber i, sobretot, Cabify. Madrid ha estat l’escenari d’una enorme, sorollosa i indignada manifestació on s’han sentit lemes com ara “Lluitem pel pa de 100.000 autònoms!”.

Darrere d’aquesta protesta hi ha més que el crit desesperat d’un bon grapat de professionals. Hi ha l’enèsima rebolcada que li donen a la nostra economia i al paisatge social i laboral les noves empreses extractives que utilitzen internet i els paradisos fiscals com a amagatall. M’explico. Cabify no és només una aplicació de transport molt competitiva que ofereix els mateixos trajectes que el taxi però a preus més baixos, en cotxes impecables amb conductors vestits amb americana i corbata i ampolletes d’aigua gratis. Això seria una anècdota i, potser, un incentiu perquè tot el sector del taxi, molt atomitzat i on és més que adequada l’expressió tants caps, tants barrets, es modernitzés i millorés el servei. Ja són molts els taxistes que s’esforcen a tenir el cotxe net o a oferir els seus serveis a través d’aplicacions. Però estan subjectes a un reglament que inclou des de dies obligatoris de festa fins a altres exigències fiscals i laborals.

Aquesta competència ho és tot menys lleial. Darrere de Cabify, a banda d’un segovià molt jove i molt emprenedor, hi ha una empresa d’arrel espanyola que té la seu social a l’estat de Delaware (EUA), fiscalment molt avantatjós. Gairebé no té treballadors, sinó relacions mercantils amb autònoms i empreses. Ha arribat fins i tot a declarar unes pèrdues que, malgrat els seus ingressos de 18 milions d’euros només a Espanya, ha obligat a Hisenda a tornar-los diners. A través de la seva aplicació s’ofereixen vehicles amb conductors, i ningú no sap quantes hores fan aquests treballadors o quin percentatge es queda dels trajectes.

Tal com passa amb Airbnb, on l’empresa de la plataforma immobiliària té tots els avantatges i cap dels inconvenients, Cabify també amenaça de transformar el nostre paisatge. Si Airbnb està gentrificant les grans ciutats i, com taca d’oli, es va ampliant al seu entorn, Cabify repeteix el model de negoci: generar molts diners que surten del país sense tributar mentre hi deixen les escorrialles en forma de llocs de treballs precaris.

També s’hi afegeixen altres dificultats, com els cops de volant legislatius que han ajudat a una especulació amb les llicències que pot acabar d’explotar si es van guanyant una sèrie de recursos que les multiplicaria exponencialment. De la mateixa manera que es multipliquen els pisos d’Airbnb que fan que les nostres ciutats s’assemblin més a aparadors que a llocs decents per viure. Va començar per l’habitatge i ha seguit el transport, ningú sap qui serà el pròxim a rebre. Hi ha algú disposat a denunciar els peus bruts de fang amb què ens està trepitjant l’anomenada nova economia?

Si Airbnb està gentrificant les grans ciutats i es va ampliant, Cabify repeteix el model de negoci