Arriben les tecnoreligions

Floreixen els moviments religiosos que reconfiguren les idees entorn de Déu a partir de la tecnologia

Des de la proposta d’un Déu màquina fins a l’anunci de l’adveniment de l’Homo deus, passant per cultes que busquen la vida eterna mitjançant una còpia cognitivament, emocionalment i espiritualment idèntica de cada persona gràcies a la tecnologia o per pastors cristians que animen a aprofitar la ciència per renovar la creació de Déu i evangelitzar els robots.

Hi ha desenes d’organitzacions, associacions religioses, institucions i centres d’investigació que reconfiguren les idees religioses, que forgen noves deïtats o nocions entorn de Déu a partir dels avenços de la ciència i la tecnologia. Es tracta d’un fenomen global que està guanyant intensitat als EUA i que es comença a conèixer com tecnoreligions, tot i que sota aquesta etiqueta conviuen plantejaments i realitats molt diferents: des dels qui defensen que Déu ha mort però l’haurem de crear en el futur per sortir del tràngol fins els que pronostiquen que Déu i la religió perden sentit quan la biotecnologia, la nanotecnologia i la intel·ligència artificial estan a punt de crear l’homo deus immortal.

“Hi ha un mosaic i una pluralitat de discursos entorn d’una nova fe sobre el poder omnipotent de la tecnologia, sobre el fet que amb els nostres mitjans, a través del talent compartit, la societat en xarxa i la intel·ligència artificial aconseguirem extirpar la finitud, el patiment i tot el mal que hi ha en la condició humana, construint el paradís a la Terra”, afirma Francesc Torralba, director de la càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull (URL). Explica que “és una utopia que emergeix amb força als països més desenvolupats, començant pels Estats Units i el Japó, i que combina intel·lectuals i científics de renom internacional amb institucions finançades per Google o per la NASA, de manera que estan aconseguint una irradiació ideològica molt rellevant i sumant moltes persones il·lusionades amb aquest paradís”.

L’ESGLÉSIA DE L’IA Adorar una deïtat de hardware i software

Anthony Levandowski, exenginyer de Google i d’Uber, ha fundat una nova religió, Way of the Future, que defineix com una església centrada a lloar els robots i la intel·ligència artificial (IA) com una futura espècie dominant del planeta. Als documents fundacionals s’estableix que aquesta església enfocarà les activitats a “la realització, l’acceptació i l’adoració d’una deïtat basada en IA i desenvolupada a través de hardware i software”. La idea és promoure la investigació sobre IA mentre “s’evangelitza” per ajudar a entendre l’ascensió inevitable de la deïtat-màquina per sobre de la intel·ligència humana.

LA FUNDACIÓ TERASEM El culte de la vida eterna a través de la ciberconsciència

La Fundació Moviment Terasem és una altra de les religions futuristes que promouen la idea que “Déu és tecnològic”. Es tracta d’una fundació privada creada per l’empresària Martine Rothblatt. La seva doctrina és que la mort és opcional perquè es pot crear un “conscient anàleg” d’una persona combinant un arxiu de la seva ment –emocions, experiències, sentiments, característiques espirituals...– amb softwares de consciència futurs que es podran descarregar en un cos biològic –criogenizat– o en un de nanotecnològic per proporcionar-li experiències de vida comparables a les d’un humà nascut de manera convencional.

LA BIOÈTICA DESAFIADORA Millora genètica com a beneficència procreativa

El filòsof Julian Savulescu, expert en ètica pràctica de la Universitat d’Oxford, és el representant del que alguns denominen la bioètica desafiadora. Afirma que l’home s’encamina cap al rol de Déu perquè el potencial de crear vida artificialment és real, i defensa aplicar tots els avenços científics possibles amb una ètica deslligada de pressupostos religiosos i metafísics. Entre les seves tesis destaca el principi de beneficència procreativa, l’“obligació moral” de millorar genèticament els fills tant en temes de salut com de capacitats cognitives i afectives.

L’HOMO DEUS Humans immortals convertits en Déu

El professor d’història i escriptor Yuval Noah Harari construeix al seu últim llibre, Homo Deus. Breu història del demà (Debat) una narrativa de la salvació atea, de la consecució de la immortalitat i la vida eterna gràcies a la tecnologia, i de la transformació dels humans en déus capaços de crear éssers orgànics i inorgànics, com segons la Bíblia va fer al seu dia Déu. Planteja que, en poc temps, superades les malalties, la fam o les guerres,

els humans no seran reconeixibles com a Homo sapiens i necessitaran una altra espècie que els defineixi, l’Homo deus. I propugna una nova agenda de la humanitat, una ideologia global per aprofitar el marge d’elecció que les persones encara tenim sobre les noves tecnologies.

TRANSHUMANISME CRISTIÀ Evangelitzar els robots per evitar que pequin

El moviment transhumanista és una filosofia que confia en el poder transformador de la tecnologia per resoldre el patiment de les persones. Agrupa diversos corrents, molts dels quals són una veritable ideologia moral que prova de donar respostes a qüestions existencials des d’un punt de vista religiós. Hi ha associacions transhumanistes cristianes –com la del pastor Christopher Benek o l’església virtual de Giulio Prisco– que defensen que les noves formes de vida com els robots o fins i tot els extraterrestres també necessiten la salvació perquè seran capaços de pecar. Per això, aposten per evangelitzar-los. Benek proposa de començar per assessorar els qui han de desenvolupar la tecnologia perquè la facin virtuosa. Els transhumanistes cristians també advoquen per fer servir la ciència “per renovar la creació de Déu, inclosa la humanitat”.

EL SINTEISME Internet, l’Esperit Sant de la societat digital

Alexander Bard, músic, actor i sociotecnòleg suec, creu que en un món regit per la ciència i la tecnologia les religions tradicionals han expirat però cal un nou credo. I proposa el sinteisme, una religió que en lloc de creure en un Déu creador de l’univers i dels éssers vius aposta perquè siguin les persones les encarregades de crear Déu. Bard assegura que si en el cristianisme l’Esperit Sant és la manifestació de Déu quan els fidels estan junts, internet –amb milers de milions de persones connectades– és l’Esperit Sant de la societat digital, la comunitat de la nova religió.