“Hi ha un auge de l’espiritualitat i la tecnologia ens atreu a tots”

José Manuel Caamaño vincula la irrupció de les tecnoreligions amb un auge generalitzat de la religiositat i l’espiritualitat al marge de les religions tradicionals i amb l’atracció que la tecnologia – “i les seves promeses d’immortalitat, superintel·ligència i superfelicidad”– exerceix entre els creients i els no creients. “És una mostra de la necessitat que té la gent de buscar alguna cosa que transcendeixi la quotidianitat, el patiment i les contradiccions”. Però adverteix que el transhumanisme no deixa de ser una expressió “d’un nou optimisme que corre el risc de convertir-se en ideologia i en un instrument d’una tecnocràcia que vol imposar una idea determinada de l’ésser humà i del benestar al conjunt de la societat”. Creu que s’està encoratjant una confiança extrema en les possibilitats de la tècnica sense abordar-ne les implicacions socials o el sentit de la justícia, perquè darrere de tot el potencial tecnològic “hi ha inversió, grans poders econòmics i industrials”. Coincideix que els avenços inciten a repensar què s’entén per ésser humà, persona, consciència, identitat, llibertat, immortalitat, etcètera. Però emfatitza que, des del punt de vista teològic, la fe fa referència a àmbits de la persona i de la realitat que són inaccessibles per a la ciència i la tecnologia. Així, distingeix entre l’esperança que la ciència ens faci immortals i la fe en la resurrecció i una vida eterna que transcendeixi els límits biològics que propugna la tradició cristiana. I recorda que Déu és una realitat inobjectiva transcendent al món, amb la qual cosa qualsevol intent de convertir-lo en una realitat objectiva en forma de déu màquina “no fa sinó distorsionar el sentit mateix de la seva existència”.