“Es tracta d’una distracció per a la reflexió sobre el nostre món?”

Carlos Beorlegui creu que en l’auge de les tecnoreligions es combinen diversos factors. En primer lloc, que la centralitat o la supremacia de l’humà està qüestionada, tant davant els animals (seríem un animal més) com davant les màquines i cíborgs. En segon lloc, que la dimensió religiosa és absolutament necessària per a l’ésser humà i, tot i que les religions tradicionals tenen menys atractiu que en altres èpoques perquè la gent no vol seguir normes, hi ha un retorn a tot allò sagrat tant per la via de les religions o les pràctiques espirituals orientals com per l’afany per la immortalitat que promet la ciència, el posthumanisme i el transhumanisme. I en aquest últim àmbit Beorlegui considera que s’estan barrejant elements científics –com els avenços mèdics que permeten allargar la vida en condicions més saludables– amb utopies com la idea que en pocs anys serem immortals. “Una cosa és que la ciència avanci i una altra que amb aquests avenços s’obri una perspectiva tan extraordinària, i aquí és on entra l’element religiós que crea expectatives per a totes les qüestions difícils de solucionar”, que fa que les persones s’obrin a una religió que resolgui els problemes a partir de màquines intel·ligents, comenta. I expressa preocupació perquè aquestes tecnoreligions i utopies científiques “poden ser una tapadora, una distracció per a la reflexió filosòfica i política sobre el nostre món, perquè mentre estem distrets per les nostres possibilitats futures no parlem dels pobres, de la nostra incapacitat per acceptar els immigrants o de qui gaudirà realment d’unes tecnologies que són molt cares i que potser ens portaran a un món amb més desigualtat”.