“Els avenços tenen un paper messiànic i creen una il·lusió col·lectiva”

Francesc Torralba explica que les persones no tolerem la finitud, la vulnerabilitat, el patiment o el deteriorament humà i busquem un bàlsam que calmi aquesta angoixa. En les religions i les tradicions espirituals clàssiques, aquest bàlsam s’atorga a un Déu que promet curació, salvació i vida eterna. I avui, en un context de mort cultural del Déu tradicional, aquest paper messiànic, redemptor, el poder omnipotent l’exerceix la tecnologia, motiu pel qual sorgeixen aquestes religions tecnocèntriques. “Quan un observa que amb la medicina regenerativa es poden vèncer malalties, que la longevitat pot allargar-se dècades, que els implants de xips i els psicofàrmacs poden pal·liar carències o millorar les nostres capacitats, es crea esperança, una il·lusió col·lectiva i una fe que suma adeptes a aquesta religió tecnocràtica, sobretot en les generacions a les quals l’antic Déu els sembla molt llunyà i no esperen que la salvació arribi d’un element sobrenatural, sinó d’una cosa més concreta, de la ciència”, afegeix. I emfatitza que aquests avenços creen un nou relat, una il·lusió col·lectiva de poder superar la condició de mortal que arrela molt bé en un context desencisat i crític amb les utopies prèvies que prometien un món més feliç. D’altra banda, Torralba recorda que aquesta nova fe utòpica la impulsen científics de renom internacional i l’avalen grans corporacions, cosa que facilita la seva irradiació i que la idea de la tecnologia com a divinitat laica redemptora tingui cada cop més seguidors atrets pel “paradís a la terra”.