La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les galeries comercials entren en la seva última crisi
GALERIES MALDÀ
Esculls municipals van frenar l’obertura del restaurant que les havia de rellançar
BULEVARD ROSA
La seva ubicació les converteix en un suculent caramel per a les grans marques
El restaurador Tomás Torralba, del grup Tragaluz, acaba de renunciar a bona part dels locals de les històriques Galeries Maldà. L’empresari planejava, des de fa un parell d’anys, inaugurar en aquest racó del barri Gòtic un restaurant amb jardí obert al públic de més de 1.000 m2, però les restriccions municipals a l’obertura de nous negocis el van portar fa pocs dies a anul·lar els contractes de lloguer subscrits. “Dos anys malgastats, dos anys perdent diners –lamenta Torralba–... Les galeries seguiran sense funcionar. No vam poder superar els esculls de l’Ajuntament. El nostre restaurant anava a ser un motor que rellancés les Maldà”. Aquests paràgrafs il·lustren la decadència de les galeries comercials, un format que va gaudir d’unes quantes èpoques de glòria l’últim segle.
La veritat és que fa tres lustres que els propietaris de les Galeries Maldà busquen el revulsiu que rellanci les seves instal·lacions. Però avui dia la meitat dels seus locals estan buits, i la majoria de les seves ofertes són de pakistanesos interessats a vendre souvenirs. “El restaurant de Torralba anava a ser el nostre nou motor –lamenten alguns dels propietaris–. Com ho va ser Mobles Maldà als 70. Els venedors de souvenirs tenen un altre concepte de negoci de qualitat, però sempre paguen el lloguer. Aquí sempre vam tenir molta rotació, molts emprenedors darrere de lloguers assequibles per arrencar. Al final, si ens posem d’acord, haurem de fer com el Bulevard Rosa i, encara que suposi perdre la nostra personalitat, decantar-nos per un parell de grans operadors. Ara les marques busquen llocs emblemàtics, i si oferim el que dona al carrer...”.
Fa poques setmanes que la propietat del Bulevard Rosa va comunicar als seus llogaters que no renovaria els seus lloguers. L’estiu que ve aquest lloc serà buit, preparat per a una altra etapa. Alguns agents immobiliaris ja proven de mitjançar entre la propietat i Decathlon i Primark, operadors que des de fa anys busquen grans espais en aquest costat de la ciutat. Davant caramels tan suculents és habitual que molts comercials es posin a treballar sense rebre cap encàrrec. Al sector immobiliari tots esperaven aquesta maniobra. Els lloguers del Bulevard Rosa es renovaven per períodes de sis mesos des de feia tres anys. Així la propietat podria reorientar el seu negoci en qualsevol moment. Aquí mai no van tenir problemes per trobar llogaters. El seu problema, afegeixen en l’àmbit immobiliari, per dir-ho d’alguna manera, és la temptadora pressió dels grans operadors. La propietat del Bulevard Rosa, tot i això, va preferir no comentar aquests extrems. Aquestes galeries van obrir a finals dels 70 disposades a convertir-se en un glamurós referent. El seu nom deriva del Saló Rosa, d’aquell saló de te que tant agradava a la gent de bé. L’obertura del Bulevard Rosa va donar peu a l’última època de glòria de les galeries barcelonines. L’Ajuntament apunta que avui dia l’urbs amb prou feines en suma unes 20. Ja van tancar les del Drugstore Liceu, les Condal, el Drugstore Passeig de Gràcia, La Pedrera, el Drug Blau, les Manila, les Astòria, La Equitativa, les Universitat, les Santa Caterina, les Conde, les de l’Avinguda de la Llum, les Laietanes...
“Són espais que recentment tendeixen a ser ocupats per un operador o dos, per grans marques que busquen més de 2.000 m2 –diu Daniel Jiménez, director de Retail de l’assessora Aguirre Newman–, si es troben en zones molt cèntriques. La resta de galeries acaben transformant-se en supermercats i gimnasos. Tenen molts problemes per competir amb les grans superfícies que, a més de botigues, tenen rocòdroms, pistes de bitlles, cinemes... Amb les botigues ja no n’hi ha prou.
No passa només a Barcelona. A València, recentment, el grup Inditex va adquirir bona part del Boulevard Austria, que malgrat la seva bona ubicació no remuntava. A Bilbao, Inditex també es va quedar amb la major part de la galeria Gran Via, les botigues de la qual tampoc no despuntaven”.
“Això, fa quinze anys, quan jo vaig arribar, era un lloc meravellós –explica la Paquita mentre fa arranjaments de roba en un petit local de les Galeries Olimpia, a la ronda Sant Pau, al barri de Sant Antoni–. Llavors funcionava una perruqueria, el despatx d’un altre advocat, una botiga de roba de nens... però tots van anar tancant perquè no entrava ningú. A mi mai no em va importar gaire perquè jo sempre he treballat per encàrrec. El que m’anava més bé era tenir un local barat. Els negocis a peu de carrer sempre van ser una altra història, però els de l’interior a poc a poc es van anar transformant en magatzems. Per això els passadissos estan tan deixats. Va venir el senyor Juan fa uns quants anys, i fa menys es van instal·lar els de la música”. Aquests passadissos tan abandonats contrasten molt amb els d’un negoci dedicat al futbol que ocupa des de fa un parell de lustres bona part d’aquestes instal·lacions, en altres temps, fa molts anys, el teatre circ Olímpia. El que passa és que aquest establiment dedicat al futbol dona el carrer i el tràfec és continu.
El senyor Juan és un sastre pakistanès molt simpàtic que es va instal·lar a les Olímpia fa tres anys. “És un lloc molt bo perquè és molt barat –detalla la mar de trempat–. A mi no m’importa que no vingui gent perquè jo tinc els meus clients. Fa molts anys que treballo a Barcelona. A mi em busquen”. Pel que sembla l’anomenen senyor Juan perquè cap dels habituals d’aquestes galeries no podia pronunciar bé el seu nom. I els de la música, d’aquesta manera es referia a ells la Paquita, són diversos joves que en els últims dos anys van muntar dos estudis, un parell de segells i tres botigues. Alguns d’ells detallen que van anar instal·lant-se a mesura que quedaven lliures alguns locals que es feien servir com a magatzem. Els va convèncer sobretot el preu. La seva idea és donar un altre aire a aquestes galeries, que la gent les associï al món del vinil. “Esperem que a mesura que s’alliberin locals vingui més gent –detallen–. La veritat és que encara no guanyem diners. A Barcelona hi ha molts friquis de postal. Després no compren tants vinils com diuen”. Aquí pots trobar vinils de Tam Tam Go! de quan cantaven en anglès, i de Kyle Minogue quan era adolescent, i també de l’electrònica més underground. El que passa és que els horaris d’alguns establiments no estan clars.
“La gestió és un inconvenient –diu Ángela Sánches, responsable de Retail de l’assessoria Laborde & Marcet–. O un propietari ha de tractar amb múltiples llogaters o múltiples propietaris han de posarse d’acord. D’aquesta manera resulta molt complicat dur a terme una política comuna, tal com fan les grans superfícies. Competir és molt complicat. A més, aquestes instal·lacions no ofereixen la rendibilitat més alta... El Bulevard Rosa disposa d’uns 5.000 m2 molt atractius. Els grans operadors poden pagar rendes descomunals molt superiors a la que sumin els petits arrendataris. Aquí es poden pagar fàcilment 200.000 euros al mes per uns 2.000 m2”.
Grupo Ferran va trigar més de dos anys a gestionar la transformació de les Galeries Numància, al barri de les Corts. “Teníem 155 locals i prop de 5.000 m2 –diu el director, Enrique Katsinis–. Aquí hi va haver molta alimentació, una oferta molt variada... Però eren tants propietaris que després de més de 30 anys no podien posar-se d’acord en res. Això repercutia en la promoció, el manteniment, la inversió... Ningú no volia gastar i els locals lliures començaven a abundar. Els propietaris es posaven nerviosos i abaixaven preus. Les propietats es devaluaven. Així que el deteriorament era cada vegada més pronunciat, els lloguers més barats, els beneficis més petits... Al final les va comprar un inversor patrimonialista i la primavera passada les va llogar a un operador, a una cadena de supermercats. Ara estan en obres”.
GALERIES OLÍMPIA
Diversos emprenedors volen que siguin un nou referent del món del vinil
JA SÓN HISTÒRIA
Tant el Drugstore Liceu com el del passeig de Gràcia van acabar desapareixent