El viacrucis de Via Wagner

Els nous amos van recórrer a detectius privats per localitzar la infinitat d’hereus disseminats

Són 3.200 m2 a la seva sort des de fa anys, al barri del Turó, a l’altra banda de la Diagonal. Aparentment a la seva sort. Els seus passadissos atrotinats , després de 25 anys en guaret, tenen ara la seva última oportunitat. “No podem permetre’ns aquest malbaratament d’espai –diu Bartolomé Criado, de l’associació de veïns i comerciants del barri–. Ens manquen molts locals comercials. El barri està rejovenint amb l’arribada d’estrangers. No paren d’obrir botigues”.

Les galeries Via Wagner van ser les més luxoses, pretensioses i sofisticades de Barcelona. Almenys aquella va ser la seva vocació quan van néixer, a mitjans dels 80, rere l’empremta del Bulevard Rosa. Passejar-se pels seus passadissos era un acte social. Però molt aviat el fraccionament de la seva titularitat entre 100 propietaris es va revelar ingestionable. No hi havia manera de posar-los d’acord. Això es va manifestar d’una manera molt trista a les zones comunes. Els locals buits van començar a abundar. Algunes llicències van caducar . I a sobre grans superfícies comercials van brotar molt a prop. La competència de les grans superfícies va accentuar el declivi de les galeries. L’Ajuntament va precintar la decadent Via Wagner el 1992. Va ser el principi del seu viacrucis. Aviat els seus desgavellats passadissos es van convertir en refugi de malfactors que robaven els conductors que badaven quan frenaven als semàfors de la Diagonal. També hi van arribar molts ocupes de condició molt diferent. Els avis del barri van deixar de portar els seus nets al parc del costat. La degradació es va refermar a la zona alta. Un incendi va arrasar amb tot el desembre del 2001. Va despullar l’esquelet de les galeries. Els bombers van trigar més de set hores a extingir-lo.

L’Ajuntament, per revertir aquesta espiral, va animar molts empresaris a aconseguir les instal·lacions. Eren un caramel immobiliari. Però deu anys després del tancament no hi havia manera de localitzar els amos. Ja eren més de 200 hereus disseminats pel planeta.

“Vam haver de contractar detectius privats –diuen els actuals propietaris d’una tercera part de les galeries–. Però després la crisi va frustrar tots els plans”. Al final tres grups d’inversors van aconseguir la major part de l’espai. “Els altres dos en tenen més o menys la meitat. Ara estem replantejant la situació. Estem d’acord en fer una cosa conjunta: un servei mèdic, apartaments assistits o habitatges. Però abans de plantejar les nostres propostes a l’Ajuntament i els veïns encara hem de comprar el 15% restant de la propietat. No és fàcil. Fa més de deu anys que estem amb això”.