L’aeroport de Girona posa fi al seu malson

Tancarà el 2017 amb un 20% més de passatge i l’any que ve tindrà 202 freqüències, la majoria enllaços amb el Regne Unit i l’est d’Europa

L’aeroport de Girona comença a veure la llum al final del túnel. Després de vuit anys consecutius perdent passatge, aquest any el tancarà amb prop de dos milions de viatgers, un 20% més que el 2016. L’any que ve continuarà creixent i, segons estimacions de la Generalitat, passaran per les instal·lacions de Vilobí d’Onyar uns 2,1 milions de persones. Per trobar xifres semblants cal remuntar-se a l’any 2014, quan l’aeròdrom gironí va rebre 2,16 milions de turistes.

L’augment de companyies (de 9 a 13) i de rutes (de 38 a 54) que en temporada d’estiu han operat a Girona expliquen en part les dades positives, però el secretari de Territori i Mobilitat, Ricard Font, també indica dues raons de pes: “La compra d’avions per part de les companyies i el fet que Barcelona estigui arribant al límit de la seva capacitat converteixen Girona en una destinació complementària”, explica. La Generalitat estima que l’aeroport fregarà aquest any els dos milions de viatgers (en concret, es quedarà amb 1.998.000 passatgers), 330.000 més que l’any passat. Les últimes dades d’Aena fixaven en 1,8 milions els passatgers acumulats a l’octubre des de començaments del 2017. Aquest any s’ha revertit per fi la tendència negativa de pèrdua de viatgers des del 2009, descensos que es van aguditzar a partir del 2010, quan Ryanair va començar a operar també al Prat.

Les previsions per al 2018 són optimistes, ja que es passarà de les 187 freqüències setmanals en temporada d’estiu a les 202, cosa que suposa un increment del trànsit aeri del 8%. Aquest hivern, Girona té 29 freqüències. El mercat britànic i de països de l’Europa de l’Est són prioritaris, ja que copen més de la meitat dels enllaços previstos. El director del patronat de Turisme GironaCosta Brava, Ramon Ramos, preveu aquest any un creixement del turisme rus, molt afectat anys enrere per la crisi del ruble. Lloret de Mar, Blanes, Tossa de Mar, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Roses són les seves principals destinacions. Ramos constata que el Brexit no ha afectat el turisme britànic (aquest anys s’han obert 15 noves rutes), que ha crescut fins al setembre un 8% a Catalunya.

La companyia de baix cost Ryanair continuarà sent l’hegemònica, ja que sumarà 42 de les 71 rutes programades en temporada d’estiu i preveu transportar 1,5 milions de passatgers, 100.000 més que aquest any. L’aerolínia irlandesa oferirà tres noves destinacions a Riga (Letònia), Kaunas (Lituània) i l’aeroport de Frankfurt Internacional. La segona i tercera companyia pel que fa al passatge transportat són la britànica Jet2 i l’holandesa Transavia, amb 20 i 12 destinacions, respectivament, que mantindran la seva activitat a Girona. La russa Pobeda Airlines sumarà una nova freqüència amb Moscou i obrirà mercat amb Sant Petersburg, cosa que li permetrà triplicar els vols respecte al 2016. L’operador Rainbow Tours pràcticament doblarà els vols gràcies a l’augment de freqüències amb les ciutats poloneses de Varsòvia, Poznan i Gdansk i una nova ruta amb Wroclaw.

L’aposta de l’Associació per l’Impuls de l’Aeroport de Girona (AGI), de la qual formen part la Diputació de Girona, la Generalitat i la Cambra de Comerç, per captar noves companyies després del desembarcament de Ryanair a Barcelona l’any 2010 els fa ser optimistes de cara al futur. El president de la Diputació de Girona, Pere Vila, confia assolir els tres milions de passatgers a curt termini si les aerolínies mantenen el seu interès en Girona.

Els 2,1 milions que s’esperen per a l’any que ve a Girona encara queden molt lluny dels 5,5 milions que van arribar a Vilobí d’Onyar el 2008, tot i que llavors set de cada deu viatgers que arribaven en temporada baixa tenien com a destinació Barcelona, que encara no rebia vols de la companyia de baix cost Ryanair. “Ara, la majoria es queda a Girona”, explica Font, que destaca que en un futur no gaire llunyà Girona i Reus s’acabaran convertint en la quarta pista de l’aeroport del Prat. Un objectiu, segons Font, que és compartit també per Aena. Els terminis que estudia l’administració catalana situen en la primera meitat del pròxim decenni la congestió de les principals franges horàries del Prat. “Llavors, Barcelona necessitarà descongestionar-se i serà quan Reus i Girona prendran un paper complementari”, conclou.

La Generalitat estima que entre el 2020 i el 2025 el Prat arribarà al seu límit en algunes franges horàries