La Vanguardia (Català-1ª edició)
De sacrificis i prioritats
La difícil relació de la reina Elisabet II amb el seu espòs Felip i la seva germana Margarida centren la segona entrega de ‘The crown’, que arriba divendres
“Oblidi’s d’Elisabet de Windsor. Ara, és només la reina Elisabet”, li diuen a la monarca britànica durant una sessió fotogràfica en l’última escena de la primera temporada de
The crown. La reina Elisabet II, interpretada per una cada vegada més puixant Claire Foy, ja havia començat a allunyar-se de la seva germana Margarida (Vanessa Kirby) i del seu marit Felip (Matt Smith) per complir amb les seves obligacions de reina i començava a percebre que sentir-se sola podia ser un sentiment que l’acompanyaria freqüentment. S’estava adaptant a la seva nova responsabilitat, assumia que la seva escala de prioritats havia canviat i que els sacrificis personals serien el pa de cada dia.
La segona temporada d’aquesta sèrie original de Netflix, creada per Peter Morgan per narrar en sis temporades els 65 anys de regnat d’Elisabet II, arriba divendres vinent a la plataforma. En aquest lliurament s’aprofundeix més en les relacions de la reina amb la seva germana i amb el seu marit que en els fets històrics de l’època, que també n’hi haurà: des de la guerra que inicien les forces armades britàniques a Egipte arran de la crisi del canal de Suez fins a la caiguda del tercer primer ministre de la reina, Harold Macmillan, després de l’escàndol del cas Profumo, passant per la visita al palau de Buckingham el 1961 del president dels Estats Units John Fitzgerald Kennedy, interpretat per un poc convincent en la semblança física Michael C. Hall (Dexter), i la seva esposa Jacqueline, a qui dona vida Jodi Balfour (Rellik).
Però seran aquestes relacions de la reina amb Margarida i, especialment amb Felip, les que vertebraran l’entrega. Precisament el 20 de novembre es complien 70 anys del casament d’Elisabet II i el duc d’Edimburg. Com qualsevol matrimoni, han passat per diferents fases i possiblement la que es retrata en aquests nous episodis és de les més delicades. El 1956 el príncep Felip va ser enviat al seu primer viatge oficial en solitari en una gira mundial de cinc mesos de durada aprofitant que havia de ser present a la inauguració dels Jocs Olímpics de Melbourne, un temps que li havia de servir perquè reflexionés i fos capaç d’ordenar les seves prioritats amb l’objectiu de salvar un matrimoni que passava per una greu crisi sentimental.
“Una vergonya més, un escàndol més, i tot s’haurà acabat”, li diu Elisabet a Felipe en l’escena inicial del nou lliurament enmig de sospites d’infidelitat que amenacen la parella. Però no només es tractava d’una crisi matrimonial, sinó també personal. Ser el consort de la reina i acceptar un rol totalment secundari, a més de ser l’únic britànic amb uns fills que no portaven el seu cognom, no va ser gens fàcil d’assumir. També el duc d’Edimburg, que en aquesta temporada passarà a ser reconegut com a príncep Felip, haurà de fer sacrificis pel seu país i per la seva esposa.
I si el matrimoni d’Elisabet II i Felip trontolla, també es troba en crisi la relació de la reina amb la seva germana Margarida, després que aquesta també fes el seu particular sacrifici renunciant al seu compromís amb l’amor de la seva vida, el coronel Peter Townsend, per la seva condició d’home divorciat. Margarida comença a sentir claustrofòbia dins de la família reial per les obligacions que això comporta i és qui més s’adona que la institució monàrquica continua anquilosada en el passat mentre la resta de la societat s’està modernitzant amb l’arribada de la revolucionària dècada dels seixanta. Margarida, que comença a recórrer a l’alcohol com a via d’escapament, coneixerà en els nous episodis el fotògraf Antony Armstrong-Jones, amb qui acabarà contraient un matrimoni que es va convertir al cap de poc temps en un malson.
Encara que la segona temporada no conté episodis excepcionals com els dedicats a la gran boira del 1952 a Londres o el retrat de Winston Churchill de la primera, els deu capítols de què també consta el nou lliurament mantenen una qualitat més homogènia entre si i en conjunt ofereixen un nivell, com a mínim, igual d’elevat que la primera entre-
Claire Foy s’acomiada de la monarca amb una brillant interpretació abans de ser substituïda per Olivia Colman
ga. El luxe de tenir un dels pressupostos més alts de la història (cada episodi de la primera temporada va costar més de 10 milions d’euros) continua notant-se en la luxosa recreació i en els cuidats detalls de totes les escenes.
Claire Foy, així com Matt Smith i Vanessa Kirby, entre d’altres, s’acomiaden amb aquest lliurament de
The crown. En la tercera temporada hi haurà canvis en el repartiment tal com estava previst des d’un principi perquè els actors tinguin una edat més propera a la del personatge real en l’època que l’interpreten. De moment, només s’ha donat a conèixer que Olivia Colman (Broadchurch, El infiltrado) substituirà Foy com a Elisabet II. Difícil tasca per a Colman, ja que Foy, guanyadora d’un Globus d’Or per aquest paper, s’ha aconseguit ficar encara més en el seu personatge durant aquesta segona temporada de la mateixa manera que l’autèntica Elisabet II ho fa al seu paper de monarca.