EL DIETARI D’‘EL MÓN’

Setmana 13: setmana de notes radiofòniques, i RAC1 ha tret matrícula d’honor. És la setmana que parlem del que ens agrada, de ràdio, amb Isabel Gemio i també de la relació dels nens (i nostra) amb el mòbil. I de Wonder.

LUNES

Ferran Ramon-Cortés

Aquest dilluns, que he tingut festa, acabo de llegir el llibre Más amistades y menos likes, que ha escrit aquest llicenciat en empresarials. Hi ha frases que et generen pensament immediat: “Un convidat amb energia negativa té el pes de molts dels que ens n’aporten de positiva. I, a més, la negativitat s’encomana. Un de sol, si se’ns cola, arruïna el sopar”. Cert. N’hi ha més: “Gràcies. Em sap greu. No passa res”. M’ha encantat veure-les en un destacat. Si les sentíssim més sovint ens emocionaríem més. Una altra: “Quan dediquem massa temps als contactes i massa poc a les relacions, comencem a tenir un problema”. I una de deliciosa: “No deixem cap t’estimo per dir”. Llibre magnífic que ens obliga a parar i pensar.

DIMARTS

Isabel Gemio

A Isabel Gemio li dec el respecte d’haver estat oient seu quan, de molt petit, escoltava les matinades de Ràdio Barcelona, la gran

Chica de la Radio, que va ser ella sota el pseudònim d’Isabel Garbí. Era un programa de matinades sense trucades però amb un instint de seducció no gens postissa que no ha aconseguit igualar ningú. Era una època que jo corria en pantalons curts per Ràdio Joventut i per allà vaig conèixer qui va ser una de les seves conegudes parelles, l’immens Luís Arribas Castro. Arribas va ser un geni i, sense que ni Évole ni jo li preguntem per ell, estic convençut que els anys que va estar al seu costat va ser un aprenentatge únic. La ràdio catalana té pendents molts (massa) homenatges. I Arribas Castro n’hauria d’haver rebut un.

DIMECRES

Àlex Sicart

Té 18 anys i és un crac. Intel·ligència desbocada. Exercita un manual de “com tenir les coses clares i expressar-les en vint minuts”. Acabarà a Nova York, no estudiant sinó intercanviant coneixement amb altres personatges (si se’m permet) de les seves especials característiques. L’Àlex és un dels deu joves més influents d’Europa en tecnologia en la llista Forbes. Quan s’acaba l’entrevista es troba als passadissos els actors Jordi Ríos i Mónica Pérez i el periodista Gerard Romero de RAC105. L’Àlex s’adreça a ella: “El meu pare et coneix”– li diu. Ella li demana el nom. “Jordi. Del Guinardó”. La Mònica no el recorda. “Dona-li records” –li respon ella. Ignoro si quatre dies després l’actriu ja sap qui és el pare de la criatura.

DIJOUS

Xavier de Pol

Dia d’EGM, audiències. I RAC1 bat el rècord de la història de la comunicació a Catalunya, igual que El Món a RAC1. Una deliciosa barbaritat. S’acomiada Xavier de Pol com a director general d’audiovisuals del Grup Godó. Una de les coses que uneixen a la ràdio i a la tele d’aquest grup ha estat en Xavi. L’home tranquil. Impassible, racional, just... De Pol ha estat el pont entre el comandament i la tropa intentant entendre els dificultosos dos bàndols. Se’n va i ens deixa orfes encara que sigui per unes hores fins a la incorporació de Ramon Rovira. Avui a De Pol se’l veu content. Deixa RAC1 en el millor moment de la seva història. Seguirem el camí marcat . Ara ja es pot treure la corbata i fins i tot exaltar-se. Felicitats i sort. T’estimem.

DIVENDRES

Eva Puga

Avui s’estrena Wonder als cinemes. Sempre recordo com vaig descobrir el llibre. Era a Nova York el 2012 dinant amb la família Guardiola quan la filla gran d’en Pep i la Cristina, la Maria, em va parlar d’una meravella de llibre sobre els primers dies d’escola d’un nen amb la síndrome de Treacher Collins. “Compra-te’l”, em va ordenar. A tot NY estava esgotat. I va saltar la bomba: quan vaig arribar a Barcelona, Isabel Martí, de La Campana, m’havia deixat a la ràdio la primera traducció al català de Wonder. “És que t’encantarà” –va escriure. Excepcional. Empàtic. Per posar a la carta els Reis. Avui ens han visitat l’Eva i la Laura, mare i filla amb la síndrome. Dues cracs. El llibre hi ha ajudat. La història ha calat. Un llibre i la solució.