La Vanguardia (Català-1ª edició)
La pluralitat de la Bíblia
Els polítics catalans que són a la presó “passen per un calvari”, mentre esperen una “solució salomònica” per part del Suprem. Però tot i així confien que al final “David triomfarà sobre Goliat”. D’altres creuen que “qui sembra vents recull tempestes” i que “abans que canti el gall” hauran canviat d’opinió. Fins i tot ironitzen dels qui “ploren com una Magdalena”. Els més purs, en canvi, busquen “un boc expiatori” i acusen de “vendre’s per unes monedes de plata, com Judes”. Mentrestant, emergeixen els pragmàtics que recomanen tenir “la paciència de Job” i lamenten que la UE es “renti les mans com Pilat”. S’acosta el 21-D i les enquestes diuen que “a la vinya del Senyor hi ha de tot”...
Podríem posar molts altres exemples d’expressions que provenen de la Bíblia i que s’han incorporat al nostre llenguatge de forma permanent. I això que a les escoles ja no s’estudia com abans la Història Sagrada. És més, segons les últimes estadístiques, a Catalunya tan sols el 44% dels alumnes de primària i secundària ha escollit la matèria optativa de religió (i als centres públics no arriben al 30%).
Aquesta influència lingüística es podria considerar anecdòtica si no fos perquè la Bíblia és un dels llibres més llegits de la història i més traduïts, i continua impregnant tota la cultura occidental. Per als cristians és el seu llibre de capçalera. Per això el lema de la II Setmana de la Bíblia que se celebra a Catalunya és simple i directe: “La paraula de Déu és viva i eficaç”. I les activitats programades al llarg d’aquesta setmana es tanquen avui a Montserrat amb una conferència del pare Ramon Ribera-Mariné, que es pregunta oportunament: Què aporta la Bíblia al lector del segle XXI?
Va ser el papa Francesc qui va llançar la iniciativa que cada comunitat dediqués un diumenge de l’any litúrgic a difondre, conèixer i aprofundir la Sagrada Escriptura. Aquest any en què es compleix el 500 aniversari de Luter, que va saber veure la importància i la centralitat de la paraula de Déu a través dels textos sagrats, els bisbes catalans han reiterat la seva voluntat de normalitzar la presència de la bíblia tant espiritualment com pastoralment. “Catalunya és un país que sempre ha considerat la Bíblia com a cosa pròpia i que ha de créixer en l’amor a la Paraula”, deia Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, en la presentació d’aquesta II Setmana de la Bíblia, en què s’han fet diversos actes a totes les diòcesis catalanes.
Existeix ja un manuscrit de la Bíblia en català del segle XIV i la primera Bíblia impresa a la Península ho serà en català, és la Bíblia Valenciana del 1478. Altres dates fonamentals són les del 1832, quan s’imprimeix un Nou Testament en català a Londres, i a començaments dels anys 20, quan sorgeixen tres projectes simultanis de traducció bíblica a càrrec dels benedictins de Montserrat, la Fundació Bíblica Catalana (FBC), finançada per Francesc Cambó, i el Foment de Pietat Catalana. La guerra els va interrompre i no va ser fins al 1969 quan surt en un sol volum la Bíblia de la FBC, seguida per la de Montserrat el 1970. El 1993 apareix la versió definitiva de la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI), de la qual ja s’han publicat uns 200.000 exemplars. Fa quatre anys va aparèixer una versió il·lustrada pel pintor Perico Pastor. I aquesta mateixa setmana s’ha presentat un nou format, la versió estàndard gran.
Armand Puig va fer dijous una conferència a Reus en la qual va destacar el fet que la Bíblia s’hagi difós no en una sola llengua, sinó en més de dos mil. “Això significa que el Déu judeocristià ens parla en moltes llengües, la seva revelació no ve determinada per unes lletres més o menys, passa pel sentit del text i no per la literalitat de les paraules”. Això passa des que ja al segle III abans de Crist es va fer a Alexandria la primera traducció al grec de l’original hebreu, dirigida als jueus de la diàspora. D’aleshores ençà “qualsevol text necessita ser interpretat cada vegada que es tradueix, la revelació ens dona uns marges amplis de llibertat per situar-la en relació amb la pròpia vida i a cada context”. La riquesa de la Bíblia és que deixa de ser un text monolític i adquireix una pluralitat intrínseca, sigui quina sigui la llengua a la qual arriba als lectors.
Hi ha una traducció més bona que d’altres? No, diu Armand Puig, entre totes recullen la riquesa original. “No és un missatge ahistòric, sinó incardinat en la història”. Per això la paraula que ve de la Bíblia continua viva.
Armand Puig: “El Déu judeocristià parla en moltes llengües, la seva revelació passa pel sentit del text i no per la literalitat de les paraules”