La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un pacte per Barcelona
Barcelona ha pagat un alt cost pel procés independentista. Era ineludible que es convertís en escenari principal del conflicte per la seva condició de capital catalana, però potser ha arribat l’hora de preservar-la. El seu prestigi global està en joc
Katharina Wagner, directora del festival de Bayreuth i neta del compositor, va assistir dimarts a l’estrena de Tristan und Isolde al Liceu. En el brindis al saló dels miralls va confessar que va quedar gratament sorpresa per la sensació de normalitat que es vivia a la Rambla. On esperava veure aldarulls va topar amb turistes despreocupats i barcelonins exhaurint les últimes ofertes del black friday. Tant temia aterrar en una Barcelona inflamada de manifestacions que es va plantejar allotjar-se a Lloret de Mar. “És que a Alemanya es parla cada dia del tema català”, va al·legar.
No s’ha de subestimar l’efecte que té la repetició d’imatges de recurs a les televisions estrangeres: no és el mateix que TV3 emeti vídeos de les agressions policials de l’1-O (a Catalunya tothom sap que són d’aquells dies) que no que ho facin cadenes de països on els televidents no tenen per què saber que els carrers de Barcelona han recuperat la plena normalitat. Compte: l’absència de notícies positives de dimensió internacional generades des de Barcelona fa que les audiències foranes continuïn captives de la sensació d’intranquil·litat projectada fa un mes.
Hi haurà qui considera important que Europa no oblidi que el Govern de Mariano Rajoy va reprimir les votacions de l’1 d’octubre. Però, més enllà de la posició de cadascú en el conflicte català, pren força la idea que caldria preservar Barcelona del debat polític local per no devaluar la seva condició de ciutat global. Sense una capital poderosa, prestigiada i connectada amb els centres de poder, Catalunya seria un territori irrellevant en un racó dels mapes.
És comprensible que l’independentisme hagi convertit Barcelona en l’escenari de les seves principals mobilitzacions. No podia disposar de millor aparador. Centenars de milers de persones manifestant-se en terra de ningú no produeixen el mateix efecte que veure una postal reconeguda per tothom envaïda per una multitud. Però és possible que la ciutat ja hagi pagat el seu peatge d’exposició pública. Potser ha arribat el moment d’avançar cap a un pacte que permeti preservar Barcelona al marge dels avatars polítics.
Convé a Catalunya i convé també a Espanya, per molt que encara prevalgui la indissimulada eufòria de molts que veuen com la diàspora empresarial barcelonina infon energies renovades a un Madrid que fins fa poc veia amb molta preocupació com l’aeroport del Prat es convertia en el primer del país i com a força de Mobile, Alimentaria, R+D, Primavera Sound, Sónar i grans aquelarres literaris es posava Barcelona al capdavant com a ciutat de referència del sud d’Europa.
És cert que aquest pacte hauria de començar a gestar-se a l’Ajuntament de Barcelona mateix, cosa que sembla poc versemblant a curt termini en vista de les posicions enverinades que s’enfronten en el ple municipal. Però hi ha indicis positius. S’hauria de tenir en compte –si es confirma en el temps– el viratge que ha fet l’alcaldessa, Ada
Colau, molt més disposada ara que fa un mes a escoltar les opinions dels sectors econòmics i culturals (els nomenaments de
Lluís Gómez i Joan Subirats com a nous comissionats han tingut una bona acollida en els seus sectors respectius).
Un pacte que deixés Barcelona al marge de la contesa política hauria de considerar, però, un reconeixement que a la capital li ha faltat discurs per seduir la resta de Catalunya. Si admetem que la Catalunya rural és el jardí de la Catalunya urbana (a escala global la imatge sembla irrefutable), Barcelona s’haurà de pronunciar sobre quin tipus de país vol tenir al voltant.
El concepte anglosaxó de backyard (el pati adjunt a l’habitatge) ofereix un ampli ventall de possibilitats: des del jardí relegat a la condició de traster de serres motoritzades i màquines de podar fins a la prolongació a l’exterior d’un enlluernador habitatge.