El colofó de Theorin

Life Victoria

Intèrprets: Iréne Theorin, soprano; Magnus Svensson, piano Lloc i data: Paranimf Universitat de Barcelona (30/XI/2017)

La soprano sueca Iréne Theorin va tancar amb un memorable recital el Life Victoria 2017, un cicle dedicat al lied que creix en importància. Fa la sensació, veient el suport del públic, que els impulsors d’aquest gènere a Catalunya estan fent passos definitius. L’important espai per al lied que va obrir i consolida en cada edició la Schubertíada de Vilabertran es veu complementat per aquest cicle de tardor, que pel que sembla fa les coses molt ben fetes. Important savoir faire per a un espai d’expressió artística tan sensible; amb tractament de llums, espais adequats i rellevants i una bona programació amb aposta per al futur.

He escoltat els últims quatre concerts del cicle, començant pel recital de Carolyn Sampson a la capella de Santa Àgata, que va sorprendre per la sensibilitat, el contingut del programa i, sobretot, la qualitat, subtil, dolça emissió i exquisit bon gust. També la cançó catalana hi va ser present el dia 23 amb David Alegret i Albert Guinovart, sobresortint per la qualitat de les peces de Morera, Lamote de Grignon i Toldrà, naturalment. El lloc –Recinte Modernista de Sant Pau– va afegir calidesa, com després al recital del jove i brillant Benjamin Appl amb Sholto Kynoch al piano. Per fi un baríton; el lied adquireix en aquesta corda molta entitat, i a més amb característiques singulars de saber dir, naturalitat en l’expressió i certa llibertat coincident amb un repertori variat.

Tots els recitals –tret de l’últim– comencen amb joves promeses, i és interessant veure la qualitat de sopranos com Mercedes Gancedo, Susanna Puig o Natalia Labourdette (entre el que vaig poder escoltar). Sense oblidar el cicle de masterclasses de gran interès.

I per fi va arribar el recital d’Iréne Theorin en homenatge a Victòria dels Àngels, al Paranimf de la UB, en certa manera la casa de la gran soprano espanyola. En els Wesendonck Lieder (Wagner), Lieder der Mignon (Wolf) i lieder de Sibelius, Theorin va lluir el seu estil íntim, elegant, amb una veu de soprano d’envejable cos de sustentació en el baix i en harmònics, suau legato i mitja veu, alhora que caràcter i potència. Aplaudiment també per al pianista Svensson. Davant els prolongats aplaudiments Theorin va sortir a saludar lluint –emocionada– la capa que Victòria havia utilitzat en el seu debut a Bayreuth. Qui vulgui emoció i bon gust... a aquests concerts.