La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Aconsegueixo no semblar una estrella de cinema”
Matt Damon, protagonista de Suburbicon de George Clooney
Com es treballa a les ordres de George Clooney? Ho odio... Però té unes fotos meves molt comprometedores que no puc deixar que es facin públiques de cap manera...
Ja, per això han treballat mitja dotzena de vegades junts i ara repeteix a les seves ordres a Suburbicon, veritat? “Efectivament”, diu Matt Damon, i somriu amb aquell mig somriure seu d’home tranquil, eternament pueril. Plenament conscient que la vulgaritat és el seu millor instrument. Encara que si et fixes en els seus ulls color acer, descobreixes que té alguna cosa que no és gens comuna. Va presentar Suburbicon –el nou film de Clooney, que aquesta setmana arriba als cinemes–, al passat festival de Venècia. Amb Damon i Julianne Moore com a protagonistes.
És dur George Clooney com a director?
Sempre és un plaer treballar amb ell. Havia rodat quatre pel·lícules seguides –Marte, Jason Bourne, La gran muralla, Una vida a lo grande– quan em va cridar, la qual cosa significa dos anys treballant sense parar. No m’hi vaig poder negar de cap manera.
La complicitat amb l’amic pot ser un entrebanc?
Quan fa tant de temps que et dediques a això, com nosaltres dos, més que de feina, sembla que parlis de salsitxes o de cotxes...
No parlen de la solució dramàtica
de tal o tal escena?
Les nostres converses són més pràctiques i senzilles. Em diu “aquella escena una mica més feta”, com si fos una hamburguesa, o “aquest diàleg més ràpid, dona-li més gas”, com si fos un pilot de curses. La gent que no és de l’ofici, quan parla de cinema amb nosaltres, tendeix a intel·lectualitzar-ho i caure en l’abstracció. Amb George, no fa falta. Tot això ja ho compartim per endavant, la situació dels Estats Units, el sentit de la ficció, la nostra manera de veure el món...
Parla de l’actualitat, Suburbicon?
Crec que totes les pel·lícules, d’una manera o d’una altra, parlen del moment en què han estat rodades. Però Suburbicon encara més. Desgraciadament s’avança als esdeveniments. I això que es basa en un vell guió dels germans Coen, de quan començaven. El guió original té més de trenta anys i, tot i això, passat per Clooney, està lligat a la realitat.
Què queda dels Coen?
No he llegit el guió original, però el to del diàleg i aquells dos assassins que cada vegada controlen menys la situació, superats per les circumstàncies, sembla Fargo. Podia sentir la presència dels Coen al rodatge.
I tanmateix diu que Suburbicon és molt actual...
Molt. Està situada als anys cinquanta, en un barri idíl·lic dels d’aleshores. Els Coen se centraven en una família que pren... molt males decisions. Especialment el pare [paper que interpreta Damon]. George, a la història original, hi afegeix l’arribada al barri d’una família negra, rebutjats per la majoria. Això estableix un joc de miralls amb el passat i el present, tant que, encara que vam rodar abans, sembla que parli dels esdeveniments de Charlottesville de l’estiu passat, amb els supremacistes blancs marxant amb torxes i càntics racistes...
En aquest film està vostè més aviat passat de pes...
Exigències del guió.
Per què creu que l’elegeixen per a aquest tipus de papers?
Perquè aconsegueixo deixar de semblar una estrella de cinema. Al film que vaig rodar abans –Una vida a lo grande, d’Alexander Payne, que s’estrenarà el proper 22 de desembre– també se m’exigia volum. Sortia de fer Bourne quan vam rodar i el director es va espantar de la meva magnífica forma física. El vaig tranquil·litzar. Li vaig dir que això ho solucionava en un mes. Menjar sense parar és una feina dura, però si li dic la veritat és molt més dur les quatre hores de gimnàs diari que vaig haver de fer per a Jason Bourne.
“Tot i que vam rodar abans, sembla que parli del racisme de Charlottesville” “Més que no pas de feina, en George i jo semblava que parléssim de salsitxes o de cotxes”