La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Celta va fer molt i bé
Malgrat que ahir el Barça va merèixer guanyar es va demostrar que, fins i tot mantenint bones prestacions, si el rival fa les coses bé la victòria pot ser inabastable. Es van donar circumstàncies en el joc en què rivals d’entitat poden trobar un full de ruta per enfrontar-se als blaugrana.
El partit va tenir un posada en escena molt fidel al que predeien tant Unzué, amb les seves ànsies d’arravatament de possessió, i Valverde, indicant que el tècnic del Celta sabia massa del joc blaugrana. Els gallecs, si volien complir les pretensions del seu entrenador, s’havien d’associar per treure la pilota amb criteri i evitar la pressió blaugrana. Per això necessitaven jugar prou junts i equidistants perquè, davant el robatori de pilota per part local, hi hagués suficients referències de passada que evitessin la pressió de Busquets i cia. I això ho van brodar, posant-li la cirereta al pastís. Jugant amb les distàncies precises, tant en vertical com en horitzontal, després del robatori sempre hi havia més possibilitats de passada per als gallecs que jugadors del Barcelona per fer la pressió. Durant una certa fase del partit els gallecs es van imposar en la possessió, però la cirereta del pastís va ser que, tot i que les possibilitats de passada eren nombroses, en ocasions aquesta anava dirigida a l’espai per darrere de la defensa, en comptes dels peus dels jugadors. I així va arribar el gol d’Aspas i el segon: el Celta sortint amb possessió de Wass. Davant la varietat de possibilitats de passada als seus companys gràcies a la proximitat, el Barça posa la directa per fer la pressió. Entre ells Umtiti, que avança la seva posició i deixa un espai al darrere que no anul·la Piqué perquè es queda despenjat. Desmarcatge d’Aspas a la banda i gran passada de Wass a aquest espai. El Barça va jugar amb un gran ordre però, fins i tot sent superior, li va faltar una mica més de convenciment en la pressió. Els blaugrana van fer un bon partit, però els van faltar detalls en certes facetes del joc.
El món de les estadístiques és una cosa molt interessant, que sovint et diu moltes coses però que de vegades també pot ser una gran mentida. Sobre el minut 30 de la primera part, quan el Celta jugava més ordenat i amb els jugadors més propers entre ells, el Barça havia comès cinc faltes i el Celta una. És a dir; per frenar el rival, mentre el Celta feia servir l’ordre, el Barça recorria a les faltes. Més o menys en el mateix temps Iniesta havia aconseguit encertar el 87% de les seves passades mentre que el qui pitjor percentatge presentava era Wass, amb un 37%. Tanmateix, aquest percentatge del gallec, sent molt pobre, s’havia d’entendre com que en moltes ocasions havia buscat la passada a l’espai o bé arriscada. Si un jugador falla passades que no es converteixen en contraatacs, sempre serà positiu si, entre les correctes, una d’elles suposa marcar un gol.
Durant una certa fase del joc els gallecs es van imposar en la possessió de la pilota