La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Madrid s’encalla a Bilbao
Els blancs no aprofiten l’ensopegada del Barça i es despengen fins al quart lloc
El Madrid va desaprofitar l’oportunitat d’acostar-se al Barcelona empatant sense gols a Bilbao després d’una altra exhibició d’impotència ofensiva. Per als blancs el partit va ser molt semblant al que van jugar al Metropolitano. Van dominar més i va estar més a prop de la victòria que el rival, però no van saber traduir el seu domini en ocasions clares. Si l’afició madridista volia comprovar com es comporta Kepa en un partit exigent i d’alt risc, haurà d’esperar un altre moment. Ni jugant-s’hi la Lliga no va ser capaç de xutar entre els tres pals amb perill en noranta minuts. Els blancs continuen quarts, amb l’Atlètic al davant a dos punts, el Barça a vuit i el València a tres amb un partit menys.
San Mamés no ha estat mai una plaça fàcil per al Madrid. Estigui millor o pitjor, l’Athletic creix davant els madridistes i ofereix una resistència enverinada basada més en l’orgull que una altra cosa.
Malgrat l’afront de la humiliant eliminació contra el Formentera, San Mamés no ho va fer pagar als jugadors i va viure el seu clàssic amb la passió de cada any. L’equip i el seu públic van creure que podien amargar la nit al Madrid i a fe que ho van fer a consciència.
Davant un Athletic determinat a jugar en mode guerriller el Madrid va treure les millors gales que entén Zidane que té, l’equip que va jugar la final de Cardiff. De l’onze de luxe només faltava el sempitern lesionat Bale. El Madrid no va escatimar l’esforç i es va lliurar a la batalla que li va plantejar el rival amb ardor. El seu problema va ser que del Madrid s’espera que desequilibri els partits pel talent que se suposa als seus jugadors, i d’això amb prou feines n’hi va haver, a San Mamés.
Al Madrid li està marxant la Lliga a poc a poc perquè no troba la fórmula de fer mal al contrari. Si abans li queien els gols per poc que fes, aquesta temporada remena i remena la pilota sense trobar l’escletxa per on incomodar el rival.
El Madrid tampoc no semblava un equip ben posat sobre el terreny de joc. Isco, el seu home més en for- ma, circulava molt lluny de l’àrea i allà incidia poc on es decideixen els partits.
La realitat ara mateix és que gairebé tots els jugadors del Madrid estan per sota del seu nivell, cosa que en el cas dels davanters, Cristiano i Benzema, és una evidència clamorosa.
Marcelo va ser qui més es va resignar a capitular i gairebé totes les jugades ofensives del Madrid van tenir aquesta via.
En tota la primera part el Madrid no va saber com inquietar Kepa. El gol no va estar a prop en cap moment i el més perillós del cabal ofensiu dels blancs va ser una rematada al pal de Benzema tot just començar i un parell més de Kroos que no van trobar porteria. Una mica més actiu va estar Keylor Navas, que va fer dues parades de mèrit que van evitar els gols d’Iñaki Williams i d’Aduriz.
La segona part no va canviar gaire el guió del partit. L’Athletic va sortir més a manar, però l’empenta li va durar deu minuts. A partir d’aquell moment va manar el Madrid, que va tancar l’Athletic dins de la seva àrea, el va sacsejar i no va saber com rematar-lo.
També la segona meitat va deixar jugades polèmiques. L’Athletic va protestar un possible penal de Ramos i el Madrid que no concedís una llei de l’avantatge quan Cristiano, en posició dubtosa, se n’anava sol cap a Kepa. Zidane va tornar a trigar amb els canvis i ja en l’últim instant Sergio Ramos va veure la segona groga per treure el colze a passejar davant Raúl García. Es perdrà el partit contra el Sevilla, així com Casemiro i Carvajal per complir cicle. El Madrid no s’acaba d’enganxar a la Lliga.