La Vanguardia (Català-1ª edició)
Detingueu aquell home
Iago Aspas va marcar a foc una data que deixa el Barça en una situació imprevista. Havia guanyat tots els partits de Lliga des del 3 de desembre de l’any passat, una ratxa impressionant aturada pel Celta, amb Aspas al capdavant d’un equip que va jugar bé i amb personalitat. Al Barça només el va confortar l’empat del Madrid a San Mamés, on es va estavellar contra el mediocre Athletic actual. El Madrid ha perdut la qualitat que el caracteritzava quan jugava malament: la contundència golejadora. Des de les ombres torna l’Atlètic de Madrid, que salta de les crítiques a l’elogi. Que maniqueu és el futbol.
El fred siberià no va impedir un excel·lent partit al Camp Nou, on són pocs els equips que s’atreveixen a jugar amb ambició i classe. El Barça va brindar una primera part excel·lent, dirigit per la millor versió de Messi, i això són paraules majors. Parla bé del Celta la seva capacitat per sobreviure als prodigis de Messi, que no va trobar l’ajuda necessària per tancar el partit. Ni Luis Suárez ni Paulinho no van estar fins. Van malgastar en l’àrea l’ingent cabal creatiu del geni. Per allà se li va escapar bona part del matx al Barça. Per allà i per l’astúcia de Iago Aspas per desestabilitzar la defensa i generar focs constants.
El Barça, que havia jugat força partits pitjors que aquest, es va trobar amb el millor Celta de la temporada. Va començar la Lliga amb mals resultats i un joc irregular. Semblava que havia perdut l’energia de l’era Berizzo, aquell equip heterodox que marcava home a home en tot el camp i mai no deixava de córrer. Les últimes setmanes han vist un Celta creixent, cada vegada més segur amb la pilota i més intel·ligent per trobar Aspas, que ha passat de l’atonia a l’ebullició.
Aspas no és Messi, però el seu matrimoni amb el Celta ha produït excel·lents dividends a les dues parts. L’equip ha repescat un jugador que li garanteix gols i joc. Aspas ha remuntat a Vigo els dos anys en blanc que va passar al Liverpool i al Sevilla. És legítim pensar que els dos clubs van desaprofitar un excel·lent jugador, però també és cert que les qualitats d’Aspas destaquen en un equip a la seva mesura, en el confortable hàbitat de Vigo, on té la condició de figura des que era un nen.
El Barça no el va detectar, o al revés: Aspas va detectar els problemes defensius de l’equip de Valverde, menys sòlid que de costum. No havia concedit dos gols en cap partit de Lliga. Lluny de tancar-se al seu camp, el Celta va decidir mantenir alerta la defensa del Barça durant tot el partit. Va atacar amb criteri i decisió, però necessitava alguna cosa més per obtenir algun premi al Camp Nou. La resposta va ser Iago Aspas.
Pendent de la seva convocatòria per al Mundial, Aspas sap que està obligat a firmar la temporada de la seva vida. No en tindrà prou de jugar bé. La selecció busca davanters amb gol i no els troba fàcilment. Al Camp Nou, el davanter del
Al Barça, desestabilitzat per Aspas, només el va confortar l’empat del Madrid a San Mamés
Celta va donar prou motius per tenir garantit un lloc al Mundial. Va desarmar la defensa del Barça amb la seva facilitat per fer de volant i trobar zones toves, generalment entre Umtiti i Jordi Alba. Allà va mostrar la seva astúcia. De la seva habilitat tampoc no en va deixar dubte: grans conduccions i temptatives. Iago Aspas va reservar la intel·ligència per a les decisions finals en els dos gols. Va quedar clar des del principi que el Barça havia d’aturar-lo, o tindria problemes. No ho va aconseguir.