La Vanguardia (Català-1ª edició)
El súper eco ja no és el que era
“El producte és el mitjà, no la finalitat; la gent ens demana un paper transformador en la societat”
“Al producte no ecològic ja no li diem producte convencional, sinó no ecològic. Fa quinze anys que estem normalitzant l’alimentació respectuosa amb la salut: doncs que siguin els altres els que s’hagin d’explicar per què no ho són”. Ara a tots els supermercats, de la mida o la marca que siguin, ja s’hi poden trobar productes ecològics: “Aquest 2017 s’ha fet evident la normalització: la gran distribució s’ha adaptat a la nova demanda del consumidor”, diu Silvio Elias, conseller delegat de Veritas. Però quan va començar el projecte el 2002, no era una aposta tan clara. “Pensàvem que la gent tenia més clar què volia dir
ecològic, però hi havia un interès poc precís, i la relació entre alimentació i salut es basava a comptar calories i poca cosa més”.
Fa quinze anys també van entendre que “les regles del negoci eren unes altres. No n’hi ha prou a substituir un producte per un altre d’ecològic: el producte és el mitjà, però la finalitat és menjar millor. Hem d’incidir en tots els valors que acompanyen el producte, en un model social i productiu diferent. La gent ens demana que juguem un paper transformador en la societat”.
No hi ha gaires xifres, però el sector calcula que a tot Espanya, entre l’1 i l’1,5% del total de consum d’alimentació correspon a ecològic. Encara està lluny dels 6% de països com Dinamarca o Àustria, però és moltíssim més que quinze anys enrere. Aleshores, però, Elias ja tenia clar on es posava: “Jo portava a la sang com es gestiona una cadena de supermercats”. Silvio Elias és fill d’una de les tres famílies fundadores de Caprabo, i ell, després d’estudiar a Esade, va treballar a Ahold (a Holanda) i va posar en marxa la botiga en línia Capraboacasa. com. “Conèixer el sector m’ha estalviat ensopegar amb moltes coses, i també he hagut de desaprendre molt”. Al final, valora d’aquests quinze anys que “ens hem dedicat a canviar el model alimentari a través del que sabíem fer, que és obrir supermercats”.
Lluny dels centenars de botigues que tenen les grans cadenes, el model de Veritas funciona amb unes altres regles, assegura Elias: “No n’hi ha prou a créixer en botigues i en vendes. Creem expectatives diferents sobre l’alimentació, i el resultat és que creixem”. El seu pla és continuar obrint unes 10 botigues l’any.
I per què els preus són més cars? A Silvio Elias no li agrada la pregunta. “Amb què compares, amb marques blanques o marques líders? Omplir una cistella eco costa menys de la meitat que quan vam començar, perquè hi ha més volum, el pes logístic és inferior...”. En un Veritas hi ha uns 4.000 productes, potser la meitat que en un supermercat no ecològic. “En qualsevol súper pots trobar vuit marques de llet; nosaltres en tenim dues. Ells tindran tres o quatre farines; nosaltres en tenim 25”. En aquest cas, la diversitat alimentària és en el producte, no en les marques, que “al sector eco no tenen un paper tan clar: la garantia ja te la dona el fet que sigui ecològic”. I pràcticament cap casa fa el 100% de la cistella ecològica: “És un camí progressiu”. Elias assegura: “Hem arribat a tenir tomàquets de Montserrat ecològics més barats que en un altre supermercat”. El pollastre, en canvi, costa, com a mínim, el doble: “Triguem 90 dies a sacrificar el pollastre; en una granja no ecològica l’engreix dura la meitat, 45 dies”. Per explicar tot això, des de fa dotze anys editen una revista, ara amb 20.000 exemplars mensuals. Però el consumidor també hi ha de posar de la seva part: “Si no hi ha tomàquets de temporada, els podem anar a buscar a Almeria. Però a l’estiu no venem taronges, no anem a Sud-àfrica ni a Sudamèrica. I la poma i la pera, de Lleida, de Girona o d’Itàlia, s’acaben al març i no tornen fins al setembre: el filtre és la relació directa amb el proveïdor”. No es basen en les 300 milles que fixa BCorp com a definició de local, tot i que assegura: “Som la primera cadena europea de supermercats a obtenir aquest certificat”.
A Catalunya hi ha empreses productores, però en el sector ecològic no hi ha una industria local potent. “A Europa hi ha cadenes de botigues com nosaltres, algunes són el doble de grans”. El sector va començar a distribuir a través d’herbolaris i botigues de dietètica, en què “l’enfocament és curatiu, sense pensar que el producte tingui un bon gust. Però crec que això ja està superat”. I ara la competència són els supermercats en general, i també els milers de comerços independents que hi ha, “i n’hi haurà més”. Tot i així, “encara tenim molt recorregut a Espanya. No veig un sostre de creixement mentre la demanda continuï creixent a mesura que hi ha coneixement i consciència”.
Fundació: 2002 Botigues: 55 a Catalunya, Madrid, Balears, Navarra Vendes netes 2016: 60 milions d’euros Creixement previst 2017: 17,5% Accionistes: famílies Elias, Martí, Pont i Torrecilla