La Vanguardia (Català-1ª edició)
Colau vol decretar una moratòria d’un any en la construcció d’habitatges
La suspensió de llicències està lligada a l’obligació de reservar pisos socials
La setmana que ve el govern de l’alcaldessa Ada Colau decretarà una suspensió de llicències per construir pisos nous i per fer grans rehabilitacions superiors als 600 metres quadrats. El punt de partida per aplicar una moratòria d’un any, que es podria allargar fins a dos, és la comissió d’Urbanisme que es farà dilluns vinent. Serà allà quan l’executiu local presentarà la proposta que obliga els promotors d’habitatge a destinar un 30% de l’immoble que edifiquin o reformin a habitatge social.
La iniciativa està plantejada a través de dues modificacions del Pla General Metropolità (PGM). Una exigirà als promotors que contribueixin a l’ampliació del parc públic d’habitatge de la ciutat i l’altra convertirà tot el terme municipal de Barcelona en una àrea de dret de tempteig i retracte. És a dir, l’Ajuntament tindrà prioritat en la compra de solars, finques i pisos. Aquestes dues propostes, que s’han redactat a través d’un grup de treball en què han intervingut tècnics municipals i Barcelona Regional (BR) i han col·laborat entitats com la PAH, el Sindicat de Llogaters, la FAVB, l’Observatori DESC i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, ha causat malestar a la patronal dels promotors i agents del sector immobiliari, a qui l’Ajuntament ha mantingut al marge.
De fet, ahir a La Vanguardia l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) ja va advertir dels efectes negatius que podria provocar en l’economia de la ciutat la més que previsible suspensió de llicències. Els promotors van alertar que l’Ajuntament pot aconseguir l’efecte contrari al desitjat frenant l’activitat, ja que s’afegiria més pressió sobre els preus pel “desequilibri que podria provocar entre l’oferta i la demanda”.
En cas que a la comissió d’Urbanisme s’aprovin inicialment les dues modificacions –tot fa preveure que serà així–, l’Ajuntament ja podria decretar la suspensió de llicències, que no quedaria activada fins que es publiqués al Butlletí Oficial de la Província. De fet, aquesta aprovació inicial suposarà una moratòria de llicències en tot l’àmbit de planejament –tot el terme municipal de Barcelona– que siguin incompatibles amb la nova ordenació fins a l’aprovació definitiva o fins a un termini màxim de dos anys. Durant aquest temps l’Ajuntament no concedirà cap permís d’obra per a la construcció d’habitatges o per a grans rehabilitacions, tal com va passar el juliol del 2015, quan l’alcaldessa va decretar la suspensió de llicències d’allotjaments turístics. Els solars o immobles adquirits el 2016 i sense permís tampoc en podran demanar, ja que quedaran afectats per la normativa.
INVERSIÓ DE LA GENERALITAT
D’altra banda, ahir el Govern, a través de l’Institut Català de Finances, va anunciar que ha obert dues línies de crèdit que sumen 250 milions d’euros per finançar la construcció o la compra de 2.800 habitatges de lloguer social. La inversió servirà, en paraules del conseller de Territori, Damià Calvet, per ampliar substancialment el parc públic de la Generalitat, format actualment per 17.000 pisos. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va explicar que la primera línia de préstecs està dotada amb 110 milions d’euros i vol facilitar que ajuntaments, entitats sense ànim de lucre, del tercer sector i promotors socials adquireixin 1.800 habitatges procedents d’execucions hipotecàries i que estan en mans de la banca. Aquestes residències serviran per a famílies que estan en situació d’emergència social. L’altra de les línies de crèdit, dotada amb 140 milions, s’utilitzarà per a la construcció de 1.000 habitatges de lloguer social per part de promotors privats i públics. Aquests pisos s’hauran de construir en algun dels 152 municipis amb demanda acreditada i tindran un lloguer màxim de 450 euros mensuals.
Al marge d’aquestes inversions, Calvet va assegurar que el Govern es proposa augmentar la durada dels contractes de lloguer dels tres actuals “a un mínim de cinc anys”, una mesura que s’aconseguiria a través d’una “legislació pròpia”. Va advertir, tot i això, que per fer aquest canvi legal “hi haurà un conflicte competencial amb l’Estat”. “Hem d’acabar d’estudiar si el que fem és iniciar consultes públiques per començar la presentació i aprovació d’una llei o si anem per vies més urgents”, va apuntar.