La Vanguardia (Català-1ª edició)
El BCE deixarà de comprar deute al desembre
Draghi descarta apujar tipus abans de l’estiu del 2019
El 26 de juliol del 2012, Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), va dir en una conferència a Londres: “Dins del nostre mandat, el BCE està preparat per fer el que sigui necessari per preservar l’euro”. Després d’uns segons, el banquer italià va afegir: “I, creguin-me, serà suficient”. Sis anys i 2,5 bilions d’euros després –els que portarà injectats a l’economia de l’eurozona el proper 31 de desembre–, l’eurozona creix a bon ritme, la inflació ja ha aparegut i, en conseqüència, el BCE retirarà per fi les seves mans del mercat.
Aquest va ser l’anunci principal, llargament esperat per tothom, que va fer ahir el banc central a Riga (Estònia) al final de la seva reunió de política monetària. El programa de compra de bons –quantitative easing, en l’argot– estava planificat fins al proper setembre a raó de 30.000 milions d’euros mensuals. Ahir, com estava també més o menys previst, es va prolongar tres mesos més per fer menys abrupta la retirada i es va reduir a 15.000 milions al mes.
De moment, res més. El BCE va fer ahir el pas decisiu per deixar enrere el període de política monetària expansiva més llarg i potent de la història, però es va guardar alguns comodins a la màniga, per si de cas. L’endemà que la Reserva Federal dels Estats Units apugés els tipus d’interès fins al 2% i anunciés dues noves alces aquest any, Draghi va dir que no preveu moure el preu del diner, en el 0%, almenys fins a l’estiu del 2019. També va recalcar que, si fos necessari, prolongaria un altre cop el programa de compra de bons.
En els pitjors moments de l’eurozona –quan es temia per la continuïtat de l’euro el 2012 i després–, el BCE va jugar la carta de donar certesa al mercat i ara, amb les aigües molt més calmades, es manté en la mateixa posició. Ahir, el tema va ser Itàlia, on els primers compassos del Govern del Moviment 5 Estrelles i la Lliga Nord van portar la inquietud als mercats pels missatges del ministre d’Economia sobre la seva continuïtat en l’euro o el pagament del deute.
Draghi, acusat en alguns àmbits del seu país de no haver actuat per defensar el deute italià dels especuladors, va evitar referir-se directament a Itàlia. Però el seu missatge no va admetre dubtes sobre el fet que el BCE garanteix el manteniment de l’statu quo a l’eurozona: “L’euro és irreversible, és la divisa de 340 milions de persones i gaudeix ara d’un suport del 74% dels ciutadans de la zona euro i avui hi ha més països que volen unir-se a l’euro”, va concloure el banquer.
El BCE no sembla gaire amoïnat per l’alentiment de l’economia que es va detectar en el primer trimestre de l’any ni es capfica en excés per les amenaces del proteccionisme de l’administració Trump. Els economistes del banc van anunciar ahir que han rebaixat les seves previsions de creixement de l’eurozona per a aquest any tres dècimes fins al 2,1% i han apujat les de la inflació fins a l’1,7%. El quadre macro del 2019 i el 2020 es manté igual, amb una increment del PIB de l’1,9% el proper any i de l’1,7% el següent.
Malgrat que els anuncis del BCE van ser previsibles, el mercat potser esperava una mica més de contundència per part de Draghi. No va ser així i l’euro, que havia recuperat els 1,18 dòlars en les jornades precedents, va caure amb força fins als 1,16 dòlars. Els diners rendeixen ara molt més als Estats Units.
Pel president del BCE, la moneda comuna és irreversible, i evita parlar directament de la crisi italiana