La Vanguardia (Català-1ª edició)
Interior i el jutge xoquen pels presos independentistes
oeEl ministre Marlaska obre la porta a l’acostament si ho dicta el magistrat oeLlarena respon que és un afer que competeix al Govern espanyol
Ahir el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena van fer interpretacions dispars sobre qui i com hauria de decidir a l’entorn del possible trasllat dels presos del cas 1-O a presons situades a Catalunya. Per Marlaska, si el magistrat decidís acordar aquest trasllat “es podria i s’hauria” d’estudiar. Per Llarena, en canvi, la iniciativa correspon, arribat el cas, a la direcció d’Institucions Penitenciàries, dependent del Ministeri de l’Interior.
De fet, ahir Llarena va aprofitar la petició d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Raül Romeva de ser portats a una presó de Catalunya, una vegada constituït el nou Govern, per respondre a la seva sol·licitud mitjançant una interlocutòria en què surt al pas de les tesis que situen en l’àmbit judicial la responsabilitat de decidir a quina presó han de ser integrats els acusats sotmesos a un procediment judicial. El jutge no es limita a rebutjar aquesta petició, sinó que en la seva resolució s’estén en consideracions sobre qui –Institucions Penitenciàries– i per quina via ha de resoldre a quina presó han de quedar-se els reclusos.
No hi ha res casual en la interSón locutòria de Llarena, que per aquest camí surt al pas de qualsevol tipus d’especulacions sobre el paper del Suprem en relació amb el possible trasllat dels presos. El magistrat torna a denegar l’excarceració dels peticionaris perquè estima que persisteix el risc de fuga i de reiteració delictiva, i afegeix que no forma part de les seves competències “definir el centre penitenciari concret on han de quedar confinats”. Per afirmar-ho es basa en la legislació penitenciària i en la jurisprudència del Suprem i del Constitucional.
En aquest sentit, el jutge recorda que l’article 79 de la llei orgànica General Penitenciària (LOGP) disposa que correspon a la direcció general d’Institucions Penitenciàries del Ministeri d’Interior la “direcció, organització i inspecció de les institucions” regulades en l’esmentada llei –és a dir, les presons–, llevat de les que es trobin en les comunitats autònomes que hagin assumit, als seus respectius estatuts, l’execució de la legislació penitenciària, com és el cas de Catalunya.
Llarena sosté que és la direcció d’Institucions Penitenciàries la que “té competència exclusiva per decidir, amb caràcter ordinari o extraordinari, la classificació i destinació dels reclusos als diferents establiments penitenciaris”. Tot això sense perjudici de les atribucions dels jutges de vigilància “en matèria de classificació per via de recurs”.
les juntes de tractament de les presons o, en el seu cas, el director o el consell de direcció, els qui han de proposar els trasllats. I aquests trasllats seran notificats al jutge de vigilància, en el cas de penats, i “a les autoritats a la disposició de les quals es trobin”, si es tracta de detinguts i presos. Llarena, per tant, seria informat de qualsevol desplaçament que s’acordés, però, segons el mateix jutge, no és a ell a qui correspon de decidir-ho.
Al seu torn, ahir el ministre de l’Interior, Fernando GrandeMarlaska, va manifestar que hipotèticament podria donar-se el trasllat dels presos “quan existeix la possibilitat que puguin haverhi cinc o sis mesos durant els quals una persona no serà requerida judicialment, i sempre que consti l’autorització del jutge”, per ajudar a una vida personal més fàcil. Sens dubte, la conclusió de la investigació del cas 1-O podria facilitar el trasllat dels presos d’aquesta causa a Catalunya, atès que la seva presència a prop del Suprem ja no seria gaire necessària. Ara bé, a l’Alt Tribunal es considera que qualsevol decisió sobre els presos l’haurà d’assumir Interior, ja que així li correspon segons les previsions legals citades.
Llarena reforça aquesta tesi en
ELS ARGUMENTS DEL JUTGE
Llarena es basa en el TS i el TC per afirmar que el canvi de presó depèn del Ministeri d’Interior
LA PETICIÓ DELS COMUNS
Domènech insta Marlaska a ordenar el trasllat dels polítics presos a Catalunya
la seva interlocutòria, en què argumenta que el TC ha deixat clar, en diverses sentències, que no “s’atribueix al jutge de vigilància penitenciària la competència per conèixer els recursos contra les resolucions d’Institucions Penitenciàries que afectin el trasllat dels penats d’un establiment a l’altre”. I només seria competència del magistrat de qui depengui el pres “en supòsits veritablement excepcionals”, sempre segons la doctrina del Constitucional.
El Tribunal Suprem també s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió en diverses ocasions, tal com assenyala Llarena en la seva interlocutòria. I el TS ha establert que, si als òrgans penitenciaris els correspon organitzar, gestionar i fixar l’activitat i ubicació dels presos als establiments, “lògicament els ha de ser reconeguda com a funció pròpia la distribució dels penats”, ja que són ells els que coneixen la naturalesa dels centres i el nombre de places existents.
La interlocutòria de Llarena també esmenta que el 30 de maig la Fiscalia va remetre un escrit en què demanava que es mantingués la situació de presó provisional dels processats i que no se n’acordés el canvi de centre penitenciari. La Fiscalia també indicava que la competència sobre això era d’Institucions Penitenciàries.
En paral·lel, ahir Llarena va citar per al proper dia 26 sis testimonis proposats per Junqueras i Romeva. Aquestes declaracions tindrien com a objectiu, principalment, posar en relleu que no hi va haver malversació en l’organització de l’1-O. Si no hi ha noves peticions de les parts, aquestes diligències poden marcar definitivament el final de la instrucció de la causa. Ahir el jutge Llarena també va rebutjar la recusació que van presentar contra ell des de Bèlgica els exconsellers Toni Comín i Meritxell Serret.
La posició expressada pel ministre d’Interior respecte al trasllat dels líders sobiranistes a presons catalanes va ser qüestionada immediatament per Ciutadans i el PP, que veuen, en el missatge de Grande-Marlaska, una cessió als partits independentistes, després que aquests donessin suport a la moció de censura que ha portat Pedro Sánchez a la presidència del Govern central. “Comencen a veure’s les hipoteques i condicions dels partits separatistes” posades al PSOE, es va queixar la diputada de Ciutadans al Parlament Lorena Roldán. Al seu parer, aquestes presumptes condicions consistirien a “donar privilegis a aquells que es van saltar la llei”. Roldán va subratllar que el seu partit respecta les decisions judicials, de manera que si finalment els tribunals decideixen traslladar els polítics presos Catalunya ho acceptaran “sense cap inconvenient”. Ara bé, va demanar al ministre d’Interior que faci “política i deixi als jutges que prenguin les seves decisions sense ingerències”.
Per la seva banda, el president del PP català, Xavier García Albiol, va negar que existeixin “qüestions humanitàries” que justifiquin l’acostament dels presos: “Si els afectats han demanat l’acostament a presons catalanes i el jutge ha donat la negativa per resposta deu tenir els seus arguments”, va sentenciar.
Una opinió ben diferent té el coordinador de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, que ahir va tornar a demanar el trasllat a Catalunya dels líders sobiranistes per qüestions “de drets humans”. Domènech va apuntar directament Marlaska i va insistir que és el ministre qui pot decidir sobre aquest tema, per la qual cosa li va demanar que actuï: “Demanem una ordre específica per a l’acostament dels presos com més aviat millor”, va afirmar.