Un planeta en joc

L’inici del Mundial de futbol, un esdeveniment tan esportiu com geopolític; i l’aposta del Govern espanyol per les energies renovables.

AHIR va començar a Moscou el Mundial de Rússia i fins al 15 de juliol milions d’aficionats d’arreu del món seguiran per televisió quines seleccions avancen fins arribar a la final. És la gran festa de la pilota. Però un Mundial és molt més que futbol, és molt més que esport.

És un esdeveniment que a escala econòmica mou milers de milions d’euros en drets televisius, publicitat, marxandatge i taquillatge. Però és també l’esdeveniment en el qual la geopolítica mundial es mostra en les diverses situacions i escenaris. Un Mundial atorga visibilitat i els estats ho aprofiten. I és també un aparador per fer-se sentir i on es visualitzen les tensions entre països.

Políticament ningú no dubta que aquest Mundial és la gran aposta personal de Vladímir Putin. El seu règim autoritari ha fet servir l’esport –cal recordar els Jocs d’hivern a Sotxi el 2014– per mostrar-se al món i reivindicar el seu paper de gran potència. D’aquesta manera Putin reforça el seu lideratge a escala interna i recorda a la comunitat internacional el poder de la nova Rússia. No ha escatimat mitjans ni diners per mostrar el renaixement rus com a superpotència. Les dues grans amenaces que afronta Rússia en aquest Mundial són un possible atemptat terrorista –per evitar-ho s’han desplegat 30.000 policies– i controlar els grups ultres russos la violència dels quals hem vist en diverses ciutats europees. També preocupa la possibilitat d’atacs racistes o xenòfobs. Si el Mundial és un èxit, Putin aconseguirà que no es parli de la situació dels drets humans a Rússia o dels atacs i agressions a les minories.

Un Mundial pot unir també països que, avui dia, tenen els seus líders obertament enfrontats. Mentre Donald Trump insultava el premier canadenc, Justin Trudeau, després de la cimera del G-7, la FIFA decidia concedir als Estats Units, el Canadà i Mèxic l’organització conjunta del Mundial 2026. Falten vuit anys i la política farà moltes voltes però el futbol obre portes insospitades entre veïns.

Trump ha estat, també indirectament, el causant que diversos jugadors iranians no puguin fer servir les botes de la marca nord-americana Nike amb què juguen habitualment. Les sancions imposades pels Estats Units a l’Iran han obligat la companyia de material esportiu a retirar el calçat que subministrava. Efectes col·laterals de la geopolítica mundial. Com també podria ser-ho el fet que precisament l’Iran s’enfrontarà avui amb el Marroc pocs dies després que Rabat trenqués relacions diplomàtiques amb el règim dels aiatol·làs, acusant-lo de subministrar armes al Front Polisario a través del Hizbul·lah libanès.

La geopolítica també podria jugar un paper si les seleccions de l’Aràbia Saudita i l’Iran superessin la fase inicial –cosa poc probable–. En aquest cas es trobarien eventualment a vuitens de final les dues potències regionals obertament enfrontades que pugnen –políticament i militarment– pel control del golf Pèrsic i la influència a l’Orient Mitjà. I sense oblidar que la geopolítica va impedir fa uns dies que l’Argentina viatgés a Israel a jugar un partit de preparació per la protesta dels palestins.

El mes que tenim al davant permetrà calibrar les possibles conseqüències polítiques de les victòries i les derrotes que es produeixin als estadis i del que pugui passar fora dels terrenys de joc. Però mentrestant que rodi la pilota i gaudim de la gran festa del futbol.