Temps irreconciliable

L’avenç en l’equilibri entre vida laboral i personal ha estat nul, segons l’Iese

El 73% dels espanyols creu que el seu entorn laboral dificulta l’equilibri entre la feina i la vida privada.

Avenç zero. Aquest és el saldo que dona a Espanya la conciliació entre la vida laboral i la personal els últims deu anys. Així ho testifica l’últim informe de l’Índex de Responsabilitat Familiar Corporativa (Ifrei) fet per l’Iese, on s’indica que un 73% dels treballadors a Espanya considera que el seu entorn laboral dificulta ocasionalment o sistemàticament l’equilibri entre la feina i la vida privada.

L’informe es basa en l’anàlisi de 1.000 entrevistes, i entre el ventall de qüestions que s’aborden destaca la percepció de molts treballadors que fer ús de les polítiques de conciliació que preveuen les lleis els perjudicarà professionalment. Un 70% dels entrevistats entenen que, si fan el pas, les conseqüències seran negatives. Així mateix, un 48% de les dones i un 41% dels homes consideren que les seves empreses “esperen” que passin més hores als seus llocs de treball que les establertes formalment.

Els resultats, explica la professora i autora de l’informe Mireia de las Heras, demostren que no hi ha hagut avenços els últims anys ni a les empreses ni en les polítiques ni en els lideratges per afavorir una conciliació que és necessària per a tota la societat. El càstig de la crisi ha estat fort a Espanya, tant per les retallades que va suposar en l’àmbit laboral i de suport a les polítiques familiars, com per la introducció del factor por, que encara persisteix. La por de perdre la feina, una por infosa per les empreses, s’ha enquistat en la pràctica del presencialisme.

S’ha teoritzat molt sobre la necessitat de conciliar les vides laborals i privades amb l’objectiu de guanyar productivitat, per fomentar la igualtat i la sostenibilitat humana, i per això la propitjors. fessora de l’Iese considera que s’ha de passar de les paraules a les lleis –com va passar amb el tabac, o com es legislen qüestions mediambientals–. Cal detectar les empreses que contaminen “humanament” i penalitzar-les, igual com es pot bonificar les que faciliten la conciliació.

L’informe compara els resultats obtinguts a Espanya amb els que l’Ifrei té a la resta del món, amb uns indicadors que aquí són Aquests resultats, explica De las Heras, dibuixen un estat d’“insatisfacció generalitzada” que té costos greus. L’erosió de la salut a causa de l’estrès, explica, es converteix en baixes, amb el càrrec que això comporta per a les arques de l’Estat.

Canviar aquest clima també és fonamental per propiciar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en les seves carreres professionals. Deixem-nos de currículums cecs, la solució és una altra, indica. Als entorns laborals considerats contaminants (un 28% del total), un 77% de les dones indica que no hi ha condicions d’igualtat per progressar en la carrera.

També s’aborda la manera com repercuteix aquest clima d’“insatisfacció” en les relacions familiars, enteses no només com la relació amb la parella i els fills. Es tracta la possibilitat de desenvolupar altres aspectes, com ara fer exercici, dedicar-se al voluntariat o, simplement, tenir estones de lleure.

La dificultat de tenir aquest espai propi, subratlla l’informe, dificulta el desenvolupament professional i personal per “estrès, malestar i descoratjament”. Segons s’observa al gràfic, com menys s’afavoreix la conciliació a la feina, més conflictes familiars hi ha, que poden arribar a un 53% als entorns més complicats.

En aquest context general de dificultat per avançar, l’Iese subratlla el paper que han de tenir els “supervisors” –càrrecs– a les empreses per facilitar aquestes polítiques de flexibilitat. Quan aquest “líder” és un home, es percep poc suport per mirar de conciliar. Quan és una dona, segons l’informe, els homes li donen una valoració alta, però les dones continuen sense sentir que els fan costat a l’hora de plantejar un equilibri vital.

Les companyies continuen infonent als treballadors la por de perdre la feina, segons De las Heras