La Vanguardia (Català-1ª edició)
Llum verda a la reforma ferroviària francesa malgrat tres mesos de vaga
El sí del Parlament és un triomf de Macron i mostra la impotència sindical
La controvertida reforma ferroviària francesa, que ha provocat una vaga intermitent des de principis d’abril, va ser aprovada ahir definitivament pel Parlament. La llum verda suposa una victòria per al president Emmanuel Macron i pot accelerar la seva agenda de transformació del país. Per als sindicats, en canvi, el desenllaç posa en evidència la seva impotència i amenaça d’exacerbar les seves creixents tensions internes.
Després d’un llarg tràmit a les dues cambres i algunes esmenes, el Senat va fer l’últim pas, amb 245 vots a favor i 82 en contra. “La llei s’ha aprovat i la vaga ja no serveix per a res –va afirmar el relator de la llei, Gérard Cornu, del partit conservador Els Republicans (LR)–. Continuar la vaga és debilitar-la. És banalitzar-la”. La ministra de Transport, Elisabeth Borne, va deixar clar que ja res no impedirà que la reforma s’apliqui.
Els sindicats pretenen, malgrat tot, mantenir les aturades previstes fins al 28 de juny i organitzar per a aquell dia una gran mobilització final. El sindicat més combatiu, la CGT, no descarta prolongar les aturades el mes de juliol. Es tracta d’una qüestió gairebé d’amor propi, ateses les dissensions existents entre les diverses organitzacions. Hi va haver dos sindicats que van proposar fer una treva entre el 18 i el 22 de juny, el període d’exàmens de batxillerat, per facilitar les coses als alumnes, però finalment es va desestimar la idea per mantenir una precària unitat sindical, almenys de façana.
La reforma de l’empresa nacional de ferrocarrils, la SNCF –equivalent a la Renfe espanyola–, era un projecte que feia anys que s’intentava dur a terme, sense èxit. Ara s’havia tornat més urgent per les exigències europees d’obrir el sector a la competència. A més, es considerava inviable continuar mantenint el nivell de deute. El punt clau ha estat l’estatut laboral específic que els ferroviaris, els cheminots, han vingut mantenint des de fa gairebé un segle. La reforma estipula la seva abolició per als nous empleats. L’estatut preveia condicions particulars de jubilació, de promoció dins de l’empresa i altres avantatges que ara serien vistos com a greuge comparatiu per altres empreses que s’incorporin al sector. Els sindicats, contràriament, han insistit que els problemes de la SNCF no es devien a l’estatut laboral específic sinó a la mala gestió política de l’empresa pública, durant decennis, i que és injust que siguin ara els empleats els que paguin les conseqüències.
A l’inici de la vaga hi va haver el temor que es produís una “convergència de lluites” amb altres sectors i que França pogués quedar paralitzada, com va passar el Maig del 68. En algun moment es va pensar que era possible, però la protesta generalitzada no es va materialitzar perquè el país ha canviat molt i no existeix la mateixa capacitat de mobilització. Al contrari, atesa la precarització laboral, molts consideren injustificat que els cheminots s’obstinin a defensar per tots els mitjans el seu estatut amb una vaga tan prolongada.
Les aturades, de fet, cada vegada tenen menys seguiment. Dimecres passat va fer vaga un 12,78% de la plantilla de la SNCF, si bé la incidència real en la circulació de trens va ser superior a aquest percentatge. Malgrat que el 95% dels empleats es van mostrar en desacord amb la reforma, són molts menys els que estan disposats a continuar una vaga que veuen estèril i que els suposa un sacrifici econòmic.
Les aturades tenen cada vegada menys seguiment i no hi ha hagut l’agregació de lluites del Maig del 68