La Vanguardia (Català-1ª edició)
Maragall anuncia la reobertura d’‘ambaixades’
Londres, Roma, Berlín, Ginebra i els EUA són les primeres
Ernest Maragall es va desplaçar ahir a la delegació de la Generalitat a Brussel·les per anunciar un dels punts bàsics del seu programa com a conseller: reobrir de immediatament les delegacions que es van tancar per l’aplicació de l’article 155. “La Conselleria d’Acció Exterior serà coherent amb el seu nom, actuarà”, va dir Maragall quan va desgranar les tres fases del seu pla. Tornaran a obrir urgentment les portes les delegacions a les grans ciutats europees, Londres, Roma, Berlín i Ginebra, i també als Estats Units, que tindrà la seu oficial a Washington. Aquestes decisions es prendran ben aviat i la reobertura tindria lloc d’aquí dues o tres setmanes.
En una segona fase, la que va denominar de consolidació, es reobririen les delegacions de París, Lisboa, els Balcans i països nòrdics, també tancades per l’article 155. Aquest procés, segons el conseller, portarà dos o tres mesos. Una última etapa, que va qualificar d’expansió, comportaria l’obertura de noves delegacions, que no va precisar, però que se situarien a Amèrica Llatina, Pròxim Orient i Àsia.
Amb l’aplicació de l’article 155 van tancar vuit de les nou delegacions de la Generalitat a l’estranger. L’única que va quedar oberta va ser la de Brussel·les, tot i que, a la pràctica, amb una reducció considerable de l’activitat –es va limitar al funcionament mínim indispensable–. Maragall va voler anunciar els seus plans precisament en aquesta seu de Brussel·les, que va considerar que va ser “una delegació maltractada, per no dir vexada, durant els últims mesos”. El conseller va ser rebut amb aplaudiments pels treballadors quan va arribar a la delegació. La intenció del conseller és que hi hagi continuïtat al capdavant de les delegacions, és a dir, que en la majoria dels casos els delegats cessats pel Govern espanyol puguin recuperar el seu lloc. Respecte a la de Brussel·les, no va voler anunciar qui es posarà al capdavant, per bé que va deixar entreveure que les gestions “estan avançades” i que se sabrà els pròxims dies.
Maragall també va afirmar que la funció d’aquestes delegacions no serà només de representar i defensar els interessos de Catalunya, sinó també d’implicar-se en els processos polítics i de debat al territori on siguin.
Quan se li va preguntar pels plans del Ministeri d’Afers Exteriors de contrarestar el relat de la Generalitat a l’estranger, Maragall va advertir el Govern espanyol que la seva missió no és vigilar-los ni contrarestar els seus missatges: “Espero que no sigui cert que la missió del Ministeri d’Afers Exteriors sigui contrarestar el nostre discurs. Jo no em dedicaré a contrarestar res. Nosaltres farem, actuarem, serem presents, participarem, tindrem posició en els temes europeus i també davant la democràcia i la llibertat”. En aquest punt va recordar que el seu predecessor al càrrec, Raül Romeva, actualment en presó preventiva, “és qui hauria de ser aquí”.
Maragall va descartar, de moment, mantenir contactes amb el ministre espanyol d’Afers Exteriors, Josep Borrell. Va dir que primer hi hauria d’haver la trobada entre els dos presidents, Pedro Sánchez i Quim Torra, que són els que haurien d’“obrir la taula del diàleg real”. També va afegir que a Borrell no tenia res a demanar-li des del punt de vista de competències, i va marcar distàncies: “La nostra relació no és de dependència ni de subordinació. Tenim un àmbit, unes competències, i les desplegarem”.
Maragall va criticar el domini dels estats a la Unió Europea, que va comparar amb la omertá, “avui per tu, demà per mi”, i el paper que té l’executiu comunitari. “La Comissió no és Europa”, va afirmar. Va voler contrastar l’actitud de les institucions amb la que, a parer seu, demostra la societat civil, “més sensible al respecte i el reconeixement cap a les condicions en què es desenvolupa la democràcia al nostre país”. Maragall també es va reunir a la delegació de la Generalitat amb dos dels exconsellers instal·lats a Bèlgica, Antoni Comín i Meritxell Serret.
En una segona fase entraran en servei les de París, Lisboa, els Balcans i els països nòrdics