La Vanguardia (Català-1ª edició)
Arriba la transició energètica
L’impuls a les renovables i el paper del carbó definiran el nou cicle
El canvi de Govern a Espanya obre la porta a la transició energètica reclamada per amplis sectors. El diagnòstic dels experts és que la situació energètica a Espanya és insostenible. Actualment un 83% de l’energia depèn de l’exterior, les emissions de gasos d’efecte hivernacle van augmentar un 4,5% l’any passat i, mentrestant, continua l’aturada a la instal·lació de nova potència renovable (que dura des del 2013), fruit de la nul·la aposta dels anteriors governs per aquestes tecnologies.
Com a resultat de tot això, Espanya ha perdut el lideratge que va mantenir tant en el desenvolupament de les energies renovables com en la creació d’un teixit industrial del sector fins al 2010. “És imprescindible que Espanya s’uneixi al camí dels estats que estan capitanejant la transició energètica en la Unió Europea. És possible arribar a un objectiu més ambiciós en matèria de renovables, eficiència energètica i reducció d’emissions”, indica Fernando Ferrando, president de la Fundació Renovables.
LLEI DE CANVI CLIMÀTIC
Moltes veus reclamen que no s’endarrereixi més la llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que ha de servir per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i complir amb l’acord de París contra l’escalfament (2015). La redacció d’aquesta llei va ser una promesa de l’exministra Isabel García Tejerina (el 2016), però l’Executiu del PP la va endarrerir diverses vegades enmig de discrepàncies internes. La previsió és que la nova llei incorpori objectius per retallar les emissions de gasos per a cadascun dels àmbits sectorials (energia, transport, indústria, agricultura o residus...), a curt, mitjà i llarg termini (2020, 2030 i 2050). Espanya s’ha de dotar d’una estratègia (amb el corresponent pla d’acompliment) per aconseguir la plena descarbonització de l’economia per a meitat del segle.
RETIRAR L’‘IMPOST AL SOL’
“S’ha d’eliminar l’impost al sol i simplificar els procediments administratius per a les instal·lacions d’autoconsum”, recalca Jorge Fabra de Labra, director general de l’empresa Geoatlanter. La modificació de l’actual regulació espanyola de l’autoconsum és un clamor social. L’energia fotovoltaica mitjançant autoproducció ja és una opció factible i viable econòmicament, molt competitiva respecte a les fonts tradicionals. Tot i això, el Govern va penalitzar aquesta alternativa amb el denominat impost al sol, una càrrega per a les instal·lacions de més de 10 kW que podria descoratjar les inversions en aquest camp. “La normativa espanyola sobre autoconsum amb fonts renovables és la més restrictiva del món. No és que no es puguin fer noves instal·lacions, sinó que és molt difícil dur-les a terme”, resumeix Jorge Morales. Qualsevol model descentralitzat d’energia exigeix aquesta modificació legal. La supressió de l’impost queda recollit a la proposició de llei presentada fa poc pels grups del Congrés que van donar suport a Pedro Sánchez a la moció de censura (i que disposa del suport de 180 parlamentaris).
IMPULS A LES RENOVABLES
Espanya no té garantit que el 2020 un 20% de l’energia sigui renovable, com l’hi exigeixen les actuals directives europees. El 2016 estava en un 17,3%, segons les dades d’Eurostat (l’agència d’estadística europea). S’han paralitzat els projectes de noves instal·lacions d’energia neta entre el 2013 i el 2018 (eòlica, fotovoltaica...), i s’han retallat dràsticament els ajuts a les centrals en funcionament. El resultat és que Espanya els últims anys ha perdut el lideratge mundial que va mantenir fins al 2010. Tot i això, els costos de generació amb fonts renovables s’han enfonsat els últims anys i ja no són necessàries les primes per impulsar-los. Jorge Morales considera que Espanya hauria de promoure noves instal·lacions a partir del sistema de subhastes, mitjançant el qual les noves centrals (eòliques o solars, i d’altres) s’adjudiquin als promotors que es comprometin a vendre l’electricitat al preu més barat entre els oferents.
Tot i això, també preveu que s’ha de reservar una quota de petites instal·lacions. La Fundació Re-
novables demana, a més, arribar a un pacte polític per resoldre la situació creada a les persones que van invertir en renovables i van veure com es reduïen els seus ingressos per les retallades de les primes. És la manera de tornar la confiança en el futur.
COMPLIR EL QUE DIGUI EUROPA
A la seva estrena a la Unió Europea, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va voler ser expressiva a l’hora de parlar del gir espanyol (en relació amb el seu antecessor, Álvaro Nadal) en la negociació comunitària per aprovar les noves directives sobre energies renovables i eficiència energètica. “Espanya deixa de ser un llast i s’alinea amb aquells països que tenen vocació de progrés, vocació de futur i progressista en aquest camp”, va declarar Teresa Ribera a Luxemburg. Espanya ha donat suport a la idea que les renovables tinguin una participació d’un 34% en el conjunt de l’energia consumida el 2030 a la UE (al final, l’acord aconseguit ahir la situa en un 32%). “Espanya té el costum de traslladar tard i malament les directives europees sobre renovables, estalvi i eficiència energètica. Més enllà de les paraules ministerials, seria una pas transcendental que aquestes noves directives (que es podrien aprovar completament abans de l’estiu) s’adaptin bé al nostre dret. És la millor manera de marcar senyals als agents econòmics”, declara a aquest diari Javier García Breva, consultor en energia.
REOBERT EL DEBAT NUCLEAR
El futur de l’energia nuclear a Espanya queda enfosquit amb l’arribada del PSOE al Govern. La ministra Teresa Ribera ha assegurat que Espanya ha d’aprofitar preferentment els seus recursos energètics i que és “més assenyat” diversificar l’economia de les zones que acullen centrals nuclears. Allargar la vida de les centrals nuclears més enllà dels 40 anys de funcionament (com volia el PP) queda, doncs, en dubte. El PSOE va prometre al seu programa electoral tancar gradualment aquestes nuclears, perquè la seva activitat s’acabi als 40 anys de funcionament. En qualsevol cas, si el Govern del PSOE continua un temps, el més previsible és que no autoritzi una renovació de llicències que allargui l’explotació més de 40 anys. Les centrals que tenen més a prop el final de les seves llicències són Almaraz I i Almaraz II (a Càceres): els seus permisos vigents expiren el juny de l’any 2020 (i compleixen 40 anys d’activitat el 2021 i el 2023), i per això ja han expressant que volen continuar operant.
Les companyies propietàries aposten per allargar la vida dels reactors, però no a qualsevol preu: volen garantir-ne la millor rendibilitat. Per això, les elèctriques (Endesa, Iberdrola, Gas Natural...) jutgen la càrrega impositiva com a excessiva, i argumenten que pateixen pèrdues econòmiques i reclamen un tracte més bo del Govern. Argüeixen que són la primera tecnologia elèctrica (un 21,2% de la producció).
TÈRMIQUES DE CARBÓ DAVANT EL SEU FINAL
La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha declarat que “el carbó no té futur”, i invoca així l’impacte climàtic de les seves emissions. La situació de partida amaga una paradoxa. L’anterior ministre Álvaro Nadal va mirar d’impedir tant sí com no el tancament de les tèrmiques de carbó a les companyies elèctriques propietàries (l’última vegada, mitjançant una proposició de llei presentada el 27 d’abril pel PP al Congrés). I ho va fer davant la voluntat d’Iberdrola, que vol tancar les seves últimes tèrmiques de carbó a Espanya (Lada a Astúries i Velilla a Palència). “El Govern s’ha d’oposar a la proposició del PP, ja que comportaria un seriós obstacle per a la transició ecològica cap a les energies renovables”, recalca Ana Barreira, directora de l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA). Una vintena de països s’han unit a una aliança per prescindir del carbó de la generació d’energia abans del 2030 (la Gran Bretanya, el Canadà, Itàlia, França...). El PSOE ha posat el 2025 com a data final.
CENTRALS A L’ULL DE L’HURACÀ
L’IIDMA ha denunciat l’Administració davant el Tribunal Suprem per haver permès que les centrals tèrmiques de carbó puguin superar els nivells d’emissions comunitaris. El Pla Nacional Transitori permet a 21 centrals tèrmiques de carbó emetre per sobre d’aquests límits (NOx, SO2 i partícules a l’atmosfera), una cosa que no seria possible fora d’aquesta excepció. “O aquestes centrals s’adapten per complir els nivells d’emissió o hauran de tancar”, diu Ana Barrera. Les emissions de carbó van ser responsables de més de 700 morts prematures el 2014, i els costos sanitaris van ascendir a entre 880 i 1.667 milions d’euros, segons l’IIDMA, que demana de tancar un 50% d’aquestes tèrmiques el 2020, i la resta, el 2025.
REFORMA DEL SISTEMA ELÈCTRIC
Experts com Jorge Morales reclamen “un canvi en les regles de joc del mercat elèctric”, tot i que admeten que per a això faltarà temps durant la legislatura actual. Així i tot, a la futura reforma veuen fonamental “treure les empreses hidroelèctriques” del sistema de conformació dels preus de la llum (ja que el seu combustible, l’aigua de pluja, té un cost quasi zero i en canvi es retribueix al preu més car, el del gas o el carbó). Javier García Breva veu urgent facilitar l’accés dels consumidors a les dades dels comptadors intel·ligents per planificar els consums. “Les companyies elèctriques han posat un cadenat al comptador i això contravé la directiva sobre eficiència energètica”, diu, com també modificar el component fix de la tarifa de la llum (terme de potència), tan desproporcionat en relació amb el component de consum que desincentiva l’estalvi. “És una barrera a l’eficiència energètica”, assenyala.
FISCALITAT AMBIENTAL
La Fundació Renovables reclama polítiques fiscals i accelerar i facilitar un canvi de model energètic i penalitzar les que l’obstaculitzen. El seu president, Fernando Ferrando, demana que s’elimini l’impost d’un 7% per a la generació d’electricitat amb fonts renovables, atès que tenen la mateixa càrrega que les energies convencionals (de manera que no hi ha discriminació positiva per a les fonts netes). També sosté que el cost de la transició energètica (emissions de CO2, primes a les renovables), que ara es carrega al rebut de la llum, també sigui assumit per altres sectors que contribueixen al canvi climàtic (com ara el sistema petrolier o gasista). “Els costos de la transició energètica no només l’han de pagar el sector elèctric”, resumeix García Breva. Tots els experts veuen necessari aprovar un ambiciós pla de rehabilitació energètica d’edificis i apostar decididament pel transport net (vehicle elèctric).