La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE acorda que el 2030 un 32% de l’energia procedeixi de fonts netes
La directiva europea guanya ambició gràcies al gir fet per Espanya i Itàlia
El canvi de posició del govern espanyol ha estat determinant per arribar a l’acord. Després de passar de les posicions immobilistes de l’anterior ministre, Álvaro Nadal, a les de màxima ambició de Teresa Ribera, es va modificar l’equilibri intern entre els 28 estats.
I encara més quan Itàlia va fer el mateix gir. Dos dels grans es van moure i van arrossegar els altres. Segons fonts presents a la negociació, aquests canvis van donar més marge de maniobra a la presidència búlgara del Consell de Ministres que, en nom dels estats, va negociar la directiva sobre renovables amb el Parlament Europeu fins a les 4 del matí de dimecres. Al final, l’acord fixa un objectiu comunitari d’un 32% de les fonts renovables respecte a l’energia final consumida el 2030, i estableix una clàusula de revisió a l’alça el 2023. L’Europarlament va batallar per arribar a una meta d’un 35%, quan va valorar que els avenços de les tecnologies netes permetran d’aquí cinc anys plantejar-se metes més exigents.
El 2015 les renovables van suposar un 17% del total de l’energia, i la UE va pel camí d’aconseguir el 20% fixat per al 2020.
Segons el comissari europeu d’Acció pel Clima i Energia, Miguel Arias Cañete, “aquest acord és una victòria durament guanyada amb el nostre esforç per desbloquejar el veritable potencial europeu de l’energia neta”. L’objectiu últim és reduir les emissions de gasos hivernacle almenys un 40% el 2030 respecte als nivells del 1990, per complir amb l’acord de París, destinat a contenir l’escalfament per sota d’un augment de 2ºC respecte a la temperatura de l’època preindustrial.
Un altre acord important ha estat prohibir l’impost al sol en l’autoconsum (energia que no s’aboca a la xarxa), una càrrega polèmica que desincentiva la producció neta. La norma estableix que no se li podrà aplicar cap taxa o cànon fins al desembre del 2026. A partir d’aquesta data només es podrà imposar amb condicions; per exemple, en instal·lacions amb una potència superior a 25 kW. “L’acord consagra el dret a l’autoconsum, a generar, consumir, emmagatzemar i vendre l’excedent d’energia produïda i el dret a rebre una remuneració”, va dir José Blanco, ponent del Parlament Europeu.
El pacte situa com a objectiu aconseguir que un 14% del carburant en el transport sigui procedent d’energia renovable. Tot i això, es reduirà progressivament l’ús d’oli de palma per produir biocombustibles, fins que es prohibeixi el 2030. Igualment es congela la producció europea de biocombustibles de primera generació (soja, blat de moro...) als nivells que s’arribin el 2020. A més, es fixa un objectiu d’un 3,5% per als biocombustibles de segona generació (obtinguts a partir de cultius que no competeixen en el sistema alimentari, com per exemple la fusta).
No hi va haver acord, en canvi, en l’objectiu sobre millorar l’eficiència energètica, on les posicions varien entre el 35% que exigeix el Parlament i el 30% que ofereixen els estats. Hi haurà un altre intent aquest mes.
Els grups ecologistes i Els Verds van qualificar l’acord d’“insuficient”. “Em felicito que hàgim posat data de caducitat a l’oli de palma en el transport per al 2030”, va dir l’eurodiputat Florent Marcellesi, d’Equo. “Eliminar l’impost al sol és una victòria de la ciutadania. Des d’avui és més fàcil alliberar-se del poder de les grans elèctriques”, va dir Sara Pizzinato, de Greenpeace.