La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els agents rurals incorporen drons amb càmeres tèrmiques antiincendis
Tecnologia punta, coneixement del territori i personal expert. Són els pilars bàsics que té el cos d’agents rurals de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per fer front a la campanya d’incendis d’aquest estiu, que comença avui i que s’allargarà fins al 15 de setembre. Una de les novetats més destacades és la incorporació de quatre drons amb càmeres tèrmiques que, entre altres funcions, serviran “per controlar el territori, però també per vigilar zones on hi pot haver incendis intencionats, a més de per detectar punts calents i evitar que les flames revifin”. Ahir ho va anunciar la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, durant una visita a la seu del cos a la finca de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda.
Per utilitzar aquesta nova tecnologia, diversos agents s’han format en aquest camp, de manera que no serà necessari disposar de pilots externs per fer-la funcionar. A més a més, disposen d’un helicòpter d’última generació i de 230 vehicles, dels quals una vintena són pick-ups nous, “molt més resistents i que hem comprat aquest any per poder arribar a zones de difícil accés”, va detallar el director general d’agents rurals, Marc Costa. Aquest exercici la Generalitat ha destinat sis milions d’euros a la prevenció dels focs.
La consellera va aprofitar per fer una crida a la col·laboració ciutadana, i va recordar que “vuit de cada deu incendis tenen causes antròpiques”, o sigui, que són provocats per l’activitat humana. Gràcies a les pluges dels últims mesos, que han reduït la sequera, no s’espera un estiu tan complicat com l’anterior. Amb tot, els experts demanen “extremar les precaucions”. “Hi ha una gran quantitat de sotabosc i tenim una vegetació molt espessa”, va alertar Montserrat Barniol, directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi.
Barniol va lamentar que la societat catalana encara no és “prou conscient” que cal tenir cura de les zones forestals de Catalunya, que representen un 64% de la superfície total. “Si tenim boscos en bon estat tenim millor benestar per a la població i millors béns patrimonials, culturals o productius”, va apuntar. També va recordar que un 80% d’aquesta massa forestal pertany a propietaris privats i que des de la conselleria s’està treballant en diferents plans per treure rèdit a una gestió forestal sostenible, com ara la biomassa o construccions lleugeres amb fusta, entre d’altres. Jordà va voler posar en relleu la feina dels més de 600 servidors públics que lluiten en la prevenció del foc, entre agents rurals (500), enginyers i treballadors del servei: “Minimitzen els riscos i eviten grans incendis que poden ser devastadors”. A més, aquest cos amb 30 anys de vida rep la col·laboració dels 7.600 voluntaris de les 307 associacions de defensa forestal repartides per tot el territori.
Els agents rurals tenen tres gossos que els ajuden a treballar sobre el terreny: “Un en alta zona de muntanya, que fa el seguiment de l’ós i del llop, un altre que detecta verins que algú pot posar a animals, com els voltors, i un tercer, en Piris, que està entrenat per trobar substàncies accelerants, com ara restes de carburant a la zona d’inici del foc”, va detallar Costa. A Torreferrusa en Piris va fer una demostració molt efectiva de les seves habilitats olfactives. “És un entrenament molt exigent, d’uns dos anys”, va subratllar el director. En Piris és clau en la investigació de les causes dels incendis, ja que un 26% dels focs forestals són intencionats. El 2017 es van cremar 1.983 hectàrees a tot Catalunya, malgrat que un 90% van afectar menys d’una hectàrea.
El gos Piris és clau en la investigació de les causes dels focs, que en un 26% són intencionats