Viure en el vertigen

Una de les millors coses que té el bilingüisme és que qualsevol concepte es pot veure enriquit per les subtilitats amb què el defineix cada llengua. Segons la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), una de les accepcions de la paraula vertigen és l’“apressament anormal de l’activitat d’una persona o col·lectivitat”. Per a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el mateix vocable pot ser entès com un “torbament del judici que fa que hom es mogui per impuls, sense domini de si mateix”. Si les prenem totes dues, el vocable s’entén molt més bé.

Els últims temps a Catalunya, a Espanya, hem passat molts moments de vertigen, però les sensacions vertiginoses no són mai constants. Neixen enmig del no-res, en ocasions inesperades, i acceleren els cors. De vegades, massa.

Penseu en un dels moments més recents. Dimecres a la tarda. Florentino Pérez resol el seu problema de falta d’entrenador i el traspassa a la selecció espanyola tres dies abans del debut d’Espanya al Mundial de Rússia. La nit de Krasnodar va ser per a insomnes. Però dijous al matí salten nous titulars.

L’acabat de nomenar ministre de Cultura, Màxim Huerta, va ser condemnat en una sentència per frau a Hisenda. Els fronts periodístics es disparen. Les connexions van de Krasnodar a Madrid i de Madrid a Krasnodar. A les emissores de ràdio s’“obren micròfons”, una expressió que serveix per dir als periodistes que puguin tenir alguna informació que el primer que sàpiga alguna cosa la digui, que no calli, que estem assedegats.

A Lopetegui el fan fora a mig matí, i s’obre la primera sensació de buidor davant l’abisme. Se suposa que Espanya era una de les grans preferides per guanyar el Mundial, i de sobte perd qui l’havia de dirigir.

La notícia no només és informació pura. Va carregada d’intencions, i aquesta és una qüestió controvertida. Molt polaritzada segons la procedència de la càrrega d’opinió.

Huerta resisteix. De tota manera, a la tarda acabarà explicant que s’enfrontava a “una gossada”, perquè els mitjans –i l’oposició, que aprofita, com és normal, l’ensopegada– recorden el caràcter d’exemplaritat que Pedro Sánchez ha volgut donar al seu Govern.

“Gossada”. Les paraules són importants. Per a la RAE és el “conjunt dels qui persegueixen amb acarnissament una persona o un grup”. Per a l’IEC, la paraula se cenyeix més a l’accepció del grup de gossos de caça. En qualsevol cas, a Huerta se li entén tot. No diu que dimiteix, però dimiteix. Això seu no és exemplar, però no ho admet.

Per tot plegat, periodistes al telèfon pendents d’informacions. Solució per a la selecció espanyola. Fernando Hierro en serà el seleccionador. Una companya penja el mòbil, mira cap a la tele i no entén res: “Hierro, ministre de Cultura?”. Vertigen pur.