La Vanguardia (Català-1ª edició)
Servirem les màquines?
La líder de Mozilla demana al Sónar+D que es posi l’humà al centre de la tecnologia
Vuit hores i 59 minuts. És el que una persona sense superpoders trigaria a llegir en veu alta les bases i condicions que els usuaris han d’acceptar –després d’haver-les llegit?– a la tauleta Kindle. Les gairebé nou hores les ha calculat el projecte The Glass Room Experience, que presenta al congrés Sónar+D un divertit vídeo amb un usuari que mira de llegir les prolixes condicions. Acaba desesperat. I, com assenyalen en aquesta petita exposició, la majoria de condicions que cal acceptar a internet són semblants. I el problema, com mostren en un altre panell, és que hi ha condicions molt perilloses: Tinder processa els xats amb altres usuaris, WhatsApp recull missatges, trucades, estatus o foto
“Les plataformes d’internet estan dissenyades per mantenir-te feliç, però feliç significa addicte”
de perfil; Google analitza el contingut dels nostres e-mails “per oferir productes rellevants”; Facebook recopila on som, on vivim, la gent propera... A la sortida de la mostra s’ofereix un equip de desintoxicació de dades en vuit dies.
I tot i així els problemes de privacitat i seguretat no són el que ens ha de preocupar més del futur d’internet, sinó introduir-hi l’element humà, va dir ahir en una de les conferències estrella del Sónar+D Mitchell Baker, presidenta de Mozilla, organització creadora del navegador Firefox, de codi obert, i responsable de The Glass Room Experience.
Al món de la intel·ligència artificial, el machine learning, la realitat virtual i l’augmentada i l’internet de les coses, Baker es va preguntar com ens assegurem que la humanitat sigui al centre de la tecnologia. “Encara som al principi i podem arreglar molts problemes. Per exemple, les realitats virtual, augmentada i mixta seran una part profunda del futur, i aquestes tecnologies immersives han de ser obertes, no n’hi pot haver una per a Google, una altra per a Amazon i una altra per a Facebook”, va assenyalar. I en un món on la relació amb la tecnologia serà cada vegada més profunda, es va preguntar si volem servir les màquines o que ens serveixin elles i la nostra creativitat creixi.
“La privacitat de la xarxa és important, però ho és més ser empesos a actuar o manipulats. L’ús de la tecnologia ens canvia el cervell. Serem humans que s’adapten a les màquines o creem tecnologia que faci les coses que volem com a humans? Les grans plataformes actuals estan dissenyades per entendre cadascú i aconseguir que faci el més adequat: a Facebook, això significa continuar connectat i clicant. Estan dissenyades per mantenir-te feliç, però feliç significa addicte. Vivim en una economia de l’atenció o de l’addicció que, combinada amb la naturalesa humana, magnifica les seves millors i pitjors coses a la xarxa, amb odi i violència a escales abans impossibles. Com a societat hem de fer alguna cosa més sana amb aquestes tecnologies”, va concloure.