La Vanguardia (Català-1ª edició)
El teatre del terror
No dormirás
Direcció: Gustavo Hernández Intèrprets: Belén Rueda, Eva De Dominici, Natalia de Molina, Germán Palacios Producció: Espanya, Argentina i Uruguai, 2018. 106 min. Terror.
Vista fa poc a Perfectos desconocidos i El cuaderno de Sara, dos registres diferents, Belén Rueda torna a fer una incursió en el cinema de terror més o menys gòtic, un àmbit en què va conrear dues de les seves interpretacions més recordades: L’orfenat , de J.A. Bayona, i Els ulls de la Júlia, de Guillem Morales. No dormirás és una ambiciosa coproducció espanyola, argentina i uruguaiana dirigida per l’uruguaià Gustavo Hernández, que es va donar a conèixer fa uns vuit anys amb un exercici d’estil low cost filmat en un (aparent) únic pla seqüència, La casa muda. Aquí posa en escena un guió de Juma Fodde de premissa inquietant: què passaria si ens poguéssim passar, per exemple, dues-centes hores sense dormir, a part d’enviar Freddy Krueger a la cua de l’atur? Resulta que l’insomni, provocat per una enigmàtica “mad doctor” (Rueda) que creu en la bogeria com a font de creació, és la clau de la funció que assaja un grup de teatre alternatiu en un hospital psiquiàtric abandonat, un escenari molt atmosfèric i tenebrós, molt Bayona, o molt Balagueró. El cas és que l’obra que pretenen representar la van crear, dues dècades enrere, els mateixos pacients del centre, de manera que els fantasmes del passat provoquen un curtcircuit amb la realitat del present.
Aquest punt de partida tan suggestiu no arriba, però, a desenvolupar-se de manera convincent. Hi ha massa cops d’efecte previsibles, massa ensurts tòpics (sobretot en la insistent banyera) i un desenllaç que, abans que lligar caps, encara embolica més la intriga sobrenatural. La factura, en canvi, i el clima són competents, tant com les composicions de les tres actrius principals: Belén Rueda, que es mou amb l’autoritat d’una Nicole Kidman; l’argentina Eva De Dominici, d’intensa trajectòria televisiva al seu país, que carrega amb el personatge més punyent i tràgic, i la sempre excel·lent Natalia de Molina, la inoblidable protagonista (i merescudíssim Goya) de