La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Això sembla un tanatori”
Ramos es fa l’innocent en la crisi de la selecció espanyola però pica l’ullet a Lopetegui
Sempre amb afany protagonista, Sergio Ramos va entrar a la sala de premsa de l’estadi Fixt amb retard, esbossant un mig somriure i acompanyat de Fernando Hierro. Hi havia una gentada. Totes les butaques ocupades i periodistes drets. Més d’un, si no hagués estat treballant, hauria agafat les crispetes, perquè el madridista tenia molt a explicar i a callar. Havia de ser el primer jugador de l’equip a pronunciar-se sobre l’acomiadament de Lopetegui i el seu relleu per Hierro. Però, a més, Ramos acumula tantes polèmiques al sarró, amb la recent lesió de Salah al seu currículum, que necessitaria un equip d’advocats que el defensés de tants plets. El de Camas, que va intentar que no es produís l’acomiadament de Lopetegui, va contestar algunes preguntes allunyant el perill, es va escapar d’altres fent-se l’innocent, com si no hagués volgut imposar la seva influència, va picar l’ullet a Lopetegui i va fer pinya amb el nou tècnic. Els jugadors, ja se sap, són adaptables. Almenys públicament. Dins no sempre és així.
“En Julen era molt important i és part d’aquest Mundial, però Espanya ha d’estar per sobre de qualsevol nom propi. No ha estat agradable, però hem de girar full. Ningú millor que en Fernando [Hierro] per cobrir l’absència”, va dir el sevillà. Si aquí va contemporitzar, va portar a l’extrem la seva capa de torejar quan va parlar del paper dels futbolistes en la crisi de Krasnodar, en concret sobre la tensa reunió que va mantenir amb el president de la Federació, Luis Rubiales. “No som els que hem de valorar això, són decisions que no ens corresponen. A nosaltres ens competeix la part esportiva” (després a Telecinco va afegir que la seva relació amb el dirigent era bona i que no s’havia barallat amb ell). En canvi, sí que va admetre estar més assabentat del que s’anava coent que d’altres. “Quan ets capità et toca saber més coses del compte”.
Com que amb prou feines es parlava del partit, una de les responsables de comunicació de la Federació va demanar que no es preguntés més sobre la polèmica. La seva sol·licitud no va tenir èxit i les qüestions van continuar caient. Referent a això Ramos va negar que el vestidor estigui trencat. “No hi ha cap esquerda, cadascú pensa diferent, però la idea col·lectiva és la mateixa, anar a buscar el Mundial. A uns els deu fer més pena i a d’altres menys”, va reflexionar el defensa.
Avortat aquest front, se’l va abordar per la reacció de crítica de personatges del futbol per la seva acció a la final de la Champions amb Salah. “Alguns s’agafen a alguna cosa per ser més populars. Qui tingui dubtes sobre mi, que miri el meu currículum i em digui si puc guanyar alguna cosa més”, va desafiar. A la sala hi havia de tot menys alegria, sobretot en el to de Ramos. Fins al punt que les últimes paraules del jugador mereixen ser recordades: “M’agradaria acomiadar aquesta roda de premsa amb un somriure, perquè sembla que som en un tanatori i debutem al Mundial”. No hi ha més preguntes, senyoria.
PILOTES FORA “No ens competeix als futbolistes prendre segons quines decisions: la nostra parcel·la és l’esportiva” LES RELACIONS A L’EQUIP “Cada jugador pensa diferent: a uns els fa més pena i a d’altres menys, però no hi ha esquerdes al vestidor”