La Vanguardia (Català-1ª edició)
En guerra amb Luis Rubiales
Florentino acusa el president federatiu “d’un absurd orgull mal entès”
El Madrid no assumeix cap culpa pel dany causat a la Federació Espanyola, a tres dies del debut del Mundial, arran del fitxatge de Julen Lopetegui, i va aprofitar la presentació del seu nou entrenador per adoptar el paper de l’ofès i no el de l’ofensor. Florentino Pérez, en un dels discursos més durs que se li recorden, va argumentar que les negociacions dutes a terme a l’esquena de la Federació amb el ja exseleccionador formen part de la normalitat de les coses, i va donar nombrosos exemples de precedents, entre els quals el de Kubala fitxant pel Barcelona, i va dir que no entenia la reacció de Rubiales quan va acomiadar Lopetegui: “No hi ha un sol argument que justifiqui que en Julen no segui demà a la banqueta de la selecció espanyola”.
Amb un gest molt seriós, ulleres i una expressió de disgust a tota hora que només va canviar per un lleuger somriure molt al final, el president del Madrid no va acceptar preguntes. Va deixar anar el seu discurs vehement i va abandonar l’escenari, que no era la llotja, sinó l’avantllotja, davant un auditori d’uns 150 adeptes que van aplaudir-lo com una claca disciplinada.
La part més incendiària del discurs del president blanc va ser quan va justificar la seva manera d’actuar amb un atac en tota regla al president de la Federació, una crítica que ni de lluny no va sentir Ángel Villar al llarg dels seus 29 anys de mandat, tots difícils pel que fa a les seves relacions amb el Madrid. Allò d’ahir, però, fa pinta d’una declaració de guerra a la Federació: “No hi ha precedents que un acord de feina per a després d’un Mundial es consideri com un acte de deslleialtat. Els qui barregen això tenen un sentit patrimonial de les persones feliçment superat a l’Espanya del segle XXI. El que semblava un acte de normalitat es va convertir en un absurd acte d’orgull mal entès”, va apuntar el mandatari madridista.
Florentino Pérez va justificar la seva actuació en nom d’una presumpta transparència: “Havíem assolit un acord en l’exercici de la llibertat de les dues parts. Vam respectar clàusules, i es faria efectiu després del Mundial. L’objectiu de comunicar-ho així va ser una mostra de transparència i de normalitat per evitar rumors”, va prosseguir, i va acabar denunciant els enemics de sempre, malgrat afirmar que no li agraden els victimismes: “Ha arribat el moment que fem front a tots els que intenten fer malbé la imatge del nostre club, que mostrem unitat, perquè vivim una de les millors èpoques de la nostra història”.
Allà on Florentino Pérez va deixar veure ràbia i mal humor, Lopetegui va mostrar molta més temperància i un indici de pena. El nou entrenador del Madrid es va emocionar fins a les llàgrimes: “Ahir [dimecres] va ser, després del dia que va morir la meva mare, el pitjor dia de la meva vida, però avui ha estat el millor”.
Acompanyat per la seva família en primera fila i per exjugadors com Raúl i Arbeloa una mica més enrere, Lopetegui no va voler aprofundir gaire en les causes del seu acomiadament fulminant. Va assegurar que els jugadors van reaccionar “de manera fantàstica” quan els va comunicar la notícia del seu fitxatge pel Madrid i va qualificar el dia del seu acomiadament com a “surrealista”.
El nou tècnic dels blancs va ser molt menys dur amb Rubiales: “Jo he estat professional i honest. El primer de saber-lo va ser ell. Des d’allà hi va haver felicitacions. Tenia pensat fer una roda de premsa aquell dia, però Rubiales era fora i em va demanar que l’esperéssim, perquè era lògic que hi fos. L’acord era tancar-ho abans del Mundial. L’endemà va passar el que va passar, i el que va passar entre aquelles hores ho desconec. Calia ser honestos i transparents i no amagar res. La gestió dels temps és la que és. Soc lleial a la meva responsabilitat”.
Després va acabar amb un detall per a l’auditori: “El millor del món és Cristiano i és al Madrid”.