La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aquells temps que no tornaran
Ala plaça Eivissa de Horta, just al costat de la parada d’autobusos de l’empresa Casas, hi havia una botiga d’electrodomèstics. Recordo quedar-m’hi enganxat veient televisors amb les mateixes imatges en un festival que, de petit, resultava sorprenent. Eren els resums del Mundial del 1978 de l’Argentina. El de Kempes.
A la plaça Universitat hi havia el Fidelcolor, i moltes tardes durant el Mundial de 1990 d’Itàlia es concentrava gent als aparadors clavant la mirada en els partits. Soc de la generació de la Sony Black Trinitron, que a moltes cases la compraven perquè ens van explicar no sé què d’un tub que barrejava els colors, es desplaçaven cap a la pantalla i mil coses més.
Dues dècades després, el centre de Barcelona, aquesta tarda que comença el Mundial, està embotit de turistes. A les cinc em disposo a buscar un lloc per rememorar la meva joventut al costat de gent que vulgui compartir el partit inaugural Rússia-Aràbia Saudita. Al Mediamarkt de Fontanella hi ha una barbaritat de teles enceses. Ni una emet el futbol. Ni una. Res de Mundial. Vaig a El Corte Inglés. A la setena planta hi ha una vintena de televisors. Tots amb un mateix missat- ge: “Els tecnopreus només a El Corte Inglés”. Ni rastre de futbolistes; ni russos ni àrabs. Travesso la plaça Catalunya mentre a la ràdio sento (no falla mai) que Rússia ja guanya 1-0. Arribo a la Fnac. Teles enceses. La majoria emeten, en una alta definició insultant, el film Thor. Una (oh, Deu meu!), futbol. Però no: és la final Argentina-Alemanya del Mundial del 2014. La zona de videojocs està a vessar d’adolescents, això sí. Toco el dos i vaig a la ronda Sant Antoni. En el descans del partit, la ràdio (un altre cop) explica que guanya Rússia 2-0. Entro a Miró i, per fi, algunes teles emeten el partit. No hi ha ningú. Em quedo sol uns minuts. Deprimit per aquells temps passats de la gent amuntegada veient futbol davant els aparadors. Poca estona després se m’acosta un jove: “Tu surts a la tele, oi?”, em pregunta. “De vegades”. Una selfie i toca el dos preguntant qui juga. Inculte. Me’n vaig i entro al bar Poma. Hi ha dues teles emetent el futbol mentre tres avis llegeixen diaris. Sec sol a la barra. “Un cafè, sisplau”. Rússia marca el tercer.
BeM/4: Pendent entre BeMad i Cuatro
Després d’una recerca per fi trobo una botiga amb televisors connectats al Mundial de Rússia