La Vanguardia (Català-1ª edició)

“Som un imperi forjat per consens; no per la força”

- LLUÍS AMIGUET

Tinc 62 anys: sense curiositat estàs mort, i a mi me’n sobra. Soc de Vilanova i la Geltrú: Barcelona i Madrid són les meves ciutats. Tinc tres fills repartits pel món i dos bessons del meu segon matrimoni. Avui els espanyols tenim l’oportunita­t de ser part del cor d’Europa. Publico ‘El mundo que viene’

Som ja imperi europeu, encara Estat espanyol o estem a mig camí? Som ja imperi europeu, que és un imperi forjat per consens; no per la força.

Es dissoldran en aquesta unió l’Estat espanyol i els altres estats de la UE?

El món avança cap a grans subjectes polítics, d’una banda, i, de l’altra, cap al predomini de les ciutats. Per això, en efecte, estem veient com els estats nació es dilueixen.

Velis nolis?

Vulguem o no és així i ho serà més encara. Els estats nació existents –i encara més les nacions aspirants a estat– són un esquema en extinció.

Ni Espanya ni Catalunya no existiran quan Barcelona i la UE siguin sobiranes?

Quedaran ciutats i els grans blocs, en efecte. Ja ha estat així en la història: Catalunya no existiria sense Barcelona. Ni França sense París.

És la capital la que construeix l’Estat nació i no al revés?

Depèn. Moltes capitals han construït el seu estat a Europa, però, per exemple, Alemanya no ha tingut una ciutat dominant.

Berlín ho era i els aliats la van dividir per evitar un altre ressorgime­nt nacionalis­ta.

No va ser així. Ja molt abans, en realitat, en el que avui és Alemanya un sistema de prínceps electors elegien l’emperador i li reconeixie­n poders, però mantenien la seva sobirania. Això explica avui la mentalitat federal alemanya.

És la tensió Madrid-Barcelona la que frena la federalitz­ació d’Espanya?

En tot cas, el sentit pràctic s’acabarà imposant. I amb ell, la cooperació.

I la tensió llevantina: si puja València, baixa Barcelona i viceversa?

Novament, sempre és millor cooperar. I la nostra Unió Europea és un magnífic exemple. Si els estats membres no cooperen, el resultat sempre és negatiu per a tothom.

El nacionalis­me tendeix a crear sumes zero: si ells guanyen, tu perds?

Sí, però és una il·lusió, perquè en economia, geopolític­a i la vida són més productius els jocs de cooperació. Gràcies a ells, vivim millor que en un món de tribus enfrontade­s.

Alemanya no podria crear-se un imperi propi, o la UE ja és el seu?

Alemanya és massa gran per a Europa i massa petita per al món. De vegades, també ha volgut ser gran per al món i ara és una d’aquestes vegades. La UE és això.

Alemanya és el motor de l’imperi UE?

Els imperis sempre han estat un subjecte polític capaç d’integrar realitats diverses trobant elements comuns i centralitz­ant algunes polítiques: en especial defensa i política exterior. Crec que ens acostem a aquesta definició amb Alemanya i França de nucli.

I nosaltres som nucli o província?

Avui tenim una ocasió d’or per ser nucli de la Unió Europea i completar l’eix Berlín-París amb el qual avançaríem en la integració europea. Frenant aquest eix integrador es troba el Grup de Visegrád de països de l’Est. I ara, a més, Itàlia.

Brussel·les ja nomena ministres italians.

Perquè Itàlia està pagant l’orgull de no haver demanat un rescat a la UE quan el necessitav­a. Per això, ja s’hi compten cinc primers ministres i ministres suggerits per Brussel·les. Els ministres ja no els elegeixen els italians.

El sorprenent és que Itàlia obeeixi.

Obeeixen malgrat tot, perquè el preu de desintegra­r-se de la UE és inassumibl­e. Fixi’s en el Regne Unit. Ja ho està pagant car i ni tan sols estava en l’euro ni a Schengen.

Però la veritat és que, si som una unió, encara estem molt desunits.

També tenen serioses reserves respecte a aquest eix integrador els holandesos, austríacs i altres països del nord, per això li deia que avui tenim l’oportunita­t d’or de ser protagonis­tes d’una nova Unió a diferents velocitats.

Home, a mi ja em sembla bé que Espanya es vagi dissolent en la UE.

La posició d’Espanya ara pot ser determinan­t per avançar en la Unió, per això hem de ser europeiste­s proactius i propositiu­s i empènyer Alemanya en aquest sentit.

Creu en la llei geoestratè­gica que quan puja Alemanya, baixa Rússia i viceversa?

I sempre acaben pagant-ho els polonesos. El que vivim avui és la digestió del procés d’integració accelerat dels països de l’Est.

Aconseguir­à Putin desintegra­r la UE?

Li falta musculatur­a econòmica i demogràfic­a. Pensi que el PIB de Rússia és gairebé igual que el d’Itàlia i, a sobre, amb una economia poc sofisticad­a i molt dependent de les matèries primeres. Rússia necessita un petroli a 100 dòlars per no endeutar-se. Només hi ha 140 milions de russos i a mitjans de segle amb prou feines seran 120. En resum, Rússia ja no és una potència global.

I Putin ja ho sap?

Obama l’hi va dir i Putin es va enfadar tant que fa poc va presentar un sistema de míssils per proclamar que el món ha de comptar amb ells. I aquest és l’objectiu de la seva política global.

Trump sembla agent de Putin.

Trump no és una broma: està trencant els vincles entre Europa i els EUA. Per això, cal avançar en la Unió d’Europa abans que els europeus caiguem en la irrellevàn­cia global.

En quin sentit?

Àsia guanya pes econòmic i demogràfic a tanta velocitat que l’Extrem Orient ja és el centre, i nosaltres, el nou extrem del món.

 ?? LLIBERT TEIXIDÓ ??
LLIBERT TEIXIDÓ

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain