La Vanguardia (Català-1ª edició)
La sanitat tornarà a ser universal en sis setmanes
oeL’Executiu inicia el procés per donar assistència també als sensepapers oeUn decret derogarà el del 2012, que exigeix afiliació a la Seguretat Social
Dit i fet. Les primeres paraules de Carmen Montón després de rebre la cartera ministerial van ser per anunciar la restitució de la sanitat universal, que el govern de Mariano Rajoy va retallar el 2012. Era el primer punt del seu full de ruta, i ahir va rebre l’aval de tot l’Executiu. El Consell de Ministres va aprovar que es posi en marxa el procés per tornar el dret a la protecció integral de la salut a totes les persones que visquin a Espanya, al marge de la seva situació legal. És a dir, fins i tot als immigrants sense papers, que n’han estat exclosos des del 2012. El termini perquè això sigui una realitat s’estima en unes sis setmanes per dur a terme el procés “dialogat”, segons la ministra portaveu, Isabel Celaá, en què participaran les comunitats i les entitats sanitàries i socials, que fa anys que demanen la universalitat sanitària per solidaritat, equitat i, especialment, salut pública (control de les malalties). A aquest mes i mig s’hi han de sumar els 30 dies de convalidació al Congrés del nou reial decret.
El modus operandi serà el següent: primer, la convocatòria de la comissió delegada del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, que es farà dimecres que ve, 20 de juny, i que té un únic punt a l’ordre del dia, universalitat en el Sistema Nacional de Salut. Aquesta trobada serà preparatòria de la reunió del ple del Consell Interterritorial, previst per a finals d’aquest mes.
Paral·lelament es faran trobades amb els agents socials, entitats de la societat civil, moviment associatiu, societats científiques i professionals implicats en la defensa del dret a la salut com a part del procés dialogat destinat a tornar la cobertura sanitària normalitzada a totes les persones que viuen a Espanya. Per tant, es recuperarà el model que va posar en marxa Ernest Lluch com a ministre de Sanitat el 1986.
Fruit d’aquest diàleg serà la tramitació d’un reial decret que garantirà la cobertura sanitària universal i que deroga l’anterior, del 2012, elaborat per l’exministra
La nova normativa tornarà el sistema sanitari al model creat per Ernest Lluch el 1986
Ana Mato i que va posar fi a la universalitat perquè va vincular l’assistència amb l’afiliació de la Seguretat Social.
Aquest decret va ser venut per l’exministra com una mesura d’estalvi en plena crisi econòmica. Uns 1. 500 milions d’euros, va indicar. El problema va ser que aquest estalvi no es va demostrar mai i que la retirada de la sanitat, malgrat que al principi es va apuntar que es dirigia gairebé exclusivament als europeus que venien a Espanya a fer-se intervencions que als seus països no estaven cobertes (o estaven mal cobertes), es va centrar, de fet, en els immigrants sense papers. Malgrat que hi havia excepcions, imposades per la mateixa ONU, com era l’atenció a nens, embarassades i assistència d’urgència, fins i tot aquests col·lectius van tenir seriosos problemes i alguns van quedar desatesos, tal com van denunciar reiterades vegades les oenagés. Es calcula que unes 800.000 persones van perdre el dret a ser assistides.
La notícia del ràpid retorn a un sistema de salut públic universal i gratuït va ser acollida amb alegria tant per les oenagés d’atenció als immigrants com pel sector sanitari, tant per metges i infermers com per les societats científiques, que no han parat, aquests sis anys, de demanar la restitució del dret. Perquè, tal com van indicar en reiterades ocasions, aquesta mesura no estalviava diners (és molt més cara l’assistència en urgència que l’atenció primària), suposava deixar a l’estacada els més vulnerables i (aquí van fer un gran recalcament) comportava un greu risc per a la salut del conjunt de la població perquè no es podien controlar les malalties contagioses i la vacunació general.
Aquests arguments, especialment l’últim, va portar la majoria de les comunitats (incloent-n’hi algunes del PP) a buscar fórmules alternatives per eludir el compliment d’un decret que anava contra un col·lectiu desprotegit. Perquè de l’altre a què es referia Mato (condemnada fa poc com a partícip a títol lucratiu de la trama Gürtel), els europeus amb recursos, no se’n va tornar a saber res més.
El Col·legi Oficial de Metges, el Consell General d’Infermeria, el Defensor del Poble, els sindicats i, especialment, les oenagés, com Médicos del Mundo, van mostrar la seva satisfacció per la iniciativa del Govern de Sánchez. Ara cal posar fi al copagament farmacèutic, va indicar el Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, que creu que el següent objectiu és derogar el copagament farmacèutic als pensionistes. Aquest és el segon objectiu de la ministra Carmen Montón.