La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cristina Zelich
La Virreina aplega més de 500 obres de la generació que va reivindicar la foto d’autor
COMISSÀRIA DE LA VIRREINA
L’artista Cristina Zelich és la comissària de l’exposició La fotografia creativa a Catalunya (1973-1982), a La Virreina, una mostra que reuneix en una recopilació inèdita més de 500 imatges, la majoria originals d’època, de 32 autors.
L’aparició a finals dels anys 70 d’una generació de fotògrafs que reivindica la fotografia com un art autònom i en promou la inclusió als museus, a les galeries, a la crítica i a la universitat, no sorgeix per casualitat. És un efecte retardat del maig del 68, d’unes tendències artístiques per a les quals en altres països ja han consolidat el terme fotografia
artística i una eufòria cultural que coincideix amb el final del franquisme.
La Virreina. Centre de la Imatge exposa des de demà fins al 30 de setembre la mostra La fotografia creativa a Catalunya (19731982), que reuneix més de 500 imatges (la majoria de les quals originals d’època) de 32 autors. Es
tracta d’una recopilació inèdita que es completarà amb un catàleg que inclou des de l’obertura de Spectrum, la primera galeria especialitzada en fotografia de l’Estat espanyol, fins que es va celebrar la Primavera fotogràfica
a Barcelona. La comissària Cristina Zelich, que ha tingut el suport de Pep Rigol, situa els inicis d’aquest moviment a la revista
Nueva Lente, editada a Madrid i dirigida per Pablo Pérez Mínguez i Carlos Serrano, a partir del 1971. La revista s’oposava al pictoralisme i a la fotografia neorealista i apostava per una fotografia més eclèctica i experimental. L’agost del 1974 van publicar un número especial titulat Cinquena generació, que mostrava els treballs de fotògrafs nascuts després del 1950. Entre ells hi havia cinc catalans: Josep Rigol, Joan Fontcuberta, Pere Formiguera, Lluís Pradissa i Josep Salgot.
L’exposició no s’articula pas a partir dels noms dels fotògrafs i de la seva producció, sinó de les galeries, espais i activitats dedicades a la fotografia creativa durant aquests anys. D’aquesta manera s’obre amb un espai centrat en la Galeria Spectrum de Barcelona, que s’inaugura el 1973 amb una exposició de Tony Keeler sobre Eivissa. Dirigida per Albert Guspi i Sandra Solsona, aquesta galeria va saber atreure una nova generació. El 1975 Guspi va crear el Grup Taller d’Art Fotogràfic, una escola en què hi havia professors com ara Manel Esclusa, Humberto Rivas, Josep I. Galindo o Lucho Poirot, que es va reconvertir en el Centre Internacional de Fotografia de Barcelona. Spectrum també va ser pionera en l’edició de carpetes fotogràfiques i va ser present a Arte
Fiera del 1977, a Bolonya. Altres sales de l’exposició es dediquen a galeries de Barcelona com Aixelà, Fotomanía o Vinçon (on Bigas Luna va exposar una sèrie de duescentes polaroides) i Tau, de Sant Celoni. També hi tenen el seu espai propi altres iniciatives, com ara els col·lectius de fotògrafs, les agrupacions fotogràfiques, la revista Papel especial (dirigida per Josep Rigol, Pete Sans i Jordi Sarrà, tot i que només van sortir tres números), les Jornades Catalanes de Fotografia, del 1980, i La Primavera Fotogràfica a Barcelona, del 1982. Aquest darrer esdeveniment, que seguia el model del festival Mois de la Photo de París, tenir 30 exposicions per tota la ciutat, distribuïdes en galeries privades, fundacions, museus i altres institucions.
També es reconeix el paper de la Fundació Miró, que va incloure la fotografia en la seva programació, i la galeria Eude, la primera que també va dedicar exposicions a fotògrafs. Amb motiu d’una exposició sobre Man Ray, Eude va editar una carpeta d’homenatge amb fotos de Jaume i Jordi Blassi, Toni Catany, Manel Esclusa, Joan Fontcuberta, Ferran Freixa, Manolo Laguillo i Humberto Rivas. Posteriorment, altres galeries també van començar a incloure obra fotogràfica a la seva programació.
La sala 16, la que tanca l’exposició, es dedica a la difusió exterior de la fotografia creativa catalana amb tres fites importants: els IX Rencontres Internationales de la Photographie d’Arles, el 1978 (amb Catany, Esclusa, Fontcuberta i Formiguera); l’Exposición Límite, que la revista Nueva Lente va organitzar el 1979, primer a Madrid i després a Nova York (amb la presència de Sergi Capellas, Catany, Enric de Santos, Esclusa, Formiguera, Fontcuberta, Freixa, Rigol i Úbeda) i l’exposició Vision
urbaine a Montpeller el 1981. I
La comissària Cristina Zelich ha reunit les creacions de 32 fotògrafs La galeria Spectrum va ser la primera que es va especialitzar en la venda i exhibició de fotos
també es fa una menció especial a les aportacions del fotògraf Joan Fontcuberta, que publica en revistes importants com ara Contrejour, que neix a París el 1975. La inauguració d’aquesta exposició a la Virreina coincideix amb dues més de totalment independents. D’una banda, el realitzador audiovisual Kikol Grau (Barcelona, 1971) presenta Dame pank y
dime tonto,una recopilació de la seva obra que inclou una sèrie de curtmetratges, la seva producció televisiva i les seves pel·lícules experimentals (s’estrenaran dues produccions: Los demenciales chicos acelerados. Barcelona y alrededores i Histeria de Cataluña). D’altra banda, Mar Aza (Castelló de la Plana, 1976) presenta
En va, una instal·lació singular on reflexiona sobre la impossibilitat de comunicar amb la burocràcia administrativa en un joc que ens porta a la simbologia d’El castell de Kafka. I tot comença amb una carta que va rebre de l’Agència Tributària en què se li requeria una “explicació concreta i detallada de l’activitat que realitzes, explicant en què consisteix l’operativa”.