La Vanguardia (Català-1ª edició)
El menjar que arriba volant
Drons a domicili
Islàndia és pionera en l’ús de drons per al repartiment de productes a domicili.
La venda en línia està en auge i tot indica que, en un futur pròxim, els drons acabaran de rematar aquesta revolució. Això, a Islàndia, ja és una realitat. L’any passat el país nòrdic va començar a provar el repartiment a domicili de menjar i petites compres i ara es disposa a ampliar el servei a més zones. La iniciativa, pionera al món, és fruit de la col·laboració entre Aha, una de les plataformes de comerç electrònic i menjar a domicili més importants del país, i l’empresa israeliana Flytrex.
Durant la primera fase del projecte, que es va posar en marxa l’any passat, el servei ha estat disponible en una sola ruta. L’objectiu era connectar dues parts de Reykjavík, la capital, que estan separades per una badia, i escurçar així els temps de repartiment. Els pròxims dos anys les companyies estendran les seves operacions a nous districtes a través de 13 rutes, cosa que permetrà cobrir mitja ciutat, segons la BBC.
El sistema permet paquets de fins a tres quilos i no només redueix l’espera per rebre la comanda: també resulta molt més econòmic per al venedor, que ja no necessita ni repartidors ni vehicles o carburant. S’hi sumen els beneficis per al medi ambient, ja que un dron té un impacte ambiental molt més baix que el del trànsit rodat.
“Farem un 95 per cent dels nostres lliuraments amb cotxes elèctrics, que tenen un cost d’inversió elevat però que impliquen una despesa operativa baixa. Amb un dron, guanyem deu vegades en velocitat, a més de ser deu vegades millor per al medi ambient i deu vegades menys costós”, detallava Maron Kristofersson, director general d’Aha, fa unes setmanes, segons recull la plataforma Essential Retail, especialitzada en avenços tecnològics per a la venda a la menuda.
No és estrany que Islàndia s’hagi convertit en un dels primers terrenys de prova. Amb una de les densitats de població més baixes del món, els habitants de la capital són molt menys nombrosos i estan més dispersos que en altres latituds. Això garanteix unes condicions de vol més bones i un risc més baix que hi hagi interferències amb persones, animals o coses. Els seus impulsors asseguren que el projecte és totalment segur per a la població. Per obtenir la llicència han hagut de superar un procés de 14 mesos, que inclou l’aprovació de l’Autoritat del Transport Islandesa i de la Policia de Reykjavík.
A més d’Islàndia, la Xina és un altre dels països més avançats en la matèria i fa poc també va autoritzar l’ús de drons per a lliuraments a domicili en algunes zones rurals i de difícil accés del país. Fora d’això, també s’han dut a terme assajos amb drons per a ús comercial a Nova Zelanda, el Regne Unit
L’objectiu és connectar dues parts de la ciutat separades per una badia i escurçar així els temps de repartiment
i els Estats Units, amb Amazon com una de les companyies més implicades.
Que el sistema comporta avantatges importants tant per al comerciant com per al consumidor ningú no ho dubta. Com que tot està automatitzat, el punt de lliurament ja no ha de ser necessàriament una adreça postal, com és habitual. Tot i que encara ningú no l’ha posat en pràctica, la tecnologia permetria acostar el producte fins a l’usuari a través de la ubicació del mòbil.
El marc regulatori és un dels principals esculls que encara cal superar. S’ha de demostrar que els artefactes són completament segurs i que no col·lidiran ni cauran o perdran la càrrega en ple vol. D’altra banda, hi ha els problemes de privacitat que puguin sorgir si el dron accedeix a espais privats. A més, què passaria si algun hacker aconseguís el control, tal com exposa amb un realisme angoixant l’episodi Hated in the nation de la sèrie Black mirror?