La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els temes del dia
El mal funcionament de l’ascensor social a Espanya segons un informe de l’OCDE, i l’anunci del futbolista Antoine Griezmann que no fitxarà aquest estiu pel Barcelona.
Els dies que les notícies habituals no t’emocionen, perquè no són més que la repetició de notícies semblants mil vegades refregides anteriorment i no hi ha manera de fugir dels bucles per on fluctuen, res millor que capbussar-te en la lectura d’un diari local, i com més llunyà, millor. Un dels meus preferits és el Diario de Fuerteventura. A la portada d’avui hi tenen “L’Ajuntament de Tuineje du a terme millores als asfaltats de Tuineje i Tiscamanita”, però em decanto per “El Cabildo de Fuerteventura pregunta als seus treballadors per la seva vida sexual per conèixer el clima laboral”. El Cabildo en qüestió –governat per Coalició Canària i PSOE– ha contractat un gabinet de psicòlegs per analitzar com està “el clima laboral, el benestar i la salut” del personal que hi treballa. Són cinc-centes persones i la feina de saber totes aquestes coses durarà un any. L’estudi costarà 60.000 euros, aproximadament.
El rebombori ha arribat quan s’han conegut les preguntes sobre vida sexual que fan a aquests cinc-cents funcionaris majoreros (aquest és el gentilici dels habitants de Fuerteventura): si atenen “el desig sexual” dels seus companys de llit; si se senten feliços amb ells; si gaudeixen i es relaxen “amb les relacions sexuals”; si la sexualitat “continua ocupant un lloc important” en les seves vides; si les seves parelles manifesten “cada vegada menys desig de realitzar l’acte sexual”; si ara les seves relacions sexuals “són poc freqüents” o si, al contrari, tenen “una vida sexual activa”; si els fa por expressar a la parella el seu “desig sexual”; si mantenen “relacions sexuals amb freqüència”; si l’acte sexual els proporciona “plaer”... Si són homes els pregunten si els costa “aconseguir l’erecció”. Si són dones, si els homes amb què conviuen tenen aquest problema i si “l’acte sexual” els “produeix dolors físics”. No són qüestions banals: perquè hi hagi bon ambient laboral tots hem de sortir de casa ben orgasmats.
Els funcionaris han protestat, no tant perquè aquestes preguntes els incomodin sinó perquè consideren que, com que han contractat un gabinet de psicologia, els seus conciutadans pensaran que tenen problemes mentals. Però, més enllà d’aquest punt, ¿quina credibilitat té un qüestionari, sigui aquest o qualsevol altre? De vegades, quan algun enquestador ha vingut a casa a interrogar-me, he contestat el que m’ha semblat, no la veritat. A la pregunta de quin problema em preocupa més sempre responc el que menys, i quan em pregunten quin partit penso votar a les pròximes eleccions dic el nom d’un dels que segur que no votaré. Com jo, infinitat de persones. Com m’hauria agradat que algú m’hagués fet alguna vegada preguntes sobre la meva vida sexual! Llàstima que, segons expliquen, l’estudi és confidencial i els resultats no sortiran a la llum. Ara que està de moda fer un change.org per qualsevol collonada, en podrien fer un per exigir al Cabildo que els fes públics. Riuríem tots plegats, començant pels mateixos funcionaris majoreros.
Gran veritat: la vida laboral és tensa si hom i don no està prou destensionat