La Vanguardia (Català-1ª edició)
H&M s’encongeix
En un partit trepidant, Cristiano impedeix la victòria d’Espanya amb un gol de falta al final
El magre creixement de la firma de moda sueca, incapaç de competir amb la venda en línia, ha provocat una caiguda del 4% a les seves accions.
Espanya es va aixecar de la lona en el thriller de Sotxi però no va poder coronar la seva tornada a la vida amb una victòria perquè Cristiano Ronaldo, autor d’un triplet, l’hi va impedir amb un lliure directe imparable. La selecció espanyola va reaccionar dues vegades quan estava grogui, però li van faltar un parell de minuts per assegurar un triomf que li hauria anat de primera, i més tenint en compte el polvorí intern amb què s’havia presentat en el partit. El punt pot ser bo o dolent en funció dels partits contra l’Iran, líder del grup, i el Marroc. Cal valorar en la seva justa mesura la personalitat de l’equip de Fernando Hierro, que va voler reivindicar-se després d’un mal inici, que es va recuperar després d’un error colossal d’un lamentable De Gea, i que bé va poder guanyar amb bons minuts de futbol, amb un Diego Costa bigolejador i amb una rematada sideral de Nacho. Tot això va quedar anul·lat per Cristiano, que, amb sort i gràcies a un penal, un error del porter i una falta espectacular i precisa va salvar Portugal el dia que Hisenda el va acorralar. Ell va condemnar al final Espanya a la igualada quan ja ensumava els tres punts.
El partit es presentava amb el cartell de millor de la primera fase i difícilment serà superat. Va tenir de tot, alternatives, brillantor, polèmica, errors i molta emoció. Va ser així des de l’inici perquè no va poder començar pitjor per a la selecció espanyola, que va viure un punt i seguit de l’embolic provocat per Florentino Pérez i Lopetegui. Al minut tres l’equip de Hierro, en el seu debut, ja anava perdent. Amb polèmica arbitral, això sí. Cristiano, motivadíssim, es va endinsar en l’àrea i va buscar el contacte de Nacho. El col·legiat, l’italià Rocchi, va decretar penal i CR7 el va transformar. No va semblar que l’acció fos mereixedora d’aquest càstig, però el VAR no va sortir a passejar. Per a què hi és?
Sense temps per assentar-se, per connectar i per pensar només en futbol, la roja, ahir de blanc, ja havia d’anar a contracorrent. Li tocava deixar l’estat de somnambulisme. Hierro havia elegit un onze amb Nacho al lateral, amb Koke al lloc de Thiago i amb Diego Costa en punta.
Amb els quatre del Barça com a fixos la selecció espanyola, va intentar anar cap amunt. Amb toc i paciència, però no hi havia profunditat. Hierro esbufegava, ja sense americana abans del quart d’hora, però a partir d’aquí els seus futbolistes van créixer i ho farien més a partir de l’empat a un. Busquets va enviar una pilota cap a Costa, a qui va placar Pepe. Falta. Però el joc va continuar i el davanter va completar una jugada sensacional. Va aguantar la pilota, va enganyar, se’n va anar cap a un costat, va sortir per l’altre i va batre Rui Patrício. Un golàs que s’hauria d’haver anul·lat, però tampoc aquí el VAR no va servir de res.
L’1-1 va ser una injecció d’adrenalina per a Espanya i per als seus aficionats, majoria a les grades de Sotxi, que ressonaven com una marabunta. Com si haguessin redescobert el seu futbol, els espanyols se’n van anar a buscar un tresor més gran. Va estar a punt de trobar-lo Isco, amb un cacau fortíssim que es va estampar al travesser. La pilota va caure sobre la línia, però no la va traspassar.
Portugal notava el cop i Espanya cada vegada estava més a gust. Fins i tot feia alguna jugada de tiralínies. Costa va obrir una pilota per a Alba, que va irrompre per la seva banda i va servir una pilota a Iniesta com aquelles que li posa a Messi al Barça. Però el manxec va xutar desviat.
Dues grans ocasions malgastades que serien penalitzades al límit del descans. Una pilota llarga de l’equip de Santos, un rebot i l’esfèrica que cau al caire de l’àrea als peus de Cristiano. El madridista va connectar un xut amb l’esquerra molt centrat. El més normal era que De Gea atrapés la pilota sense problemes, però el porter va posar malament la mà, no va col·locar el cos al darrere i la pilota es va colar. Una acció indigna d’un porter de categoria. Va jugar tremolant tot el partit, i el debat de la porteria s’obrirà.
Era un altre moment dur que posava a prova la fortalesa dels espanyols, però els de Hierro van reaccionar amb pólvora i van capgirar el decorat amb dos gols consecutius. El primer en una falta picada per Silva que va pentinar Busquets i que va rematar Costa i el segon amb una gardela espectacular de Nacho. El defensa va connectar una pilota des de fora de l’àrea a mitja altura i la va enviar a la xarxa després de tocar en un dels pals. La corba que va dibuixar la pilota va ser magnífica.
Per primer cop manava Espanya, que es va sentir còmoda. Una altra assistència d’Alba podria haver estat el quart, però Costa no va trobar els tres pals. Busquets regnava, Isco fantasiejava, Iniesta controlava i els de Hierro dominaven. Era el moment de refrescar i van entrar Thiago i Aspas, mentre Portugal recorria a Quaresma, Mário i André Silva. Després d’un partit de fortes emocions quedava l’última, la urpada de falta de Cristiano després d’una infracció innecessària de Piqué sobre el davanter. Un altre golàs tot i que De Gea (quina nit) ni es va llançar. El partit va ser un espectacle.
Espanya es va aixecar de la lona dues vegades gràcies a Costa i Nacho, però Ronaldo va fer un triplet