La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Argentina mira Messi
L’Argentina veu l’astre més tranquil i preparat que mai abans d’un Mundial
La selecció albiceleste inicia avui el seu camí en el Mundial amb un duel davant la teòricament feble Islàndia, un petit pas en el camí de les grans esperances que té posades l’Argentina en el rendiment de Leo Messi, al qual aquest any es veu més conscienciat i preparat que mai per guanyar el cobejat trofeu i acostar-se encara més al mite immortal de Diego Armando Maradona.
El 15 de juny del 2006 el pare de Messi, en Jorge, explicava a La
Vanguardia: “El noi la farà grossa, en té moltes ganes”. Era el dia abans del debut del geni en un Mundial i l’endemà la profecia es va complir. El noi, que encara no havia fet 19 anys, es va estrenar amb un gol i una assistència a Gelsenkirchen contra Sèrbia i Montenegro. Semblava el començament d’un somni que 12 anys després encara no s’ha complert. De fet, en l’entorn del crac n’hi ha que pensen que el de Rússia, que per a l’Argentina engega avui contra Islàndia a l’estadi Spartak de Moscou, no és el quart Mundial de Leo. Li descompten el primer perquè no va jugar el dia clau dels quarts contra Alemanya (la seva cara era un poema a les entranyes de l’Olímpic de Berlín) i també el de Sud-àfrica, perquè consideren que el seleccionador, Diego Maradona, no complia les condicions necessàries per pilotar l’èxit. Ara, la final perduda al Brasil 2014 encara fa mal, perquè creuen que Messi es va equivocar arribant fos al torneig després d’un estiu anterior en què va jugar diversos amistosos benèfics que el van desgastar abans de començar.
Però, com està la relació dels argentins amb Messi? Segons Sebastián Fest, una de les plomes més reconegudes del diari La Nación, Leo “és molt més estimat i respectat pels seus compatriotes que en anys anteriors”. La raó principal, que va tornar a la selecció després renunciar a jugar-hi més el 2016.
Tot plegat no treu que l’Argentina continuï sent el país que més critica la seva figura. En una recent enquesta per a aquest diari fins a un 18% dels participants van considerar que Messi no és el millor del món. I allà, al seu país, es podria fer fins a una sèrie documental amb les persones que censuren o han censurat el futbol del davanter amb l’albiceleste.
Però els anys han passat i Leo, que en farà 31, ha madurat. La premsa i l’equip directiu, que viuen molt de prop la preparació argentina, consideren que Messi està més tranquil, més calmat i menys atabalat per la pressió. Almenys abans que comenci a rodar la pilota. Porta a l’esquena el pes d’un país que viu per al futbol. Una dada ho exemplifica. A l’àrea metropolitana de Buenos Aires hi ha 36 estadis amb capacitat per a 10.000 persones o més i totes aquestes persones tenen fe que el 10 els portarà al títol. Encara que la selecció hagi patit lesions, encara que el seleccionador, Jorge Sampaoli, també sigui un personatge i encara que no tots els que envolten l’argentí a la gespa siguin en el primer nivell internacional. “En Leo és formidable físicament, futbolísticament i mentalment”, elogia Jorge Burruchaga, director esportiu de l’albiceleste i autor del gol que va donar a l’Argentina la victòria a la final de Mèxic’86.
Després de l’stage de Barcelona la selecció sud-americana va anar a Bronnitsi, a prop de Moscou, on els que el tracten veuen un Messi confiat, que coneix millor el seu cos i el seu cap i que gaudeix dels entrenaments i dels jocs. Comparteix equip amb Agüero en el truco ,un passatemps de cartes, i amb Mascherano i Di María forma trident en el futtennis. Aquests tres són els seus confidents al vestidor, els seus clàssics escuders, ja que només 9 dels 23 argentins saben el que és participar en un Mundial.
Allà Messi espera l’arribada de la seva dona i dels seus tres fills. Demà, la jornada després del partit contra Islàndia, se celebra el dia del pare a l’Argentina. Esperen poder fer-ho després d’una victòria. Si no, amb Croàcia i Nigèria al davant, el panorama pot tornar-se angoixant. Tot i que tenen Messi. Ningú més no pot dir el mateix.