La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una fusió incompleta
Els sindicats temen que els treballadors en surtin perjudicats
El nou ministre de Cultura, José Guirao, s’està plantejant aturar la fusió entre el Teatro Real de Madrid i el de La Zarzuela, els treballadors del qual han manifestat en nombroses ocasions el rebuig d’aquest model de gestió.
Mentre José Guirao agafava la cartera de ministre de Cultura de mans del seu fugaç antecessor, Màxim Huerta, desenes d’empleats i representants sindicals del teatre de la Zarzuela cridaven consignes davant les portes de la seu ministerial, dijous passat. Els manifestants demanaven l’anul·lació del reial decret pel qual fa dos mesos el govern de Mariano Rajoy va aprovar la fusió d’aquest coliseu amb el Teatro Real de Madrid. Guirao no va ser insensible a la reclamació; ahir va rebre els sindicalistes i els va dir que, una vegada que hagi escoltat també els responsables de les dues entitats, considerarà la reversió a la situació anterior, en què els treballadors de la Zarzuela depenien del ministeri –en concret de l’Institut Nacional d’Arts Escèniques i de la Música (Inaem)– i tenien unes prerrogatives que segons ells perdrien si s’integraven en la Fundació del Real.
Després de la reunió amb Guirao, els delegats del sindicat de funcionaris CSIF van assegurar que el ministre els havia indicat que “frenarà” la unió de la Zarzuela amb el Real. I així, el reial decret que en principi s’havia d’aplicar quan s’aprovessin definitivament els pressupostos de l’Estat –en uns dies– “no entrarà en vigor”.
Fonts de Cultura van matisar que Guirao “no s’ha compromès” que el pròxim Consell de Ministres anul·li o suspengui el reial decret. “Al ministre li queda per escoltar el director del teatre de la Zarzuela i el president del Teatro Real, i espera tenir més definida la posició per a dimecres vinent”, van afegir aquestes fonts oficials. El titular de Cultura, en resum, considera la possible anul·lació però vol madurar la qüestió amb tots els elements de judici sobre la taula.
L’anunci de la fusió, al març, va caure com una bomba entre els 104 empleats de la Zarzuela adscrits a l’Inaem. El director, Daniel Bianco, es va mostrar “molt preocupat” pel futur del teatre. I els sindicats van emprendre mobilitzacions immediatament. Des del Govern i el Real es va insistir que els empleats de la Zarzuela conservarien tots els drets laborals, i que els únics objectius de la unió eren “augmentar la projecció internacional de la lírica espanyola” i “millorar l’eficiència” de les dues entitats. Al capdavall, es tractava d’eliminar unes rigideses burocràtiques i de gestió que dificultaven l’organització de gires de la Zarzuela i en frenaven l’evolució, van assenyalar els promotors de la fusió. Els afectats no s’hi van conformar.
En la trobada amb el ministre la setmana que ve, Daniel Bianco invocarà el risc que el Real “s’acabi menjant la Zarzuela” –segons va expressar a La Vanguardia –i d’aquesta manera es posi en perill una part essencial del “patrimoni nacional” de la lírica espanyola.