La Vanguardia (Català-1ª edició)
“A Europa ha faltat solidaritat” >>
França i Itàlia coincideixen que la política d’immigració ha de canviar
L’èxit més important de la reunió d’ahir entre Emmanuel Macron i Giuseppe Conte va ser el simple fet d’haver-se celebrat. Després de diversos dies de turbulències diplomàtiques entre París i Roma, a propòsit de la sort del vaixell humanitari Aquarius i dels seus immigrants a bord, el president francès i el nou primer ministre italià van dinar a l’Elisi i van provar de projectar una imatge d’entesa sobre la urgència d’una reforma profunda de la política d’immigració i asil europea. La trobada havia arribat a perillar per les friccions bilaterals prèvies.
“Sobre aquest tema, a Europa ha faltat solidaritat i eficàcia”, va constatar Macron, en el que es va interpretar com una concessió, un gest, almenys retòric, cap a les noves autoritats italianes, com la voluntat d’atendre les seves expectatives. Conte va parlar d’“un canvi radical de paradigma” en la qüestió migratòria, amb un gran èmfasi a intentar frenar els fluxos als països emissors i de trànsit, a més de l’adopció de noves normes que articulin una solidaritat efectiva a la UE. “Ningú a Europa no pot pensar a rentar-se les mans sobre el problema de la immigració”, va dir Conte.
El cara a cara a l’Elisi entre els dos líders, que van compartir un dinar de feina, es va prolongar gairebé una hora més del previst. L’escenari va ser el Saló dels Retrats, anomenat així perquè es va decorar amb les imatges dels caps d’Estat contemporanis a Napoleó III, en l’època coneguda com el Segon Imperi. En aquesta estança, que es va fer servir entre 1871 i 1940 per als consells de ministres, se celebren ara petits àpats per a grups reduïts. Ofereix, per tant, una atmosfera íntima. Va seguir una roda de premsa de 45 minuts.
Macron va cuidar els gestos. Sabia que ahir eren importants. Va sortir a rebre el seu hoste quan va baixar del vehicle i el va tocar diverses vegades, per mostrar afecte. Després li va dir cher (estimat) Giuseppe i, per descomptat, el va tutejar. Conte va fer el mateix i el va qualificar d’“el meu amic Emmanuel”.
Enrere va quedar el dur intercanvi de retrets per la destinació de l’Aquarius. Macron havia utilitzat els termes “cinisme” i “irresponsabilitat” per comentar la negativa italiana a donar entrada al vaixell a un dels seus ports. Roma va replicar que no acceptava “lli- çons hipòcrites” dels que, en l’assumpte migratori, han mirat amb freqüència cap a un altre costat.
En un to didàctic, i per superar malentesos, Macron va recordar les últimes xifres sobre arribades i sobre demandes d’asil. El cap d’Estat francès va voler que quedés clar que el nombre de migrants desembarcats a les costes italianes ha experimentat un descens molt acusat aquest any i ja l’anterior (gràcies a la política del govern de Paolo Gentiloni). Amb això, sense dir-ho, provava de fer veure que l’enduriment de la política italiana no està justificat per la situació real. Macron va posar èmfasi així mateix que França, fins i tot no sent un país d’arribada directa, sí que és un dels preferits per demanar asil, per la qual cosa també en pateix la pressió.
El president francès va tractar de donar un cop de mà a la cancellera Angela Merkel davant la incòmoda situació que afronta per l’actitud unilateral del seu ministre de l’Interior, el bavarès Horst Seehofer, d’endurir la política migratòria i d’aliar-se en aquell objectiu amb Àustria i Itàlia. Segons Macron, les decisions, a Europa, corresponen a la màxima autoritat, en aquest cas la cancellera, que és qui té la responsabilitat da-
Macron dina amb Conte a l’Elisi i prodiga gestos d’afecte a l’hoste El president francès se solidaritza amb Merkel enfront del seu ministre de l’Interior
vant els electors i davant el Parlament, i no als ministres. I sobre la paraula eix, que s’ha emprat per descriure aquella entesa de països alpins per frenar la immigració, Macron va expressar més que dubtes: “Desconfio de fórmules que no ens han portat mai fortuna en la història”. El president es referia, òbviament, a l’eix que van formar, durant la Segona Guerra Mundial, l’Alemanya nazi, la Itàlia feixista i el Japó imperialista.
Tant Macron com Conte es van pronunciar a favor de canviar d’una vegada l’actual reglament de Dublín sobre l’asil. “El sistema actual no funciona”, va recalcar el president francès. El primer ministre italià va indicar que presentaria la seva pròpia proposta a la pròxima cimera europea, els dies 28 i 29 d’aquest mes, a Brussel·les. “Ha arribat el moment de girar full”, va afegir Conte.
Macron va esmentar en diverses ocasions Espanya i Alemanya sobre la necessitat de concertar una resposta comuna, i no va deixar de recordar els obstacles que diversos països de l’Est d’Europa, amb Hongria al capdavant, han posat per reformar les normes. Segons el president francès, la solidaritat i la responsabilitat de tots els països de la UE s’ha de redefinir, ja que no pot ser –en al·lusió a Itàlia i a l’ascens de l’extrema dreta– que alguns estats, en virtut de la seva geografia, quedin exposats de manera desproporcionada i això causi “una situació política insostenible”.
Conte es va esplaiar en la seva proposta de crear hotspots (camps per a immigrants), a la mateixa Àfrica, per evitar “els viatges de la mort”, amb pasteres, a través de la Mediterrània. Aquesta ha estat durant els últims anys la línia de la Lliga Nord. Aquests hotspots, administrats per la UE, haurien d’estar –i de fet ja n’hi ha hagut algun d’experimental– als països emissors i en els de trànsit. Allà, en teoria, a més de protegir les persones de les màfies de traficants, es procediria a la selecció entre els que tindrien dret d’asil a Europa i els que no. La posada en pràctica i efectivitat d’aquesta idea presenta moltes dificultats. Conte va instar que es consolidi “el concepte de frontera europea”. “Qui posa el peu a Itàlia posa el peu a Europa”, va advertir.
A més de la immigració, l’altre assumpte tractat per Macron i Conte va ser el de la reforma de la zona euro. El president francès manté la seva proposta d’un pressupost comú de l’eurozona i en la unió bancària. Macron va reconèixer que, per al primer objectiu –al qual Alemanya és reticent– es necessita trobar les modalitats concretes d’aplicació. Conte va manifestar la seva sintonia amb França sobre el reforçament de la governança de l’eurozona, però va ser vague. En la seva pròpia coalició, on molts han agitat durant anys els ressentiments antieuro, no s’ha consolidat una posició definitiva.
El pols dialèctic dels últims dies entre París i Roma no ha beneficiat Macron. L’ha criticat la premsa conservadora, com Le Figaro ,iun diari de signe oposat com Libération. El primer parlava ahir de “fractura” europea pel cas Aquarius i davant l’eix alpí antiimmigració. Per a aquest diari resulta paradoxal que algú com Macron, que va arribar al poder amb la idea d’enfortir la UE, hagi atiat els desacords. Si Libération va retreure fa uns dies al president no haver tingut “un mínim de decència” en criticar a Itàlia mentre ell mateix guardava silenci sobre l’Aquarius i ignorava l’oferta de Còrsega d’acollir el vaixell, ahir Le Figaro anticipava que aquest episodi “deixarà rastres en la imatge del president francès” i l’acusava d’haver reaccionat amb “excessiva arrogància” després d’haver estat ell mateix massa lent davant la crisi.
Giuseppe Conte vol que la UE filtri els immigrants ja als països de trànsit